24 de juny 2012

Mont-Roig (1991 m) i Serra de Sant Bernabé.

Introducció
Si es vol caminar pel Ripollès, fora de circuits multitudinaris i convencionals, una bona opció pot ser la Serra del Mont-Roig i la Serra de Sant Bernabé. Aquests indrets tenen tot allò que busco en una ruta: carenes amples i còmodes, possibilitat d'encadenar més d'un cim, bones vistes cap a totes direccions i solitud.


La ruta que proposo en aquesta ocasió surt del costat del nucli d'Abella (Vilallonga de Ter), de la pista que va fins a Pardines. Des de la mateixa pista ens enfilem cap a la Serra de Sant Bernabé, resseguim aquesta serra fins al Puig d'en Bullici (1909 metres) i el Pèl-de-ca (1942 metres). A continuació deixarem la Serra de Sant Bernabé per continuar per la Serra de Mont-Roig, on hi ha el punt culminant de la ruta, el cim del Mont-Roig (1991 metres). La tornada la farem per la pista forestal que ens portarà a El Port, des d'on continuarem per un corriol estret i solitari que, marcat amb franges grogues, ens portarà fins a la pista que hem deixat inicialment.   


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Pista de l'Abella a Pardines (1299 metres)
Punt d’arribada: Pista de l'Abella a Pardines (1299 metres)
Horari: 5 hores 30 minuts  
Cims: Puig d'en Bullici 1909 metres
            Pèl-de-ca 1942 metres
            Mont-Roig 1991 metres
Desnivell acumulat: +774 metres   
Distància: 12,5 km
Material: En condicions hivernals pot ser una bona zona per fer excursions amb raquetes de neu. Si no hi ha neu, no es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. La ruta transcorre en tot moment per carenes suaus, pistes forestals i corriols. Cal extremar precaucions en cas de boira.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta
El punt d'inici de la ruta és on s'acaba la pista més o menys transitable. En un revolt on hi espai suficient per aparcar el cotxe.


Primers metres, pista amunt.


Agafem la pista de terra i comença la circular. En el nostre cas, optem (bé, ho decideix en Xavi) per fer la volta en el sentit de les agulles del rellotge. Per tant, a la bifurcació prenem el camí de l'esquerra. Al principi és ampla i còmoda.


Però molt aviat ens desviarem a la dreta per prats amb molta pendent per anar a buscar la carena de a Serra de Sant Bernabé. A sota nostre deixem la pista per on veníem.


I seguim amunt.



Quan el desnivell és molt fort, sempre cal buscar excuses per parar i agafar aire. I parar a fotografiar les plantes sempre és una excusa creïble...


El tram de carena que hem deixat enrera.


Continuem pujant, però ara el desnivell ja és molt més moderat.


Al fons, tenim una bona vista de la Serra de cavallera.


La carena que hem caminat fins aquí.


I la que tenim per davant. No són rampes dures i es fan amb facilitat.


Aquestes carenes amples són uns prats de pastura excel·lents per les vaques. Però, de tant en tant, n'hi ha alguna que no sobreviu i ens trobem els seus ossos escampats.


La pelvis pot servir de màscara per Carnesoltes.


Últimes rampes fins al primer cim del dia.


Puig d'en Bullici, 1909 metres.


Foto de cim. De dreta a esquerra: Jaume, Robert, Xavi, Nuri i Marc.


Mirant al nord, hi ha una bona vista del sector del Balandrau.


Mirant a l'oest, els dos cims que ens queden i darrera seu, el Cerverís.


També hi ha una bona panoràmica del Costabona.


Deixem el Puig d'en Bullici i ens encarem al segon cim del dia, el Pèl-de-ca.


Les rampes, continuen igual, sense desnivells molt pronunciats però suficient per suar una mica.


Pèl-de-ca, 1942 metres. Cim de nom curiós doncs no hem vist ni pèls ni gossos. Ens fem una nova foto de cim.



El Mont-Roig, objectiu principal del dia, ja es veu més a prop.


El Taga, que m'imagino que estarà ple de gent, com de costum.


Continuem el camí seguint el filat. En aquest moment deixem la Serra de Sant Bernabé i seguim la Serra de Mont-Roig. 


El Mont-Roig des de l'avantcim del Mont-Roig S.


Mont-Roig, 1991 metres. Vèrtex geodèsic i punt culminant de la ruta del dia.


Una panoràmica cap al nord.


Foto de cim.

En aquest punt aprofitem per menjar i fer un llarg descans. El dia és molt agradable i la tranquil·litat es respira cap a totes bandes.


Després d'uns 30 minuts llargs parats decidim continuar. Ens anem desviant cap al Pla de la Bassa de Vilallonga...


...on trobem més restes d'ossos de vaca. Si abans la recol·lecta ha estat la pelvis per fer una màscara per Carnestoltes, ara el botí ha estat més substanciós, un cap de vaca que en Jaume portarà agafat per les banyes fins al cotxe.


Continuant carena avall, es veuen unes marques a l'herba que semblen roderes de cotxe, per tant segur que ens portarà cap a la pista.


 Pista que trobem uns metres més avall.



L'anem seguint fins a una bifurcació de camins anomenada El Port, on girem a la dreta en direcció a l'Abella.


En aquest punt cal posar un mínim d'atenció perquè el camí costa de trobar enmig d'un petit prat.


Però una vegada hi som, només cal seguir les marques grogues. cal dir que és un camí molt poc transitat. tenim la sensació que només hi ha passat la persona que va marcar el camí i nosaltres perquè les ortigues en algun punt són de tamany considerable.


De totes maneres, el camí és molt agradable.


Seguim un petit tram de pista.


I tornem a trobar camí entre el bosc.


Combinat amb alguns prats.


El prat vist de l'altre extrem no té desperdici.


Al fons es veu Vilallonga de Ter.


Només cal seguir la pista fins al punt final de la ruta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada