22 d’abr. 2012

Rocallarga, 1186 metres. El Preikestolen del Collsacabra.

Introducció
La Vall de Sau, situada entre les Guilleries i el Collsacabra, té un teló de fons únic. Els Cingles de Tavertet es desplomen formant unes parets de material sedimentari. A la part superior dels Cingles de Tavertet  s'extén un gran altiplà on hi podem trobar el poble de Tavertet i alguns cims, entre ells la Rocallarga.

Tavertet és un petit poble del Collsacabra que va estar pràcticament aïllat fins la meitat del segle XX, doncs l'accés amb vehicle es redueix a una carretera que ve de l'Esquirol i una pista que ve de Rupit. Tot i això, en els últims anys s'ha convertit en un punt de visita de muntanyencs ocasionals que només pretenen veure l'aspecte del imponents cingles.

La ruta que hem dissenyat per aquesta ocasió té dos objectius. El primer pujar els famosos Cingles de Tavertet des de Sau i el segon pujar a un dels cims més característics de la zona, la Rocallarga. La primera part l'hem superat amb nota, doncs hem pujat els cingles per un itinerari (Grau del Castell) i l'hem baixat per un altre itinerari (Baixant de les Gotes). La segona part, també l'hem aconseguit tot i que hem fet l'anada i la tornada pel mateix camí. S'ha de dir que existeix la possibilitat de fer una circular interessant des de Tavertet fins al cim de la Rocallarga però hagués allargat en excés la ruta.

*En referència al títol, ja sé que és exagerat definir el cim de Rocallarga com el Preikestolen del Collsacabra però la seva forma, una roca plana que sobresurt uns 20 metres i es desploma al buit, m'han recordat aquesta famosa roca.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Hotel de la Riba, Sau (490 metres)
Punt d’arribada: Hotel de la Riba, Sau (490 metres)
Horari: 4 hores 30 minuts  
Cim: Rocallarga 1186 metres
Material: No es necessita material específic. És recomanable portar aigua.
Dificultat: Fàcil.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google maps.

Ruta
Només baixar del cotxe, els Cingles de Tavertet ja ens esperen amb un aspecte imponent.



Sortim de l'Hotel de la Riba i seguim el GR 2 en direcció a Rupit. Després de caminar uns 200 metres per asfalt, girem a la dreta per un camí que ens acosta als peus de la cinglera.


Aviat trobem la bifurcació que ens portarà al Grau del Castell, per on pujarem. En aquest punt deixem el GR i ens desviem a l'esquerra, on ja m'està esperant en Tit.


Un indicador i unes marques grogues ens senyalen el camí.


La pujada al principi és suau per camí agradable.


Poc a poc ens acostem als cingles, on s'aprecien els estrats de diferent color.



A sota, es veu el Pantà de Sau.


Anem guanyant alçada amb un camí cada vegada més tancat per les roques de to vermellós.


Just en el punt on hi ha el canvi de color de la roca (passa de vermellosa a blanca) el desnivell es fa més intens, pujant amb curtes ziga-zagues. En aquest punt ens trobem les restes d'una furgoneta 2 CV que té tota  la pinta d'haver-se precipitat pels cingles. Però, quants anys deu fer?



Superat aquest petit obstacle ja som pràcticament a dalt del grau.


On les persoectives de les parets de roca canvien completament.



Una vegada a la part superior del Grau del Castell, girem a la dreta fins a Tavertet.


Per pista ara asfaltada, ara de terra, anem avançant per l'altiplà fins a Tavertet.


A la part nord, el salt del Molí Bernat ha modelat algunes roques al seu gust, formant algunes baumes.



Així continuarem fins al poble, mirant el cel perquè el dia s'ha complicat i sembla que començarà a ploure abans d'acabar el matí.



Tavertet, 868 metres. Petit municipi de la comarca d'Osona de menys de 200 habitants.


Creuem el poble de SW a NE fins a l'església de Sant Cristòfol.


A la sortida del poble trobem els indicadors cap a Cantonigròs i Rupit, cap a on ens dirigim seguint el GR.


Una mirada enrera cap a Tavertet. (En aquesta imatge, la modernitat impedeix plasmar realment la postal)


A partir d'ara ve un tram monòton seguint la pista asfaltada que va cap a Rupit. Passem pel costat del Puig Segaler.


Mentre gaudim de les vistes de les Guilleries i Susqueda que ens ofereixen els cingles.


El Far, al fons de la imatge i l'Agullola a davant.


Continuem avançant per terreny còmode i monòton.


I així continuarem fins a l'Avenc.


L'Avenc era un petit nucli abandonat que es troba en procés de reconstrucció com a casa de turisme rural.


El camí ens porta per dins de l'Avenc i a partir d'aquí comença la pujada final. On haurem de carenar uns metres en direcció NE.


Últims metres d'ascensió per un terreny verd.


Rocallarga, 1186 metres. Vèrtex geodèsic al final d'una roca plana que sobresurt uns 20 metres.




Foto de cim amb en Tit.



Algunes vistes des del cim (o el que ens permet la visibilitat del dia).


El Far.


Cap a Tavertet.


Cap a Rupit.


El cim té el seu encant però les vistes no acompanyen i el temps tampoc, no plou però sembla que no tardarà i l'aire és fred. Comencem el descens fins a l'Avenc i des d'allà continuem uns metres en direcció a Rupit, des d'on es veu el cim de Rocallarga des d'un altre punt de vista.


Més imatges dels Cingles de Tavertet, protagonistes del dia.


I comencem la tornada cap a Tavertet, però ara ho fem per un camí més agradable que l'asfalt que passa al límit dels tallats.



Per aquest camí tornem a la pista asfaltada. A la bifurcació es pot veure el camí seguit a la pujada i el camí de la baixada.


Seguim el GR que ens porta per un curt tram de camí rocós i sec.


Fins a Tavertet.


A partir d'aquí només hem de seguir les marques del GR fins a Sau.


Sortint del poble trobem el camí que surt a l'esquerra, per on baixarem.



El camí va buscant el millor pas entre les roques.



Unes mirades al cingles mentre anem baixant.


Just en aquest punt podem dir que estem al límit dels estrats, s'aprecia perfectament el canvi de color.


Ja sortim dels cingles, ara només ens queda arribar a la Riba per zona de prats de pastura.


Últimes vistes dels Cingles de Tavertet, on hem passat un bon dia.


I ens encaminem a l'Hotel de la Riba on hem començat la ruta.


Fins aquí la muntanya del dia però abans de tornar a casa, un moment per assaborir la ruta que acabem de fer.


2 comentaris:

  1. Vaya sitio Marc, precioso precioso. Me recuerda a algunas montañas de Navarra.
    Un saludo pareja.

    ResponElimina
  2. Aupa Fernando, no conozco pràcticamente nada de las montañas de Navarra y no puedo comparar pero el entorno es bonito.
    Un saludo a la familia y nos vemos en menos de dos semanas.

    ResponElimina