11 de jul. 2012

D'Espitau de Vielha a l'Estanh Obago. Primera etapa a Aigüestortes.

Ve d'aquí

Si la jornada anterior va ser tranquil·la i relaxant, ideal per recuperar forces, les properes etapes seran tot el contrari. Serà la primera vegada d'aquest any que haurem de carregar les motxilles amb tot el material imprescindible per passar dos dies a la muntanya. Ja sé que aquesta era una pràctica habitual durant el recorregut d'anys anteriors però en les etapes que hem fet aquest any (2007), hem pogut gaudir del luxe de tenir uns companys que ens segueixen amb el cotxe i porten les motxilles. 

Sortint del Refugi d'Espitau de Vielha ja ens internem al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per tant, fins que no arribem a Espot no ens retrobarem amb els nostres companys, i esperem que sigui d'aquí a dos dies. Segons la guia que tenim, es contemplen 3 etapes per creuar el parc, però creiem que podrem fer-ho amb dues.

Comencem aviat, com de costum. I només sortir del refugi, enfilem el camí que s'enfila en direcció E entre prats, remuntant el Barranc del Redon. Mirant enrere, el Massís de la Maladeta es comença a despertar.


Creuem el riu que baixa d'Estanh Redon i comencem un tram de forta pujada que mitjançant un camí amb fortes llaçades ens ha de portar al Port de Rius, 2355 metres, situat entre el Tuc der Estanh Redon i el Pic de Conanglos. 


Superat aquest primer desnivell, suficient per fer-nos caure les primeres gotes de suor, arribem a l'Estanh de Rius.


En aquest punt fem un curt, però merescut descans. A continuació continuem fins a la Barraca de Rius, al final del mateix estany, i baixem seguint el curs de l'aigua que surt de l'Estanh de rius i devalla per la vessant est fins al camí del Pontet de Rius. Nosaltres seguirem pel GR 11 fins al refugi dera Restanca.

Foto de Wikipedia

En aquest punt s'acaba la primera etapa que marcava la guia i, tal com havíem suposat, és una etapa molt curta de només 9,7 km i unes 4 hores de camí. Decidim continuar i fer la següent etapa de la guia, que va des de la Restanca fins al Refugi de Colomers, on passarem la nit.

El camí presenta dues possibilitats, la més senzilla consisteix en baixar fins al Pont de Rius i el Plan de Nera, a la bifurcació de la pista que puja des d'Arties. I a partir d'aquí pujar fins a la Bassa de Montcasau i el Port dera Ribereta. La segona opció és una mica més curta però més lenta de fer, doncs puja fins al Port de Caldes i baixa fins al Refugi de Colomers. Després de mirar els pros i els contres de les dues opcions ens decidim per la primera, ja que el camí es preveu més còmode. He de dir que si ho repetís ara, ho faria pel Port de Caldes...

Des del Refugi dera Restanca baixem fins a la Cabana de Rius, al límit de la pista i baixem per aquesta fins al Plan de Nera. En aquest tram de camí ens creuem amb molta gent que puja fins al refugi. 


Des del Plan de Nera seguim per la pista feixuga i costeruda que, seguint el curs de l'Arriu de Rencules, ens deixa als peus de l'Estanh de Montcasau. On accedim per un corriol amb fort desnivell, molt dur per aquestes hores del migdia. 


Voregem l'estany per la seva riba N i acabem d'enfilar l'última pujada del dia fins al Port dera Ribereta (2350 m). Arribats a aquest punt, i amb el Refugi de Colomers a la vista, ens permetem uns moments de descans. 


A sota nostre, l'Estanh de Colomers i el refugi nou (encara en construcció).


Comencem el descens fins al Refugi de Colomers, on tenim intenció de passar la nit.


Per acabar la jornada tenim una sorpresa desagradable amb els guardes del Refugi de Colomers. En demanar-los lloc per dormir ens diuen que és impossible, que està tot ple i que com que no tenim cap reserva feta, no disposem de plaça per passar-hi la nit. Ens comenten que ho tenen tot complet amb la gent que està fent els Carros de Foc. Nosaltres els exposem que ja som conscients de no tenir reserva feta però que estem federats per la FEEC i que aquell és un refugi de la nostra federació. Per tant, tenim algun tipus de dret per poder dormir, encara que sigui al terra del menjador. Després d'una estona d'intercanviar opinions amb la gent del refugi, i com que tenen preferència els muntanyencs que "paguen" una ruta abans dels federats de la pròpia federació que és propietària del refugi, decidim marxar a dormir al refugi lliure que es troba al costat mateix de l'Estanh Obago. Aquest refugi és en el camí del GR 11 i es troba en bastant bon estat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada