25 de jul. 2012

Campbieil, 3176 metres. Un mirador privilegiat.


Introducció
La Reserva Natural Néouvielle, fins ara totalment desconeguda per mi, és un parc natural situat a la Vall d'Aura al Departament dels Alts Pirineus. Aquesta zona està formada per grans cims i abundants llacs, fet que la converteixen en un espai ideal pels amants dels paisatges d'alta muntanya.

La ruta escollida per aquesta ocasió surt de l'inici de la Vall d'Estaragne i remontant aquesta vall ens portarà al cim de l'Estaragne, de 3006 metres. Continuarem carenant fins al cim del Campbieil, que amb els seus 3176 metres serà el sostre de la ruta. A partir d'aquí seguirem fins l'extrem de la carena on hi ha el tercer cim del dia, el Pic Lentilla o Campbieil SSW, de 3157 metres. La tornada la farem per la vall del Campbieil que ens deixarà a l'extrem del Lac de Cap Long, que vorejarem fins a la presa, punt final d'aquesta bonica circular.

Cal dir que aquesta ruta la fem amb la companyia del grup "juvenil", mèrit que s'emporten en Salvador i en Miquel que amb més de setanta anys continuen pujant "tresmils". A més, també formen part d'aquesta ruta en Llorenç, en Xavi, la Nuri i jo mateix.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Inici Vall d'Estaragne (2085 metres)
Punt d’arribada: Presa Lac Cap de Long (2190 metres)
Horari: 8 hores 25 minuts  
Cims: Estaragne 3006 metres
            Campbieil 3176 metres
            Lentilla 3157 metres (Campbieil SSW) 
Desnivell acumulat: +1168 metres   -1188 metres
Distància: 11,7 km
Material: En condicions hivernals seran necessaris els crampons i piolet.
Dificultat: Mitjana. Es tracta de tres "tresmils" fàcils. Però no s'ha d'oblidar que estem parlant de muntanyes  d'altura considerable i s'han de prendre les precaucions oportunes.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta
Aparquem els cotxes al costat de la carretera que puja al Lac de Cap Long, a l'inici de la Vall d'Estaragne. El dia es presenta boirós però amb l'esperança que siguin núvols baixos.



Per camí ben marcat anem seguint el Riu d'Estaragne per un terreny amb poc desnivell.


Molt aviat comencem a veure el cel. Efectivament, la boira s'està desfent.



Avancem en direcció sud, seguint el camí perfectament definit.


La vall es va obrint i al fons apareix el Pic d'Estaragne.


Què estaran mirant en Xavi i en Miquel?


Simplement, l'espectacle que tenim a darrera, això miraven.


Continuem vorejant el riu, ara més a prop del circ de muntanyes. Per superar la paret que tenim al davant haurem de pujar per la pala d'herba que hi ha a la dreta fins a la terrassa superior (fletxa negra).


Mentre afrontem aquest tram de pujada, els núvols es mantenen continguts al fons de la vall.


Un cop arribem a la terrassa, el camí fàcil (el nostre) es desvia a l'esquerra, mentre que hi ha un altre camí marcat que puja directe a la cresta per la tartera.


El mar de núvols ho cobreix tot, només sobresurten els cims més alts.


Seguim el camí, ja es pot veure que en tot moment és senzill.


Seguint les fites de pedra, arribarem a l'únic punt on cal posar les mans. Una petita grimpada és necessària a aquestes alçades, no? En Miquel supera aquest tram sense dificultats.


I la Nuri, també ho supera amb nota.


Superada aquesta grimpadeta, tornem a la comoditat del camí. El Pic d'Estaragne ja ens espera. Només caldrà que el voregem per la dreta.


En Xavi (que ha tingut la seva aventura particular durant la pujada) i en Llorenç estan a punt d'aconseguir el primer cim del dia.


Pic d'Estaragne, 3006 metres. Foto de grup. Davant d'esquerra a dreta: Nuri, Xavi i Salvador. Darrera d'esquerra a dreta: Miquel, Marc i Llorenç.


El cim ofereix una perspectiva privilegiada del Campbieil, proper objectiu del dia.


La Munia



Mont Perdut i Cilindre de Marboré


Pic Long i Badet


Midi de Bigorre


Tancant la cresta cap a l'est, no n'estic segur però crec que és el Pic Mechant i el Pic de Bugatet.


Arribats a aquest punt la Nuri i en Salvador decideixen baixar cap al cotxe. Mentre que la resta continuem cap al Pic de Campbieil. En primer lloc baixarem al coll situat sota el Pic d'Estaragne.



Per seguir per un camí molt evident cap al Campbieil.


A sota apareix el Lac de Cap Long i el Massís de Néouville a darrera.


La única dificultat que té el Campbieil és superar una roca inclinada però amb bones fisures per poder aguantar-te. (Foto d'en Xavi)


Superada aquesta petita dificultat, només s'ha de seguir la carena fins al cim del Campbieil.

Campbieil, 3176 metres. Cota màxima del dia i excel·lent mirador.

En primer lloc, foto de cim.



I un moment per les vistes: Maou (esquerra), Badet i Pic Long.


La Munia


Mont Perdut (tapat pels núvols)


Vignemale


Torre de Marboré, Casco de Marboré , Brecha de Roland,Taillon i Gabietos.


Vignemale, Picos del Infierno, Gran Facha i Balaitous.



I finalment, el Pic Lentilla o Campbieil SSW (fletxa negra) on anirem a  continuació.


Abans de continuar apareixo amb un decorat excepcional.


Última mirada al Campbieil de camí del Lentilla.


L'ascensió a l'últim cim del dia és una passejada, menys de 10 minuts.

Pic Lentilla o Campbieil SSW, 3157 metres.


Amb el Campbieil a darrera.


Només falta la baixada. Al principi per un camí ben definit enmig de la tartera.


El Campbieil des dels seus peus, una cim de grans dimensions.


I el Pic d'Estaragne, una mica més esvelt.


La baixada fins a la primera bassa no presenta cap complicació. Aquí farem una parada per menjar i afrontar l'últim tram.


A partir d'aquí, i ja amb el Lac de Cap Long a la vista ve la pitjor part. Primer s'haurà de baixar fins gairebé a tocar del llac.


En Xavi, a mig camí de la baixada amb el Néoville darrera seu.


I un cop som a baix tocarà remontar uns 100 metres vorejant el llac.


Aquí ens adonem que el nom d'aquest llac està molt ben triat, perquè és Long amb mala llet...


Finalment es veu la presa, fi de l'excursió.


Com que la Nuri i en Salvador han baixat pel mateix camí de la pujada han recollit el cotxe i l'han pujat fins a la presa, així ens podem estalviar gairebé un quilòmetre de caminada per carretera.

Resumint, gran ruta que ens ha permès assolir 3 "tresmils" sense massa dificultat i gaudint d'unes vistes fantàstiques. Sens dubte, un excel·lent dia de muntanya.

10 comentaris:

  1. Hola Marc,
    estava mirant aquesta ruta per fer-la alguna hora aquest estiu. Quan la vareu fer vosaltres? el 25 de juliol com la data de l'entrada? Hi veig molt poca neu. Suposo que anar-hi aquest juliol amb les grans nevades, el panorama seria molt diferent. Bona ruta, si senyor.

    Salut i kms

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,

      ara acabo de penjar el track al wikiloc (podeu trobar-lo posant pirinenc1 com a nom d'usuari)i veure-ho alguna foto d'ahir, que vaig fer aquests cims. Encara hi ha molta neu, sobretot entre l'Estaragne i el Campbiel i la baixada d'aquest darrer cim cap a Cap de Long. Pel que he vist, res comparable a fa una any!! Salut

      David

      Elimina
    2. Gràcies David,
      veig que encara hi ha neu però encara me n'esperava més. A veure si aquest juliol hi podem anar a treure el cap.

      Salut i kms

      Elimina
    3. Hola, jo també m'esperava veure més neu. De totes maneres, l'estiu d'aquest any és excepcional i la neu s'ha d'anar controlant molt de prop.
      Salut!

      Elimina
  2. Hola Minuteman,
    Aquesta ruta la vam fer el tercer dissabte del mes de juliol de l'any passat. Per tant, no et puc dir exactament el dia però sí la setmana. L'any passat no hi havia gens de neu, però aquest any la cosa pinta molt diferent. Potser cap al mes d'agost ja ho teniu molt millor de neu però és un tema que aquest estiu s'ha d'anar seguint.

    Pel que fa a aquesta ruta, puc dir-te que és un dels cims on he disfrutat més. És un 3000 molt senzillet i les vistes són increïbles!!

    Salut i gràcies!

    ResponElimina
  3. Quina rapidesa a respondre, jaja. Doncs sí, hi ha molt poca neu per ser finals de juliol, almenys si ho comprarem amb aquest any. Fa un temps vam estar al Neouville, i la zona és espectaculars, a part que et dóna la possibilitat de fer un 3000 facilot en només una jornada. Estudiarem el tema.

    Moltes gràcies
    Salut i kms

    ResponElimina
  4. Hola Marc, segueixo de ben aprop el teu blog, fas una molt bona feina !! Sobre el Campbieil et volia preguntar si la pala s'ha de fer si o si? I per quin costat és més fácil o senzill pujar, vaig amb una persona a la que li haig de facilitar les rutes al màxim posible. Me l'han recomanat i el full fer d'aci uns diez. La puc fer lineal. Gracies. Dolors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dolors. Si vols pots fer el Campbiell per la nostra baixada. És un camí que puja fent la diagonal per la tartera i no té cap complicació. Salut!

      Elimina
  5. Bones Marc,
    dimecres vaig fer aquesta mateixa ruta tal i com la planteges al bloc, deixant el cotxe al Llac de Cap Long. Volteta molt maca i amb unes vistes brutals. Em vaig recordar molt del teu comentari "Aquí ens adonem que el nom d'aquest llac està molt ben triat, perquè és Long amb mala llet..." jejejejejeje.

    Salut i kms

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon,
      me n'alegro que la ruta us agradés. Crec que és un 3000 molt senzill i les vistes que té cap al sector del Perdido i la Bretxa de Roland són excepcionals. El llac, com dius, es fa molt pesat, sembla que estàs al final però no s'acaba mai jejeje!!!
      Entenc que no vau tenir problemes per pernoctar al costat del llac.

      Salut!

      Elimina