8 de maig 2012

De Deba a Zarautz amb visita als Flyschs. Simplement increïble.

Introducció
Abans d'entrar en matèria m'agradaria deixar clar que aquesta ruta és lleugerament diferent de la majoria de rutes que es troben en aquest blog. Els motius, varis. En primer lloc, no es tracta de cap ascensió sinó que és una caminada pel litoral. En segon lloc, la ruta forma part d'una trobada de membres de la web Mendiak per tant és un bon moment per conèixer gent nova i retrobar als coneguts. I finalment, he optat per no descriure el camí com en altres ocasions i deixaré que parlin les imatges per si mateixes.

Dit això, el recorregut que vam realitzar surt de Deba i arriba fins a Zarautz resseguint el litoral. Un dels principals atractius de la ruta és el Flysch de Zumaia. Els flyschs són zones de roca formades per capes dures i altres de toves, alternativament. D'aquesta manera s'obté una erosió diferencial, doncs les capes toves es desgasten amb més facilitat que les capes dures, donant lloc a un paisatge únic i espectacular.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Deba (4 metres)
Punt d’arribada: Zarautz (5 metres)
Horari: 7 hores 50 minuts  
Alçada màxima: ---
Desnivell acumulat: + 770 metres
Distància: 21 km
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. 



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta
El punt d'inici és l'estació de Deba.


Deixant Deba i la seva platja enfilem el camí (GR 121) que ens portarà a l'ermita de Santa Catalina.


Les vistes cap a la costa comencen a aparèixer. Aquesta serà la tònica predominant de la ruta.


Deixem definitivament Deba.


Santa Catalina ja es veu al cim d'aquests prats.


Mirant enrera, el camp de visió s'amplia.


Santa Catalina. Els primers documents d'aquesta ermita daten del 1539 i és un lloc de pas de peregrins camí de Santiago de Compostela.


Una mostra del litoral que recorrerem avui.


Comencem la baixada de l'ermita de Santa Catalina fins a la carretera N-634.


D'allà dalt venim, de l'ermita.


Arribem a la N-634. Aquest és un dels punts més perillosos de la ruta, doncs s'ha de creuar la carretera per un punt amb visibilitat molt reduïda. Però com Albontza està per tot i no s'està de res, ja havia avisat a l'Ertzainza perquè talli el pas de vehicles mentre passem els 55 mendizales.


Ja a l'altra banda de la carretera, retallem per 2 túnels bastant llargs però que ens estalvien molta volta.


Entre túnel i túnel, més vistes de la costa. El mar està completament pla.



Segon túnel.


I arriba el plat fort del dia. El Flysch de Zumaia. 


Baixem a la rasa mareal per contemplar les curioses formacions de la roca. Amb la Punta Sakoneta al centre de la imatge.



La baixada no té cap complicació.


Deixaré que parlin les imatges per elles mateixes.





















Fins aquí l'aventura a nivell de mar. Espero no haver cansat amb tantes imatges.

A partir d'aquí tornem a pujar fins al GR 121 per continuar el camí per dalt. Malgrat tot, hi ha alguns miradors prou espectaculars.


Val a dir, també, que algun membres del grup van optar per resseguir els flyschs complets fins a Zumaia per la part de baix. El resultat, que es van entretenir més del compte i la marea pujava ràpidament i les remullades i grimpades per la roca van estar a l'ordre del dia.

Continuem el camí per prats de pastura deixant la costa uns metres per sota.



No em canso de contemplar la costa del Cantàbric, tant diferent de la nostra.


Tot és verd.


Amb alguna casa (Arrantza Azpikoa).


Continuem fins a Pagoeta, i d'aguí a Zumaia.


El paisatge continua igual, tot verd amb el mar al fons.


Amb el Flysch a tocar del mar.


Un nou descens.


Per tornar a contemplar la costa. La marea ja està pujant.




Portem uns 10 km de ruta i unes 3 hores, però el paisatge és relaxant.


Després d'un descens, una pujada. Ningú ha dit que la costa fós plana.



Més formacions rocoses.


Les primeres cases de Zumaia ja estan a tocar.


L'ermita de San Telmo, al cim de la roca. 


San Telmo. Data de la mateixa època que l'anterior (1540) i està a tocar del poble de Zumaia.


Des de la terrassa posterior ofereix una bona vista de la costa.


En aquest punt aprofitem per fer un punt i seguit. És migdia i tothom comença a tenir gana. Per tant, petit descans per avituallar.

A la represa, baixem al poble de Zumaia.




Continuem pel GR 121 deixant enrera el port de Zumaia.


Entrem a la zona del Txakoli. Segons em comenten la denominació d'origen del Txakoli pertany a Getaria (abarcant també Zumaia, Aya i Zarautz). 



Getaria apareix a la costa, amb el seu famós "Ratón de Getaria". Que no deixa de ser l'illa on hi ha el far (cap del ratolí) i un petit istme que el connecta a la costa on s'ha construït el port de Getaria (cua del ratolí).




Avancem per la part alta, deixant enrera Getaria i el seu ratolí. Dit de passada, els habitants de Getaria estan orgullosos d'un dels seus vilatans il·lustres, Juan Sebastián Elcano, un dels primers mariners (sinó el primer) en fer la volta al món.


Continuant el camí, comença a aparèixer la platja de Zarautz amb el Mollarri (roques del centre de la foto, dins del mar).


Zarautz des del mirador de l'ermita de Santa Bárbara.


I d'aquí només queda baixar a Zarautz, on la resta del grup ja ens està esperant.


Foto de grup

Foto de F. J. Andueza

Fins aquí la ruta del dia pel litoral de Gipuzkoa. La traca final, però, va ser el sopar que Albontza i els seus companys de la Sociedad Urpekoak ens van fer per acabar un gran día, que recordarem durant molt de temps. 

9 comentaris:

  1. Hola Marc soc el Miquel, una ruta molt maca, pero faltan fotos no ¿?..........jajajajaja.........del sopar no tens repor ¿?.

    salu2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel,
      En acabar la caminada vaig aparcar la càmara i em vaig limitar a beure i menjar jejejeje!!!!
      Salut!

      Elimina
  2. PRECIOSO Marc.
    Has detallado muy bien toda la ruta y tus sentimientos durante la marcha.
    Fue un placer haber coincidido de nuevo aunque con tanta gente no tuvimos mucho rato de charlar.
    Seguro que habrá más ocasiones.
    Un saludo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Txemi!
      Ya sabéis que nos encontramos muy a gusto y es fácil pasárselo bien en estas condiciones.
      Con tanta gente, es normal no tener mucho tiempo de charlar pero seguro que repetimos.
      Salut!

      Elimina
  3. AUPA MARC encantado de conocerte a ti y a tu novia, veo que eres muy bueno haciendo fotos , espero y creo que te gusto tanto el recorrido como la jamada, una pena que charlamos poco pero la prosima espero estar algo mas contigo
    cuoidaros y de nuevo encantado de conoceros haber si la proxima podeis venir

    ESKAR

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas ESKAR! Lo mismo digo, un placer coincidir con vosotros. Salimos encantados con todo, con la pateada y con la jamada. Para la próxima intentaremos repetir pero ya sabes, si algun día decidís venir hasta Catalunya, no dudéis en decirlo.
      Un saludo y hasta la próxima!

      Elimina
  4. Me alegro mucho de que os fueseis contentos, recibiros por aquí siempre será un placer. Continuar con vuestra afición que seguro que os da muchas alegrías.
    Saludos, besotes y abrazos a discreción.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fernando, ¿Como no vamos a irnos contentos con la jornada que tuvimos? Desde luego, visitar vuestra tierra siempre es un placer.
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Me alegro mucho de que os fuerais contentos, recibiros por aquí siempre será un placer. Continuar con vuestra afición que seguro que os da muchas alegrías.

    Abrazos, besotes y saludos a discreción.

    ResponElimina