1 de maig 2012

La Mola (1104 metres) i Bauma de Sescorts.


Introducció
El Massís de Sant Llorenç del Munt forma part de la Serralada Pre-litoral catalana i està situat entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages. A més, junt amb la serra de l'Obac formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els punts culminants d'aquest massís són la Mola (1104 metres) i el Montcau (1056 metres).

En aquesta ocasió hem coronat el cim de la Mola en una primera incursió per aquest territori. La ruta escollida, és obra d'en Llorenç (bouvier) i ens ha permès fer una ascensió i un descens per camins solitaris gaudint de la vessant occidental del massís. L'ascens ens ha portat per corriols poc transitats i petites grimpades per la roca, a la Bauma de Sescorts, a tocar del camí principal que va del Coll d'Estenalles fins al cim de la Mola, però desconeguda per la majoria de visitants (per sort!). Al Morral del Drac, ens afegim al camí que puja al cim de la Mola. I la baixada és pel mateix camí fins al Coll del Pi Tort i baixem per la canal del mateix nom fins a Can Pèlag i La Barata.

És un cim bonic en una zona excepcional però la proximitat amb les grans ciutats, l'ascens fàcil des de la vessant sud i el restaurant del cim el converteixen en el cim més multitudinari dels que he estat fins ara.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Barata (620 metres)
Punt d’arribada: La Barata (620 metres)
Horari: 4 hores  
Cim: La Mola 1104 metres
Desnivell acumulat: +515 metres
Distància: 9 km
Material: No es necessita material específic. És recomanable portar aigua.
Dificultat: Fàcil. Cal vigilar en el cas que la roca estigui molla.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google maps.

Ruta
Davant de la casa de La Barata hi ha un petit aparcament per 5 o 6 cotxes. Des d'aquest punt comencem la ruta baixant per la pista.



Creuem la Riera de les Arenes, seca.


I continuem per la pista.



Una mirada enrera a La Barata, punt de sortida d'avui amb el Castellsapera tancant el paisatge.


La Mola, es veu a l'altra banda.


Pujant per la pista hi ha un dels punts claus de la ruta. Girem a la dreta cap a un camp tancat. D'aquesta manera podrem enllaçar amb el camí que puja a la Bauma de Sescorts.


Durant uns 100 metres el camí és bastant brut però cal buscar el millor pas fins a la riera i tornar a pujar per l'altra banda fins a la pista. Seguim per la pista buscant en tot moment les fites de pedra que ens portaran fins a l'entrada d'un corriol estret. (Per aquest tram és gairebé indispensable l'ús de GPS per seguir el camí correcte, o conèixer molt bé la zona ).

Enfilem el corriol del bosc.


Quan s'acaba la vegetació més densa, comença l'espectacle. Amb grans vistes cap a la Mola.


El camí va pujant seguint taques blaves buscant sempre el millor pas.


Mirant enrera, tenim vistes de Terrassa i Collserola al fons.



Continuem l'ascens.



Una grimpada curta, no massa difícil però s'ha de vigilar perquè la roca està molla.


Pocs metres més i ja està superada.


Unes vistes a Can Pèlags (al centre de la foto). Per allà hi passarem a la baixada.


La Mola.


Continuem pel camí que ens porta a nivell, franquejant les parets rocoses.


Amb formes curioses, desgastades per l'erosió.


Continuem el camí.


Una altra grimpada senzilla, seguint les maqrues blaves.

Una petita aproximació...


...i voilà! El primer objectiu del dia: La Bauma de Sescorts.


Aquestes baumes permeten passejar-hi per dintre amb relativa facilitat i ofereixen una bona vista de la Mola.




Vistes les cavitats (o algunes) deixem aquest racó per continuar fins al Morral del Drac.


Morral del Drac.


Arribem a la pista principal que ve del Coll d'Estenalles i va fins a la Mola. Ens hem de preparar pel circ que ens ve a partir d'ara. 



Des del camí, les vistes cap a Montserrat són fantàstiques.


D'allà venim, de la Bauma de Sescorts.


Més vistes cap a Montserrat.


Una mirada al nord, amb els Pirineus nevats al fons.


El Montseny.


Montserrat.


El Montcau.


La Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt.


La Mola, 1104 metres.



Grans vistes des del cim cap a Montserrat.


Terrassa, als peus.


Collserola al fons.


Descansem al cim però aviat decidim continuar el camí. Crec que ja ho he dit a la introducció però no havia vist mai tanta gent en un cim. Tornem pel camí de la pujada fins al Morral del Drac. Amb les mateixes vistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau.



Al Morral del Drac, continuem pel SL-C 54 cap al Coll d'Estenalles.


Des d'on ens queda una bona panoràmica del cim d'on venim.


Ara el camí és agradable fins al Coll del Pi Tort.


Coll del Pi Tort. Girem a l'esquerra pel camí que baixa per la Canal del Pi Tort. Abandonem la carena i abandonem la gentada que circula per aquí.



Camí de baixada.


Can Pèlag. 


A partir d'aquí la pista és ampla fins al final.



Últimes mirades al Castellsapera.


I a la Mola.


Només queda arribar a la Barata, punt d'inici i final de la ruta.


Fins aquí la ruta d'avui. La conclusió és que la zona es mereix una visita però si es surt de les rutes de masses, el Massís de Sant Llorenç del Munt té molts llocs per descobrir.

1 comentari: