26 d’abr. 2012

De Viadós a Pont de Sant Jaume, vorejant el Posets.

Ve d'aquí

Després d'una etapa sense massa dificultat ni duresa, entrem al territori d'un dels grans del Pirineu, el Posets. La segona etapa rodeja el cim del Posets que amb una alçada de 3375 metres és el segon cim de la serralada. 
Comencem a caminar al camping on hem passat la nit. Marxem sense fer soroll perquè és d'hora i en David i la Sílvia encara estan dormint. La nit abans ja vam quedar que ens trobaríem al camping del Pont de Sant Jaume a la Vall de Benasc.
Amb poc més de 15 minuts ens plantem al refugi de Viadós (o Biadors), a 1760 metres d'alçada. 


Davant nostre veiem el Posets.


El refugi de Viadós es troba a la Vall de Chistau (o Gistau), entre els cims de Bachimala i Posets. Aquesta vall és una de les valls d'accés més llarg i complicat dels Pirineus. 


En aquest punt, el GR 11 permet una variant. Des del refugi de Viadós es pot enllaçar amb el "Circuit dels Tres Refugis". Aquesta variant uneix aquest refugi amb el d'Angel Orús i el d'Estós fent una ruta circular al Massís del Posets. En el nostre cas, seguirem pel GR 11 sense desviar-nos per aquesta variant. Així que anem pujant per la Vall de Chistau, seguint el riu Zingueta.


La pujada és molt agradable en direcció NE fins al Plan d'Añes Cruzes. A partir d'aquí agafem direcció E i continuem pujant per un tram una mica més dur endinsant-nos al Barranc de Chistén fins a la cota màxima del dia, el Port de Chistén, a 2592 metres. 


Una vegada hem aconseguit aquest port, decidim fer un descans merescut que aprofitem per menjar i beure. A partir d'aquest punt ens queden uns 13 km de descens. És important que ens ho agafem amb calma i disfrutem del paisatge ja que el Parc Natural Posets-Maladeta ens ha obert les portes a una nova vall, la Vall de Benasc.
La baixada comença seguint les traces d'un petit corriol en direcció sud que gira a E després de pocs metres fins a l'inici del Barranc d'Estós.


El Barranc d'Estós, marcat per les aigües del riu Estós que l'han anat erosionant al llarg del temps, es va obrint  i formant la Vall de Benasque. El Massís de la Maladeta, on anirem l'endemà, ja es veu al fons.


Refugi d'Estós (1890 metres). Refugi guardat tot l'any, 115 places. Portem una mica més de 12 km. Ara sí que és moment de fer un descans.


A partir del refugi d'Estós, el camí és més ample i fresat i va baixant en direcció SE. Amb poc més de 20 minuts s'arriba a la Palanca del Turmo, amb un petit refugi al seu costat. Des d'aquí, les parets del Perdiguero es veuen imponents.


La última part del camí no té cap complicació fins a la carretera que ve de Benasc. Tot i això cal considerar que són uns 5 km més al que ja portem acumulat a les nostres cames. En trobar la carretera baixem en direcció Benasc poc menys d'un quilòmetre. 

Allà ens trobarem amb en David i la Sílvia que han anat a passar el dia a Ainsa i Benasc. Una vegada instal·lats i dutxats, fem la cervesa per recuperar forces i pensar en l'etapa de l'endemà, que serà un altre dia dels durs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada