18 de febr. 2012

El Ferran, 983 metres.

Introducció
Ruta circular a la cresta del Ferran, al cor de l'Alta Garrotxa. El cim del Ferran és una muntanya per tots els nivells, ja que permet un ascens fàcil seguint camins molt ben marcats, apte per senderistes. Però també permet seguir la cresta, apte només pels muntanyencs amb un bon domini de cordes i crestes.
En el meu cas, com a senderista que sóc, he fet una ruta circular pujant pel Santuari d'Escales, a la cara sud de la cresta. I la tornada ha estat per la cara nord, passant per Talaixà i seguint el GR 11 durant una bona part del camí.
Un cim més que recomanable per la seva solitud i per les vistes que ofereix de l'Alta Garrotxa i totes les seves muntanyes i valls esquerpes.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Can Pei, Oix (397 metres)
Punt d’arribada: Can Pei, Oix (397 metres)
Horari: 4 hores 40 minuts
Cim: Ferran 983 metres
Material: No es necessita material específic. És recomanable portar aigua.
Dificultat: Fàcil.


Accés
Des de Castellfollit de la Roca s'agafa la carretera GIV-5221 en direcció a Oix i Beget. Seguint uns 10 km s'arriba al nucli d'Oix. El punt de partida d'aquesta ruta és la casa rural de can Pei. Per arribar-hi, cal seguir per la carretera en direcció a Beget i, a uns 500 metres d'Oix, hi ha una pista de terra que es desvia a la dreta cap a Sant Miquel d'Hormoier. Sense deixar aquesta pista s'arriba a Can Pei. Si es va amb 4x4 es pot apurar bastant més però no és recomanable pels turismes. 

Ruta
Abans d'arribar al punt d'inici, ja es pot observar la cresta del Ferran. El cim, objectiu del dia, es troba a l'extrem est de la cresta.


Un cop arribo a Can Pei, deixo el cotxe i començo a caminar.


El camí va paral·lel al curs del riera d'Oix.


Amb la cresta del Ferran sempre present.


La riera baixa completament seca.


Arribant a la bifurcació em desvio a la dreta, cap al Santuari d'Escales. En aquest punt comença la circular.


El camí va per l'obaga, acostant-se a la paret de la cresta.


Al marge del camí hi ha les ruïnes de Can Mel.


Amb la cresta, protegint la cara nord.


A davant, es pot veure el Coll de Terres. Per allà hi passaré d'aquí a una estona.


Continuo avançant...


...fins al Santuari d'Escales. No m'hi aturo doncs està ocupat i els gossos ja m'han deixat clar que era persona no grata.


Mirant enrera es veu la cresta del Bestracà.


La casa del Maranyó està completament penjada. La vida aquí dalt devia ser dura.



Una altra vista de la cresta del Bestracà.


Arribo a l'extrem est de la cresta del Ferran i des d'aquí hi ha una bona finestra cap al Bassegoda.


Coll de Terres, aquest és el mateix que abans veia lluny, lluny... Això vol dir que falta poc per arribar al cim.


A partir del coll hi ha un tram de camí on es guanya desnivell molt ràpid i amb bones vistes.


I finalment, segueixo els punts vermells fins al cim.


Talaixà queda als peus.


Sant Marc i tots els esqueis que delimiten el cim.


El Bassegoda, amb la seva forma característica i el cim de Martanyà (més arrodonit) a davant seu.


El Ferran, 983 metres.



Les vistes des del cim són bones. Al fons, el Comanegra, sostre de la comarca de la Garrotxa.


La zona del Costabona, queda lleugerament tapada per la calitja.


Des del cim també es pot veure la cresta.


Després de gaudir de les vistes, menjar i beure, continuo la ruta. Ara baixaré en direcció nord fins a Talaixà. Cal posar atenció en aquest tram perquè la baixada és directe, sobretot al principi.


Mentre vaig baixant, mirant on poso els peus, em trobo un senglaner que estava al costat del camí. Com que no m'agrada gaire està enmig d'una batuda de senglars, li pregunto a veure com està més avall. Em comenta que millor que m'esperi, ja que estan recollint i baixi amb ell. Així que baixo amb ell i amb el senglar que acaba d'abatre, just al costat del camí.



Baixo així fins a Talaixà, on ja no hi ha perill que em fotin una perdigonada al cul. Em separo dels senglaners i segueixo pel GR 11.


A partir d'aquest punt el camí és molt còmode.


Una imatge de la cara nord de la cresta.


I segueixo el GR.


La riera, al seu pas pel Molí del Vilar, estava parcialment glaçada.


Passo a l'altre banda de la riera per la palanca.



Arribant a la pista, només falta seguir-la en direcció sud.


Amb bones imatges de la cresta.


Torno al punt on he començat la circular.


On em despedeixo del cim on he passat un dia agradable.



Només falta seguir per la pista fins a Can Pei, on tinc el cotxe.

4 comentaris:

  1. Una molt bona ruta que no he fet. Tot i així també avui he estat per l'alta Garrotxa, a Sta Bàrbara de Pruneres, però amb bici.
    Algun dia deixarem la bici i farem aquesta ruta. Gràcies per les explicacions.

    ResponElimina
  2. Aquesta part de l'Alta Garrotxa ofereix moltíssimes possibilitats tant a peu com amb bici. És una debilitat especial.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Hola Marc. Som uns aficionats a fer cims arreu de les nostres contrades. Sempre portem les teves rutes, que crec que son molt encertades. Gran feina. Avui volien fer El Ferran ... i dic voliem pq no hem arribar. L'hem trobat mal senyalitzada i crec que en la teva explicacio de la ruta et falta un punt molt important (sempre critica constructiva): abans de la Casa del Maranyò, hi ha un encreuament. El cami bo era l'esquerre i natres hem anat a la dreta. Crec que en aquest punt, calia una foto del cami correcte. Hem fet una llarga caminada, amb mainada, fins que hem decidit girar cansats de caminar i no trobar el cim. Simplement era comentar-to per poder rectificar. I repeteixo .... hem fet moltissims cims amb els teus consells. Salut !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Quim, s'agraeix moltíssim el comentari. Fa molt que vaig fer aquesta ruta però ara quan has comentat quina casa era m'ha vingut a la memòria. Cal rodejar la casa i acostar-se cap a la cresta i el coll que es veu just davant. Moltes gràcies pel comentari i espero que la propera vegada que us hi acosteu pogueu fer el cim.
      Salut!

      Elimina