17 de juny 2012

Pic de Monestero (2877 metres) i intent al Pic de Peguera. Un espectacle de la natura.


Introducció
A Catalunya tenim bastants parcs naturals però si ens en fessin escollir un, la majoria de la gent pensaria en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquest espai natural, enclavat al nord-oest de la província de Lleida entre el Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, té racons d'una bellesa extraordinària. A més permet un gran ventall de possibilitats per tot tipus de nivells. Des de les passejades per les zones més turístiques on et deixen els taxis fins a travesses més exigents i solitàries passant per cims de totes les dificultats possibles.

La ruta d'aquesta setmana surt del refugi Josep Maria Blanc, on hi arribem amb els taxis que surten d'Espot. El trajecte de gairebé una hora transcorre per una pista infernal i ens deixa al mateix refugi. Des d'aquest punt voregem l'Estany Tort i l'Estany Negre i anem guanyant alçada progressivament fins al Coll de Monestero. Pugem al Pic de Monestero amb grans vistes a totes direccions. Tornem al Coll de Monestero i ens dirigem al Pic de Peguera. Val a dir que no assoleixo el cim per pocs metres però tant és. Reculem novament fins al Coll de Monestero i baixem per la vessant nord seguint la vall del riu Monestero fins a l'Estany de Monestero i, finalment, arribem a l'Estany de Sant Maurici. La tornada fins a Espot la fem els taxis que fan el trajecte habitual.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Refugi J.M. Blanc (2326 metres)
Punt d’arribada: Estany de Sant Maurici (1906 metres)
Horari: 7 hores 30 minuts  
Cims: Pic de Peguera 2981 metres *
            Pic de Monestero 2877 metres 
Desnivell acumulat: +769 metres   -1239 metres
Distància: 11,8 km
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els crampons i piolet.
Dificultat: Mitjana fins al Pic de Monestero. L'ascens al Pic de Peguera té algunes grimpades delicades.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps. Des d'Espot pugem amb els taxis fins al refugi J.M. Blanc.

Ruta
Després de gairebé una hora de camí per una pista infernal arribem al refugi Josep Maria Blanc, punt de sortida de la ruta. Ens preparem: gorra, ulleres de sol, crema solar i càmera són els  elements bàsics.

Voregem l'estany Tort, amb el refugi col·locat en una petita península.

El cim que es veu al fons diria que és el Pic de Monestero.

Deixem enrere l'Estany Tort i arribem a l'Estany Negre, tancat per la Cresta de l'Avió.

El dia està completament clar i les vistes són un escàndol. les càmeres de fotografiar treuen fum. Poc a poc ens anem apropant a la presa que tanca l'Estany Negre.

I passem a l'altra banda de l'estany, amb la Cresta de l'Avió de teló de fons.

Si alguna imatge reflexa el refugi Josep Maria Blanc, és aquesta. On es pot veure l'Estany Tort i el refugi construït en una petita península.

El camí comença a pujar amb algunes petites grimpades per anar escalfant la musculatura.

Arribem a un nou estany, en aquest cas l'estany de la Coveta.

I tot seguit l'estany de la Llastra amb els Pics de Saburó al fons.

Una mirada enrere a l'Estany de la Llastra.

El camí va pujant amb un desnivell constant i moderat fins a l'Estany Petit de Peguera, amb el Pic de Peguera al fons i el Coll de Monestero a la seva dreta.

La pujada fins al Coll de Monestero no té cap complicació. Simplement cal anar seguint el camí ben marcat que puja per la dreta de l'Estany Gran de Peguera, que ens queda a sota.

A ponent ens queda el Pic de Saburó.

Una mirada enrere al camí seguit fins a aquest punt.

Coll de Monestero, 2715 metres. Aquest punt serà un nus d'unió important de la ruta doncs el passarem fins a tres vegades. En primer lloc, girem a la dreta cap al Pic de Monestero.

A sota ens queda l'Estany Gran de Peguera, des d'on venim.

El camí que ens porta al cim és molt evident en tot moment. Només en algun punt ens haurem d'ajudar amb les mans.

Ens col·loquem a sota mateix del cim i l'anem vorejant per la dreta fins a un petit coll.

Arribant al collet girem a l'esquerra fins al mateix cim.

Pic de Monestero, 2877 metres. Grans vistes en totes direccions. Deixo les identificacions de cims pels experts i em limito a gaudir-ne.

La zona per on hem pujat, amb l'Estany Negre.

El cim no és massa espaiós, així que ens apilonem més o menys com podem i esmorzem, ens ho mereixem.

 Ara sí, una mica més ordenats, foto de grup. Darrera (d'esquerra a dreta): Xavi, Josep Lluís, Llorenç, Salvador i Miquel. Davant (d'esquerra a dreta): Marc, Nuri, Carolina i Joan.

Les càmeres treuen fum i les retines intenten guardar l'espectacle que tenim al davant.

En baixar del Pic de Monestero, amb en Xavi decidim anar al Pic de Peguera, mentre la resta del grup baixa tranquil·lament cap a l'Estany de Monestero. Reculem el tram de camí fins al Coll de Monestero. Des d'on tenim la perspectiva del cim d'on venim.

Creuem el coll i ens enfilem cap al Pic de Peguera.

Cal dir que l'ascens a aquest cim no és fàcil. En primer lloc ens apropem per un petit corriol que hi ha bastant marcat fins a la pala de neu. Pugem un curt tram de neu i ens enfilem per les roques. La grimpada en alguns punts requereix un mínim d'atenció.

Buscant els millors passos anem guanyant altura.
 Foto de Xavi Comajoan

A uns 15 metres (aproximadament) hi ha una roca on veig clara la grimpada però no tinc clar poder-la baixar de tornada. Així que decideixo no arriscar i em quedo en aquest punt esperant a en Xavi que sí que puja. (Amb vermell, punt on decideixo esperar en Xavi).

 Foto de Xavi Comajoan


Mentre espero, aprofito per fer alguna foto del Pic de Monstero on hem estat fa una estona.

I la zona de llacs per on hem pujat.

Baixem del Pic de Peguera fins al Coll de Monestero amb precaució. Una vegada al coll, ens desviem a l'esquerra i baixem per la vessant nord. El camí baixa en contínues llaçades per terrenys pedregós i sorrenc. És una baixada distreta i, fins i tot, divertida on es pot baixar amb relativa facilitat i molt ràpid. Però la pujada per aquest camí ha de ser una penitència. Una mirada del Coll de Monestero des del final del camí.

Continuem baixant, ara toca arribar fins al fons de la vall, per on passa el riu.

Darrera nostre tenim el Pic de peguera i el Pic de Mar.

Arribem a l'Estany de Monestero on ens estant esperant.

Des de l'Estany de Monestero fins al final és una passejada suau amb els Encantats com a protagonistes.

 Poc a poc, anem donant la volta a aquests cims característics de la zona.

L'últim tram de camí passa per una zona boscosa molt agradable, sobretot per l'ombra.

Ja tenim a davant la presa de l'Estany de Sany Maurici, la ruta s'està acabant.

Una imatge de l'Estany de Sant Maurici.

No podem acabar la ruta sense una de les imatges més famoses del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici: Els Encantats.



3 comentaris:

  1. Gran sortida Marc, l'entorn del refugi Josep mª Blanc es un espectacle, posiblement es dels indrets que me m'agradan del Pirineu.
    Una llastima no haver arribat al cim del Peguera, ho pots tornar a probar per la banda de la vall fosca, es mes facil, l'ultim tram de cresta es anar saltant de bloc en bloc, pero sense dificultats.

    Miquel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel, com dius és un entorn de somni i el dia va acompanyar. L'ascens al Peguera ha quedat pendent i pel que m'han comentat des del Coll de Peguera és més senzill que des d'on el vam intentar nosaltres. Així tindré una excusa per tornar-hi.
      Salut!

      Elimina
  2. Gran vuelta, de estany en estany, de bloc en bloc, del sector catala de mendiak.net, saludos

    ResponElimina