30 d’abr. 2012

De Pont de Sant Jaume a Llauset. L'etapa de la Maladeta


La tercera etapa d'aquest any (2007) es pot considerar una de les jornades dures. Venim de vorejar el Posets i ara toca vorejar el Massís de la Maladeta. No serà una feina fàcil i ho sabem. Per això decidim anar a dormir aviat per poder-nos llevar ben d'hora, ben d'hora... 
Són les 6 del matí i decidim començar a caminar amb la llum del frontal. Ens esperen més de 21 km i uns 1500 metres de desnivell positiu. Sortim del càmping on hem passat la nit i anem a buscar el pont vell (Puen de San Chaime), que ens porta a l'altra riba del riu Esera i el seguirem en direcció NE. Ben aviat, arribem a l'Entibo (o embassament) de Paso Nuebo que recull les aigües que venen del barranc de Ballibierna. Creuem pel Pont de Ballibierna i girem a la dreta per la pista de Ballibierna.
Els propers 7 km són d'ascens per aquesta pista, per on pugen els autobusos de la línia Benasque-Ballibierna. No és un tram dur però és llarg.



Portem unes 3 h 30 minuts caminant. Hem avançat bastant ràpid aprofitant la fresca de primera hora del matí i arribem al final de la pista, al Puen de Coronas.


Mentre pugem en direcció als Ibons de Ballibierna, el camí millora considerablement i els paisatges són increïbles. M'agradaria poder identificar tots els cims que tenim al davant però no puc fer-ho. Simplement m'atraveixo a dir que anem direcció al Ballibierna.


Anem pujant per un terreny cada vegada més complicat. Al principi són petits corriols sobre una gran catifa verda, més amunt són corriols entre terreny pedregós i finalment tenim grans blocs de roca que haurem d'anar superant. Malgrat tot, arribem a l'Ibon Inferior de Ballibierna (2440 metres).



On repostem el dipòsit de vitamines i gaudim de l'entorn, que s'ho val.


Continuem el camí, mentre els ibons van quedant avall.


Coll de Ballibierna, 2710 metres. Cota màxima de l'etapa. 


El camí baixa en direcció SE, cap a l'Ibon de Llauset, per un primer tram amb grans blocs de granit.


Però abans d'arribar a l'Ibon de Llauset, passarem per l'Ibon de Botornás.


Poc abans d'arribar a l'Ibon de Botornás hi ha una bifurcació. El camí de la dreta (que seguirem nosaltres) porta a Llauset. El que gira a l'esquerra baixa directe als ibons d'Angliós on hi ha un refugi obert. Cal dir que la segona opció és més bona ja que es pot acabar l'etapa més d'hora o, si es vol, es pot continuar el descens   fins al Pont de Salenques.

En el nostre cas, baixem a Botorás i Llauset.



Per camí cada vegada més bo i més transitat arribam a l'Ibon de Llauset, que vorejarem per la seva riba nord fins a la mateixa presa. On ens fem la típica foto amb el Ballibierna a la nostra esquena.


I ara sense nosaltres, només aigua i roca.


I ara amb un clàssic, un Renault 12 que estava aparcat allà.


Com que amb en David i la Sílvia hem quedat al refugi de Llauset, uns 2 km més avall de la presa, continuem el camí fins allà.


Per dintre el túnel.


I finalment arribem al refugi de Llauset, en estat més que deplorable.



Situat en un lloc idílic.



Ens retrobem amb els nostres "portadors".

Foto de David Batlle

I tornem a Llauset a passar el que queda de dia.

Foto de David Batlle

I fins aquí el que ha donat de sí un dia intens. Demà més, però l'etapa següent serà més curta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada