14 de maig 2012

Torre de Madeloc (656 m) i Pic de Sallfort (981 m).

Introducció
Dissabte passat vam fer una ruta per un massís transfronterer, el Massís de l'Albera. La reserva natural de l'Albera està situada entre l'Alt Empordà i el Vallespir. És una zona que permet fer rutes agradables, sense grans aglomeracions de gent i amb bones vistes cap a les dues vessants.

Farem una circular partint del Coll de Banyuls, un dels passos més utilitzats durant l'exili perquè uneix Espolla amb el poble de Banyuls. Des del coll seguirem en direcció nord per una pista ampla fins al Coll de Vallauria (o Vallòria) on ens plantejarem l'ascens a la Torre de Madeloc, un cim amb unes vistes fascinants cap a la Costa Vermella. Tornarem al Coll de Vallauria per començar, ara sí, la pujada al Pic de Sallfort per la GR 10. Finalment, tornarem al Coll de Banyuls seguint la carena i ens pararem al Pic Estel, que és la propina d'una ruta molt completa.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll de Banyuls (356 metres)
Punt d’arribada: Coll de Banyuls (356 metres)
Horari: 6 hores 30 minuts  
Cims: Torre de Madeloc 656 metres
            Pic de Sallfort 981 metres
            Pic Estel 696 metres
Desnivell acumulat: + 968 metres
Distància: 18,4 km
Material: No es necessita material específic. És important portar aigua.
Dificultat: Fàcil. Millor no fer aquesta ruta durant els dies de forta calor. També cal evitar els dies de forta tramuntana.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta
Sortim del Coll de Banyuls (356 metres), situat a la mateixa frontera. On arribem des d'Espolla per una pista asfaltada en molt bones condicions. En el coll hi ha un petit aparcament i un monument als combatents de la segona guerra mundial.


Abans de posar-nos a caminar fem una mirada a la Torre de Madeloc.


El primer tram del camí és una pista ampla i còmoda que va seguint la vessant est del Pic de Sallfort.


Els marges del camí ens mostren tot tipus de colors, senyal que la primavera està més viva que mai. Ja em perdonareu, però no sé identificar les plantes pel seu nom, simplement em limito a gaudir-ne.




Mirant enrera es veu el Coll de Banyuls.


En un racó de la pista, hi trobem un safareig amb una aigua no apte per banyar-s'hi.


Uns reflexos tèrbols.


Lentament ens anem acostant al Coll de Vallauria i a la Torre de Madeloc.


Coll de Vallauria o Vallòria (410 metres). Entre la Torre de Madeloc i el Pic de Sallfort.


Arribats al Coll de Vallauria, cadascú decideix si vol pujar a la Torre de Madeloc. La conclusió és que les meves companyes de ruta d'avui, la Nuri i l'Anna decideixen que no venen. 
L'ascensió a la Torre de Madeloc és directa. En primer lloc m'acosto al cim pel GR 10. 



Fins a un petit collet on el GR marxa en direcció E.


A partir d'aquest punt deixo el GR i segueixo les fites de pedres que em porten amunt per una pujada directa per terreny força descompost.


A davant em queda el Pic de Sallfort, on anirem després.


Torre de Madeloc, 656 metres. Petita fortificació i àmplies vistes cap a la Costa Vermella.


Cotlliure.


Port-Vendres.


Banyuls.


I el Pic de Sallfort.


Un tapís de colors als meus peus.


Foto de cim amb el Sallfort a darrera.

 

La tornada al Coll de Vallauria la faig seguint la pista fins a l'extrem de la carena, fins a una petita fortificació. 


On baixo fins a trobar el GR 10.


Passo pel costat d'aquesta casa enrunada.


I finalment torno al Coll de Vallauria, on m'esperen la Nuri i l'Anna. Des d'allà reprenem la marxa cap al Pic de Sallfort seguint el GR 10.


La Torre de Madeloc ja queda lluny.


Seguim les indicacions.


A partir de la cota 700 metres (aproximadament) hi ha un canvi radical de paisatge. Passem d'un bosc més mediterrani a zones més obertes amb curioses formacions rocoses.




Els arbres, a aquesta alçada s'han posat els vestits de primavera.


Una foto de grup, en un descans de la pujada.


El Pic de Sallfort ja es veu molt a prop.



Pic de Sallfort (981 metres). Més que un cim aïllat és un gran altiplà amb alguns punts una mica més elevats. En un d'ells hi trobem un petit refugi tancat i resguardat del vent.


Foto de cim, davant del refugi.


I continuem fins a l'extrem SW de l'altiplà on marca l'alçada màxima.


Passem per davant de l'indicador, que ens reafirma que som al cim.


I anem fins a la punta.


Més roques, sembla que algú les hagi clavat.



Segona foto de cim.


A partir d'aquí anirem seguint la carena (marques grogues) fins al Coll de Banyuls. Al principi, seguim per l'altiplà, on estan pasturant tranquil·lament.


Anem baixant per la carena, per una zona bastant rocosa però amb un descens fàcil i directe.


La carena segueix la línia de la frontera. El testimoni és la muga 590.


El camí és entretingut amb algun pas estret.


Pic Estel (696 metres). He de reconèixer que no té cap importància però, al passar-hi pel costat, ens fixem que hi ha una placa (trencada) que l'identifica com a tal. Així que ens fem la foto de cim i podem dir que és la propina de la ruta.


Ara sí que estem acabant, ja es veu el Coll de Banyuls.


Últim tram de baixada.


Coll de Banyuls, fi de la ruta.



Com a conclusió, i fent un petit menú gastronòmic, podríem dir que hem tingut uns entrants de vistes a la Costa Vermella (Torre de Madeloc), un plat fort i contundent (Pic de Sallfort) i unes postres lleugeres (Pic Estel).

2 comentaris: