30 de jul. 2012

Gorges de Carançà, una excursió "guai".


Introducció
Thuès-Entre-Valls és un petit poble situat entre Olette i Fontpedrouse, a la comarca del Conflent. Aquest poble té com a principal atractiu turístic, el camí de les Gorges de Carançà. Es tracta d'un camí excavat a la roca que avança per una cornisa bastant aèria seguint el Carançà. Però aquest camí està pensat perquè el pugui gaudir gent de totes les edats, ja que està equipat amb cordes (que actuen de passamà), passarel·les metàl·liques, escales i ponts. Donant així un component més de diversió pels nens.

La ruta que seguim és la clàssica, sortint de l'aparcament de Thuès-Entre-Valls (2€ per tot el dia) pujarem fins a la cornisa equipada amb la corda. Ens anirem endinsant a les gorges passant per les passarel·les, ponts i escales fins a creuar el riu per un pont penjant. La tornada la farem per un camí un xic monòton que ens tornarà al punt d'inici. Cal dir que el sentit que seguirem és l'invers a les agulles del rellotge i potser és millor fer-ho al revés perquè el tram més divertit es troba al final.

Per últim dir, que farem aquesta excursió amb dos nens: un de set anys i un d'onze. Ells no han tingut sensació de perill en cap moment però cadascú ha de ser prou responsable per escollir a partir de quina edat és convenient fer aquesta ruta amb nens.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Aparcament de Thuès-Entre-Valls (834 metres)
Punt d’arribada: Aparcament de Thuès-Entre-Valls (834 metres) 
Horari: 4 hores 15 minuts  
Cims: ----
Desnivell acumulat: +234 metres   -234 metres
Distància: 6 km
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. 

*En molts trams falla la cobertura del GPS, per tant, la ruta està corregida contrastant les meves dades amb altres tracks de la zona.

Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta
Sortim de l'aparcament de Thuès-Entre-Valls, pel pont situat a la part oest, que creua el riu Carançà.


Enfilem un camí amb fortes llaçades que ens portarà al nivell de la cornisa.


Un altre pont, aquest sobre la via del Tren Groc, l'altre atractiu turístic de la regió.


La via, direcció a la Tour de Querol.


Continuem pujant, ja som molt a prop de la part divertida de l'excursió.


Comencem amb una cova, amb en Mateu i en Sergi nerviosos per veure el camí.


Com es pot veure, el camí està excavat a la roca. Compte les persones amb vertigen i també les que sigueu altes.


On l'amplada del camí es redueix, apareix la corda.



Continuem avançant agafats a la corda.


"Quan falta per les passarel·les? Quan falta per les passarel·les?..." Aquesta és la pregunta que tenim ficada al cap. Per fi trobem la primera!!!


I continuem un altre tram per camí.


Ens hem anat acostant al riu, que baixa just per davant nostre.


Una escala vertical ens portarà a una nova passarel·la.




Amb el riu molt a prop, avancem per la passarel·la.


Primera parada per menjar i una foto de grup que no falti.


Després d'agafar forces ve el plat fort de l'excursió, el pont penjant.


La Nuri passa en primer lloc.


En Sergi, ben agafat a les baranes.


I en Mateu, que tampoc ho veu clar del tot.


Ja a l'altra banda toca desfer el camí fins al final. La llàstima és que per aquest costat no hi ha ni cordes, ni ponts, ni escales. El camí es fa un xic monòton. En Sergi, encara animat pel pont que acaba de creuar puja com una fletxa.


Però amb la llengua a fora, a punt per netejar-se les sabates, decidim fer una pausa...


Una mostra del camí que seguim a la tornada. Cal dir que és bonic però no té l'espectacularitat de l'altra banda.


Mentre, per l'altre camí hi passen varies persones.



En algun lloc els dos camins passen molt a prop.


Continuem baixant pel nostre camí, ara toca un pas estret.


Amb unes escales naturals a l'altra banda.


Vigilant on posem els peus per no caure en cap moment, arribem a un últim pont. On fem una altra parada per menjar, beure i descansar.



És important no creuar aquest pont i seguir per la mateixa riba. perquè el camí de l'altra banda del pont puja fins a la cornisa. En el nostre cas, seguim per camí planer amb el riu a la nostra esquerra.


En Mateu està contemplant les parets rocoses que ens envolten.


Es veu el pont de la via del Tren groc, això vol dir que ens acostem al final.


Final de la ruta, o inici depèn de com es miri.


Fins aquí la ruta clàssica a les Gorges de Carançà que com han definit els protagonistes és "una excursió guai".

10 comentaris:

  1. ¡¡ Ahí ahí, ejerciendo de tíos...ja ja ja.

    En esos recorridos los críos se lo pasan genial, desde luego que la ruta tiene una pinta muy atrayente. En cierto modo me ha recordado algo a Kakueta.
    Un saludo pareja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fernando, no conozco las Gargantas de Kakueta pero algo he oído de ellas. Un saludo.

      Elimina
  2. Bonito y guay no es para menos y encima entretenido, no todo va a ser subir montañas no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivamente, no todo va a ser subir montañas. También hay paseos como este que son bonitos y entretenidos. Un saludo.

      Elimina
  3. Molt maco Marc. Jo vaig fer fa bastants anys la travessa des de Núria, pujant al Coll de Nou Creus i dormint al refugi, que llavors era lliure. Tinc poques fotos, i les teves m'han anat molt bé per a recordar aquests indrets.
    Agripa - Josep Lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep Lluís, m'alegro que les meves fotos t'hagin servit per recordar aquesta travessa. Salut!

      Elimina
  4. Avui l'hem feta i ha estat molt bé! Crec que no té massa risc i això que em feia respecta. El problema l'hem tingut amb la senyalització que no hem vist perquè era difícil per tal de fer la volta per tornar i quasi arribem al refugi. Ens ha agradat molt però quasi hem trigat 7 hores per aquesta senyalització. Sort que duiem el dinar! ;-)
    Marc i Maria- Arenys de Munt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marc i Maria. Com dieu la senyalització és una mica precària però la veritat és que no té pèrdua...En el nostre cas vam arribar només al primer pont i vam tornar. Segur que arribant més amunt vau poder gaudir molt més d'aquestes gorges tant fantàstiques. Salut!

      Elimina
  5. Nosotros hicimos ayer el camino por la cornisa ida y vuelta, porque no encontramos el camino de vuelta. Es difícil y no creo que sea para niños. Subidas y bajadas fuertes por caminos pendientes estrechos empedrados junto al barranco, auténtico camino de cabras, durante 5 horas ida y vuelta. Al final me fallaban las piernas y tenía miedo de resbalar y caerme al barranco. La información que da internet es engañosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,

      és una opinió i la respectem com qualsevol altra.

      Malgrat tot m'agradaria deixar clar dos punts. El primer és que aquest blog no és, ni ho ha volgut ser mai, una guia de rutes. Si es busquen ressenyes completes i rutes ben explicades existeixen les guies publicades per nombroses editorials i amb el seu cost econòmic corresponent. I els segon aspecte és que si teniu la sensació que aquest camí és una camí de cabres amb pendents estrets empedrats, no esteu en condicions de seguir la major part de les rutes publicades en aquest blog. Les rutes aquí proposades no satisfan les vostres necessitats i millor que consulteu altres fonts, que s'ajustin més al vostre nivell.

      Finalment cito un paràgraf de la ruta: "Per últim dir, que farem aquesta excursió amb dos nens: un de set anys i un d'onze. Ells no han tingut sensació de perill en cap moment però cadascú ha de ser prou responsable per escollir a partir de quina edat és convenient fer aquesta ruta amb nens."

      Salut!

      Elimina