28 de juny 2012

Puigsallança, 1026 m i Santuari de Finestres.

Introducció
La Serra de Finestres es pot considerar un clar exemple de Garrotxa en estat pur. Bosc frondós, masies aïllades i quilòmetres de terra salvatge són alguns dels trets principals d'aquest sector situat al sud de la comarca de la Garrotxa, a la zona volcànica de Santa Pau.

La ruta comença al bonic poble de Santa Pau i surt en direcció sud fins a l'ermita/casa de colònies de Santa Maria dels Arcs. Agafa el camí de Finestres i, remuntant la Riera dels Arcs i el Torrent del Clascar, ens porta al Coll de la Palomera, des d'on s'enfila la pujada fins al Santuari de Finestres. Des d'aquest punt es puja al cim més alt de la Serra de Finestres, el Puigsallança. La tornada la fem per la Serra del Grau i després en un descens més directe s'arriba a les primeres masies de Santa Pau. Finalment, seguint per la pista asfaltada durant uns 2 quilòmetres arribem a Santa Pau. 


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santa Pau (492 metres)
Punt d’arribada: Santa Pau (492 metres)
Horari: 4 hores 45 minuts  
Cim: Puigsallança 1026 metres
Desnivell acumulat: +636 metres   
Distància: 15,1 km
Material: No es necessita material específic. Cal portar aigua perquè no se'n troba durant el recorregut.
Dificultat: Fàcil. 



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta
La ruta surt de la plaça de l'església de Santa Pau.



Passant pel costat de l'església s'arriba a la part posterior del poble, una zona de muralles i horts. Cal baixar fins a la part de baix, on es troben els primers indicadors. Seguirem la ruta 7 fins a Santa Maria de Finestres.


Santa Pau va quedant enrere.


Per un corriol molt marcat creuem el Pont dels Instints.


Ja a l'altre costat, es van alternant zones més tancades de bosc amb prats de les cases properes. En un d'aquests, s'obté una bona imatge de la Serra de Sant Julià del Mont.


I de Santa Pau, que cada vegada és més lluny.


Avancem per una pista ampla i ombrívola.


Santa Maria dels Arcs, ermita i casa de colònies.



Deixem Santa Maria dels Arcs i continuem seguint el camí cap a Santa Maria de Finestres.


En un primer moment per pista asfaltada durant uns 500 metres (com a molt). 



Santa Maria dels Arcs entre les branques.


Una postal típicament estiuenca.


El camí, que segueix en tot moment unes franges grogues és molt agradable.


Amb indicadors freqüents.


Continuem per camins plenament recomanables.



Es passa la porta i es continua pujant.


Arribant al creuament de camins de la Roca del Migdia, es poden veure les parets imponents de la Serra de Finestres.


Un faig de forma sinuosa, al marge del camí.


Coll de Palomera, 760 metres. En aquest punt es deixen les marques grogues i s'agafa un corriol que puja paral·lel a la pista.


Cap al Santuari de Finestres.


L'entrada del camí està una mica amagada.


Aquest tram de camí no té franges grogues però està marcat amb fites de pedres.


Abans d'arribar al Santuari de Finestres s'obre una bona panoràmica cap al sud. 




Passem per sota del cistell telefèric.


Santuari de Finestres, 880 metres.


El santuari està construït enganxat a la roca, amb algun passadís.


Després de poc més de dues hores de camí, decideixo fer un petit descans per menjar i beure una mica.



El cim del dia, el Puigsallança, ja és molt a prop.


El camí baixa fins al collet que hi ha entre el Puigsallança i la carena on hi trobem el santuari. En aquest punt hi ha un oratori.


El Puigsallança, amb els seus esqueis impressionants per la cara sud, ja és a tocar.


Anem avançant per un camí carener...


...baixem de la carena per la vessant nord per un tram de curta i senzilla desgrimpada equipada amb algunes grapes...


...i seguim un corriol que passa pel mig d'alguns blocs de roca.


Des d'un petit balcó a mitja pujada es pot veure Santa Pau i la Serra de Sant Julià del Mont al seu darrera.


Puigsallança, 1026 metres. Pessebre i vèrtex geodèsic.



El Castell de Finestres amb el santuari a la seva dreta.


Bassegoda, amo i senyor de la Garrotxa.


També es té una bona panoràmica de la zona volcànica.


Foto de cim.



Deixo el cim i continuo el camí de descens per una fageda molt agradable.


Seguint marques grogues anirem perdent alçada en direcció a la Collada del Grau.


Collada del Grau.


Grans prats que formen la collada.


De lluny veig una cria de senglar, per sort no és la truja, tot i que no estarà lluny.


En aquest punt deixem les marques grogues i baixem per un camí que surt en direcció NE. Al principi està molt brut i costa de trobar l'entrada, just al costat de la tanca.


El camí és una meravella.


Passant de camí en camí arribo al límit de la civilització. Cal dir que aquesta primera masia (Ca n'Eixart) es creua pel mig. No m'agrada passar per aquests llocs perquè els gossos acostumen a marcar territori. En aquest cas, mentre passo sento que borden molt lluny, m'espavilo a passar i quan estic a una distància prudencial veig el gos que surt disparat de la casa. Per sort, estava lluny però si es passa per aquest punt cal ser conscient que es pot acabar en dinar pel gos...


A partir d'aquí només cal seguir la pista asfaltada que uneix les masies de la zona. Queden menys de 2 km pel final de la ruta i és la part de menys encant i més avorrida.


Ja es veu Santa Pau, punt final de la ruta.


Una última vista del Puigsallança.


I entrem a Santa Pau.


On recorrem els seus carrers fina a la plaça, lloc on hem començat a caminar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada