19 d’abr. 2012

Puigsacalm, Puig dels Llops i Puig de l'Àliga. Un dia radiant amb un final de "sílfide".

Introducció
Situat a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa, el Puigsacalm és un cim característic de la comarca. No és el sostre comarcal (aquest privilegi el cedeix al Comanegra, 40 metres més alt) però personalment crec que té més entitat. També sóc conscient que la popularitat que té el Puigsacalm és, en gran part, per la seva situació, ja que el punt d'inici de ruta més freqüent és al Coll de Bracons.
Les opcions per pujar a aquest cim són múltiples i molt variades en distància i dificultat. Des de l'ascensió típica des del Coll de Bracons fins a l'ascensió passant pel Pas dels Burros, passant per la ruta que surt de Vidrà o la del Pas dels Matxos.
En el nostre cas hem optat per la variant més senzilla de totes per poder arribar-nos també al Puig dels Llops i, de tornada, al Puig de l'Àliga. Fent així una semicircular distreta i poder gaudir de diferents punts de vista de la Garrotxa i també d'Osona.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll de Bracons (1132 metres)
Punt d’arribada: Coll de Bracons (1132 metres)
Horari: 6 hores  
Cims: Puigsacalm 1514 metres
            Puig dels Llops 1486 metres
            Puig de l'Àliga 1342 metres
Material: No es necessita material específic. És recomanable portar aigua.
Dificultat: Fàcil.


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de google maps.

Ruta
El punt d'inici és el més que conegut Coll de Bracons, que crec que no necessita presentació. El dia és radiant amb algunes boirines a la les valls.


Una mirada al Bassegoda abans de començar a caminar.


I comencem. Primer de tot cal pujar l'escaló de roca que ens porta al camí.


Una vegada agafem el camí s'ha d'anar seguint sense desviar-se. Durant el primer tram, hi ha alguns exemplars de faigs impressionants.


El camí és una autopista, ben marcat i sense cap dificultat.



Un altre exemplar de dimensions considerables.


Mentre, anem avançant còmodament pel camí i contemplant el bosc que ens acull amb les seves branques nues. La primavera encara no ha arribat, però està a punt.


Poc a poc anem avançant, sense presses.


Uns reflexos a la Font Tornadissa.


Arribats a aquest punt, deixem enrera la fageda i entrem a un terreny completament diferent, els Rasos de Manter.



Una mirada enrera, cap al límit del bosc.


A partir d'aquest punt, les vistes del Pirineu són espectaculars. De moment, es veu des del Puigmal, a l'esquerra de la imatge, fins al Bastiments.


Cap al sud, Bellmunt al mig de la foto.


Rasos de Manter. Important bifurcació de camins, nosaltres girem a la dreta, en direcció cap al Puigsacalm seguint el filat.


Un dels protagonistes del dia, no necessita presentació.


Ara ens apareix el Pedraforca amb el Cadí a la seva dreta.


Últim tram d'ascens.


Puigsacalm, 1514 metres. Foto de cim, d'esquerra a dreta: Marc, Mikel, Josep Lluís, Miguel i Mª Jose.


Cap al sud, el Montseny apareix al fons i el Collsacabra una mica més a prop.


El Canigó, al nord.


Seguint la carena, el Puig dels Llops.


Deiexem enrera el Puigsacalm.


Anem avançant per la carena ampla cap al Puig dels Llops. Mentrestant, a la nostra dreta, hi ha una bona vista de la Garrotxa Volcànica.


Un perfil interessant del Puig dels Llops.


Només ens queda la part final de la carena.


Puig dels Llops, 1482 metres. Segon cim del dia.

Foto de Josep Lluís 

La carena que hem seguit, vista des de l'altre extrem. Amb el Puigsacalm al fons.


El Collsacabra i el Pla d'Aiats.


El cim del Puig dels Llops "ocupat".


Els Tres Reis d'Orient encara estan de camí...


L'ermita de Santa Magdalena.


Olot, amb el Bassegoda al darrera.


Després de gaudir amb les vistes, tornem als Rasos de Manter pel mateix camí.


Continuem el descens per camí conegut fins al Coll de Sant Bartomeu.


En arribar al Coll de Sant Bartomeu, agafem el camí que surt en direcció SW cap al Coll de Joan, on les fotos i aturades són constants.


La veritat és que el bosc et porta a la contemplació. 


Ja som al Coll de Gallina, hem de continuar fins al Coll de Joan.


Més bosc.


Just al mig de la foto, es veu el Coll de Bracons. La Serra de Llancers també es veu interessant...


El Puig de l'Àliga ja es distingeix entre els arbres.


Un faig amb una forma curiosa.


La masia de la Boulella, està totalment perduda entre aquests paratges.


Últims metres d'ascenció, aquests es fan notar pel desnivell i per la gana.


Puig de l'Àliga, 1342 metres. Tercer i últim cim del dia.



Foto de cim.

Foto de Miguel

És moment de despedir-nos del Pedraforca i del Cadí.


I empendre la baixada, on les branques cubreixen el camí.


Després d'un llarg tram de pista arribem a la carretera, que haurem de seguir durant uns 2 km fins al Coll de Bracons.



Coll de Bracons, punt d'inici i final de la ruta.



Per acabar de rematar la jornada, anem a entaular-nos a Sant Andreu de la Vola, a uns 4 km del Coll de Bracons en direcció Osona. Però això ja són figues d'un altre paner...

Com a conclusió, un dia de muntanya excel·lent amb un temps ideal per caminar. I el millor de tot és veure com en Mikel disfrutava amb les nostres muntanyes.


2 comentaris:

  1. Qué reportaje más bonito, Marc. Vaya mano que tienes con las fotos. Desde luego, nos salió un día para disfrutar, ideal para estrenar a un neófito en la montaña. Vaya recuerdo que me llevo de vuestra tierra, muchas gracias por vuestra hospitalidad.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un placer que te lleves un buen recuerdo de nuestra tierra. En tus próximas visitas por el Pirineo "oriental" ya sabes, intentaré venir. Ikusi arte!

      Elimina