22 de jul. 2012

Pedraforca, 2498 metres. Un cim emblemàtic.


Introducció
El Pedraforca és una de les muntanyes emblemàtiques de Catalunya i un símbol nacional. Per la seva forma característica, format per dos cims (pollegons) separats per un coll molt marcat (enforcadura), fa que sigui una muntanya fàcilment identificable i atractiva. Per altra banda, cal considerar-la una muntanya de dificultat mitjana. No és un cim per gent poc acostumada a moure's per terrenys aeris perquè l'excursió pot acabar amb accidents, per desgràcia massa freqüents en aquesta muntanya.

La ruta que farem en aquesta ocasió surt de la Font Terrers, a uns 2 km de Gósol en direcció a Josa del Cadí. Pujarem per la Serra de la Muga fins al Coll del Verdet, on comença el tram de grimpada fins al mateix cim del Pollegó Superior. De tornada, baixarem fins a l'Enforcadura i per la Tartera de Gósol arribarem al poble.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Font Terrers (1629 metres)
Punt d’arribada: Gósol (1417 metres)
Horari: 7 hores 5 minuts  
Cim: Pedraforca (Pollegó Superior) 2498 metres
Desnivell acumulat: +896 metres   -1043 metres
Distància: 9,1 km
Material: És aconsellable portar casc per les possibles caigudes de pedres. Cal portar aigua perquè no se'n troba en tot el camí. 
Dificultat: Mitjana. Tot i que el Pedraforca és un cim molt popular, cal ser conscient que té una grimpada amb alguns trams de grau II o II+. No és aconsellable per gent poc acostumada a la muntanya.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta
Comencem a caminar a l'àrea recreativa de Font Terrers, on s'arriba creuant el poble de Gósol en direcció a Josa del Cadí i a uns 2 km del poble es gira a la dreta per una pista en bon estat fins a la mateixa àrea recreativa.


Al principi, ens apropem a la Serra de la Muga seguint el GR 107 i GR 150 en direcció a Gósol. El Cadí apareix al fons.


Girem a l'esquerra per un petit corriol, deixant les marques de GR i anem guanyant alçada lentament amb unes boniques vistes de Gósol i la Serra del Verd al darrera.


A mida que anem pujant per la Serra de la Muga, el Cadí es va mostrant més esplèndid.


Les converses s'animen allà on el desnivell és suau.


En Josep Lluís, puja a bon ritme amb en Mikel darrera seu i en Joan al fons.


Arribem a la carena, passem pel costat del Forat de les Gralles. Compte en aquest punt si la zona està coberta de neu. Des d'aquí ja es pot veure el cim i el Coll del Verdet.


Cap on ens dirigim seguint el camí molt ben marcat.


Coll del Verdet, 2244 metres. Punt de confluència de les dues vies d'ascens més comuns al Pedraforca: la de Gósol i la del Refugi Lluís Estasen.


Des del Coll del Verdet enfilem el camí que ens acostarà a la cresta.


Seguint els punts de color groc es troben els millors passos.



En Joan i en Josep Lluís van progressant per la curta canal.


Mentre, en Mikel continua pujant metres obrint el grup.


L'aresta que falta per recórrer amb el Cim Nord i el Pollegó Superior al fons.


Què estaríem mirant?

Foto de Josep Lluís (Agripa)

Un detall de l'aspecte que té la grimpada fins al Cim Nord.


Fem un petit flanqueig.

Foto de Josep Lluís (Agripa)


Cim Nord, 2438 metres. Cal perdre una mica d'alçada per encarar l'últim tram de grimpada.


El Cim Nord des de la cresta.


Últims metres pel cim, el Pollegó Superior del Pedraforca ja és a tocar.


Només cal superar la canal que ens acabarà de portar fins al cim.


Pedraforca, 2498 metres. Cim emblemàtic de Catalunya.


Foto de grup. D'esquerra a dreta: Marc, Josep Lluís, Mikel i Joan.



El Pollegó Inferior amb la Serra d'Ensija al fons.


El Calderer.


Tossa d'Alp i Puigllançada.


Comabona, tancant el Cadí.


Després de gaudir del cim, comencem la baixada fins a l'Enforcadura.


El Pollegó Superior des de l'Enforcadura.


Des d'aquest punt, la majoria de gent baixa per la Tartera del Pedraforca fins al Refugi Lluís Estasen. Aquesta tartera està en molt mal estat i recordo de baixar-hi fa un grapat d'anys amb moltes dificultats.


En aquesta ocasió, decidim baixar per la Tartera de Gósol. En millors condicions i solitària.


Baixant per la tartera.


L'enforcadura vista des del mig de la tartera. Es pot veure el camí recorregut.



Més o menys als 1800 metres ens posem en un bosc de pins. La baixada a partir d'aquí s'endureix perquè el camí és directe fent curtes llaçades.


Finalment apareix Gósol, s'ha fet pregar però estem al final de la ruta.


Ens despedim del Pedraforca després de passar un dia més que agradable.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada