19 de març 2012

Querroig, 672 metres. La torre de guaita no és per casualitat.

Introducció
A l'extrem oriental dels Pirineus, on les muntanyes donen pas al Mediterrani, encara queda espai per una carena bonica i amb bones vistes. El cim del Querroig domina aquests últims contraforts amb una alçada modesta però una forma esvelta. A través d'una ruta circular sortint des de Portbou, he vorejat la mateixa Vall de Portbou fent una ruta bastant completa per aquest municipi fronterer.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Portbou (5 m)
Punt d’arribada: Portbou (5 m)
Horari: 4 hores 45 minuts
Cims: Puig Pelat 314 metres
            Puig del Falcó 372 metres
            Querroig 672 metres
Altres alçades: Puig Pelat (314 metres) i Puig del Falcó (372 metres)
Material: No es necessita material específic. És important portar aigua perquè no es troben fonts en tot el camí.
Dificultat: Fàcil. És convenient evitar els mesos de forta calor ja que el terreny és molt obert. També convé evitar els dies de forta tramuntana.



Accés
Tren: Renfe línia Barcelona - Cerbére.
Cotxe: Des de Figueres s'agafa la carretera N260 en direcció Llança i Portbou. No deixar aquesta via fins a la mateixa població de Portbou.

Ruta
Igual que la ruta (aquí) realitzada fa uns mesos en què vaig unir Portbou amb Vilajuïga, començo al punt d'inici del GR 92, a peu d'escales.


I també, igual que en l'altra ocasió segueixo el GR 92 fins al Coll del Frare.


El camí alterna trams d'escales, algun  tram de carretera i també corriols més agradables.


Portbou i la seva espectacular estació va quedant avall.


El sol encara no ha cobert tots els racons i la humitat de la nit és present a les plantes.


Coll del Frare. A partir d'aquest moment deixo el GR 92 i em desvio per la pista en direcció W.


Des del coll ja es veu el cim del Querroig.


I la pista que seguiré...


Més vistes a Portbou i al Cap de Portbou.


I aquí començo a improvisar sobre la marxa. La idea inicial era seguir la pista per anar-me acostant a la carena. Però, com que passo molt a prop d'una carena de cims suaus: el Puig Pelat i el Puig del Falcó. Decideixo fer una escapada i pujar aquest cims.

Sense camí, però seguint el llom, em vaig acostant al Puig Pelat.


No hi ha camí i està ple de garrics però la pujada és molt assequible.


En assolir la carena, la recompensa és majúscula. Colera i Sant Salvador Saverdera al fons, sobresortint de la boira.


I Portbou, des d'on he començat a caminar.


Un munt de pedres indiquen el cim.


Puig Pelat, 314 metres. La veritat és que aquest cim, per si sol no es mereix la visita però per enriquir una caminada més llarga, no està gens malament.

Una nova mirada cap al Querroig.


I ara seguiré la carena fins al Coll de les Cireres per afrontar el segon cim del dia, el Puig del Falcó, que es veu a davant.


Coll de les Cireres, 279 metres. Està situal entre el Puig Pelat i el Puig del Falcó, al límit entre Portbou i Colera. En aquest punt hi ha instal·lar un repetidor.


Deixo enrera el Coll de les Cireres i enfilo cap al Puig del Falcó. Tampoc hi ha un camí evident però es poden seguir traces que pugen fins al cim.


Una mirada enrera, al Puig Pelat.


Tot i ser una mica més rocós que l'anterior, la pujada no presenta cap dificultat.


Puig del Falcó, 372 metres. Igual que el cim anterior, tampoc es mereix una visita exclusivament. Però "ja que hi som...".


Deixo enrera el segon cim del dia i baixo fins a la pista que ve del Coll del Frare.


Baixo fins al collet que separa el Puig del Falcó de la Serra de la Murtra i giro a la dreta pel corriol que passa per allà.



Després de fer aquestes petites incursions, torno al camí còmode de la pista.


Ara el Querroig centra tota la meva atenció ja que el camí és còmode i fins i tot avorrit.


El camí està ben indicat.


A la bifurcació de camins, agafo el de la dreta.


I aquí arriba la segona improvisació del dia. Com que la pista és monòtona, decideixo pujar fins al Coll de Llaceres per la pista de l'esquerra.



Mirant al fons del la Vall de Portbou, un pantà recull les aigües que s'escolen per aquest terreny.



Per arribar al Coll de Llaceres, hi ha un camí que puja amb força i permet estalviar algun tram de pista.


Coll de Llaceres, 469 metres.


A partir d'aquí, segueixo les marques grogues que passen per sota el Puig del Colom, passen per la font de Taravaus i porten a la carena fronterera.



Una nova mirada a la vall.


El cim del Querroig ja és més a prop.


El camí és agradable, seguint les parets de les muntanyes.


Font de Taravaus, situada al fons de la Vall de Portbou.


Continuo fins a la carena, al límit de la frontera.


Des de la mateixa carena, les vistes canvien. Al fons, el Puig Neulós.


I més lluny el Canigó.


El cim que queda al davant, la Torre de la Massana.


La Costa Vermella amb Banyuls-Sur-Mer.


Pels col·leccionistes de mugues, aquí tenim la 597.


Últim tram de pujada fins al Querroig.


Querroig, 672 metres. Ruïnes de torre de vigilància en un lloc estratègic.





Grans vistes en totes direccions. Primer cap a la Costa Vermella.


La Torre de la Massana.


Les Alberes.


Canigó.


Carena d'on vinc.


Portbou, punt de sortida i d'arribada de la ruta.


I Cerbère.


Després de gaudir de les vistes i menjar una mica començo la baixada. M'hagués quedat més temps al cim però el vent de sud és bastant molest. De baixada puc veure el vèrtex geodèsic, situat uns metres més a l'oest.


La tornada perd alçada bastant ràpid en direcció est. Unes mirades al cim d'on vinc.


A mitja carena es passa pel Dolmen del Coll de la Farella.



Coll de la Farella, 305 metres. Continuo recte, en direcció E.


La muga 598, una altra pels col·leccionistes.


Em vaig acostant a Cerbère.


Coll del Frare, 234 metres (és curiós que Portbou estigui voltat per dos colls amb el mateix nom). El camí marxa a la dreta, passant pel costat del barracó metàl·lic, situat a tocar de la muga 599.


Portbou ja queda a prop.


Coll dels Belitres, 171 metres.


Passo a tocar de la casa i a partir d'aquí es van succeïnt les edificacions fins al nucli de Portbou.



Fi de la ruta a la mateixa platja.


Com a conclusió, he pogut disfrutar d'una circular amb bones vistes i molt agradable per una zona transfronterera.

I el track de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2602891


2 comentaris:

  1. Buena ruta te has hecho y las fotos muy guapas.
    A seguir disfrutando.
    Un saludo.

    ResponElimina
  2. Gracias Gabi. Esta zona costera da para mucho. Un saludo.

    ResponElimina