24 de jul. 2012

Pic d'Escobes, 2781 metres. El sentinella de la Vall d'Incles.


Introducció
Molta gent m'havia comentat que la Vall d'Incles és una zona preciosa. Ara, ho confirmo. Situada a la part nord-est d'Andorra, té un encant propi. Si seguim aquesta vall fins als estanys de Juclar, ens trobem amb un cim fronterer que fa de taló de fons, el Pic d'Escobes. Aquest cim d'aspecte ferotge és considerat com un dels cims més bonics del Pirineu. Tanmateix, és un cim que fins els anys 70 es considerava un cim de gran dificultat però poc a poc amb l'ajuda de les fites de pedra que van guiant el millor camí, s'ha convertit en una muntanya accessible, tot i que no és fàcil.

La ruta seguida surt de l'aparcament del Pont de la Baladosa, al final de la carretera de la Vall d'Incles. Des d'on pujarem seguint el Riu de Juclar fins als Estanys de Juclar. Vorejarem l'Estany Primer, passarem a tocar de l'Estany Segon i enfilarem el camí fins a la Collada de Juclar i al Coll de l'Alba. Aquí deixarem els camins marcats i seguirem les fites de pedres que ens conduiran pel millor camí possible fins a la cresta del Pic de Noé per una pala d'herba de desnivell molt acusat. Vorejarem el Pic de Noè per la vessant francesa i ens aproparem al Pic d'Escobes, al qual accedirem a través d'una curta grimpada.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Pont de la Baladosa (1807 metres)
Punt d’arribada: Pont de la Baladosa (1807 metres)
Horari: 7 hores 50 minuts  
Cims: Pic d'Escobes 2781 metres
Desnivell acumulat: +1010 metres   -1010 metres
Distància: 13,2 km
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els crampons i piolet.
Dificultat: Alta. En condicions favorables de bon temps i terreny sec la dificultat es pot considerar mitjana/alta amb alguna grimpada de grau II i una pala d'herba amb desnivell important. En condicions hivernals o amb el terreny moll la dificultat augmenta moltíssim.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps. En temporada d'estiu hi ha servei d'autobús des de les 10 fins les 18 hores. En aquesta franja horària no es pot passar amb vehicle propi i s'ha d'aparcar a l'inici de la carretera de la Vall d'Incles.

Ruta
Aparquem els cotxes al final de la carretera que puja per la Vall d'Incles, al Pont de la Baladosa, des d'on començarem a caminar. Aquesta zona és bastant turística, amb molta gent que fa rutes curtes per contemplar els estanys. Sortim en direcció E fins al final de l'asfalt i paral·lels al Riu de Juclar.


Als 10 minuts escassos de caminar ens trobem la primera bifurcació, on girem a l'esquerra cap als Estanys de Juclar i el Pic d'Escobes.


Pocs metres més endavant hi ha una zona recreativa i de picnic, on creuem el riu per un pont perfectament habilitat.


El camí puja pel costat del riu, amb algun salt d'aigua prou impressionant.


Superat el primer tram de més desnivell, el camí avança per una terrassa cap al fons de la vall.


Estany Primer de Juclar, 2316 metres. Al fons es pot contemplar la silueta del Pic d'Escobes.


Ens desviem uns 100 metres a la dreta del camí fins al Refugi de Juclar. On aprofitem per esmorzar, descansar i parlar una estona amb el guarda, un noi simpàtic.


Continuem el camí, vorejant l'estany.


Ara ens toca baixar fins a la riba de l'estany, al principi hi ha una corda per superar el primer tram.


Arribem a l'Estany Segon de Juclar, amb el mateix protagonista.


Enfilem la pujada fins a la Collada de Juclar, admirant la forma del Pic d'Escobes, que va canviant a mida que el voregem.



Collada del Juclar, 2463 metres. A sota hi queden els estanys de Juclar i el Pic de la Tossa de Juclar.


Mentre avancem cap al Coll de l'Alba, admirem les parets del Pic de Noè, per on pujarem.


Coll de l'Alba, 2535 metres. Entre el Pic de Noè i el Pic de Ruf.


El Pic de Ruf en primer terme.


A partir d'aquí és molt important no perdre les fites de pedres, que ens aniran guiant pels passos més assequibles.



Pujant per una forta pala d'herba amb desnivells més considerables arribarem a la carena, al costat mateix del Pic de Noè, on creuarem a la vessant francesa.


Amb el Pic d'Escobes a molt a prop, recorrerem la cresta perdent una mica d'alçada buscant el camí marcat.


Només ens falta la última pujada, amb alguna grimpada (grau II) però sense passos exposats.


Pic d'Escobes, 2781 metres.



Estanys de Juclar, per on hem pujat.



La Vall del Siscar amb els Pics de Fontfreda.




Baixem del cim, amb molt de compte amb les desgrimpades. Una mirada enrere cap al cim aconseguit.


Descendim per la pala herbosa que ens portarà al Coll de l'Alba.


I ens apropem poc a poc al estanys de Juclar.


Des d'on es pot apreciar el Pic d'Escobes i el Cilindre d'Escobes a la dreta.


Tornem al refugi, on aprofitarem per dinar amb calma i amb la satisfacció de tenir la feina feta.


Última mirada al Pic d'Escobes des del costat de la presa.


I desfem el camí fins al punt d'inici o final, segons com es miri.


Pont de la Baladosa, punt final de la ruta.


Ara sí, punt final d'aquest periple pels Pirineus que en tres dies ens ha portat a visitar tres cims importants: Pedraforca, Comapedrosa i Pic d'Escobes. Aquest últim potser menys conegut que els altres però personalment és el que m'ha suposat més satisfacció.

I finalment, donar les gràcies a en Mikel, amb qui he compartit aquestes rutes perquè han estat uns grans dies de muntanya.

1 comentari:

  1. doncs potser aquest cap d setmana el farem, imprimeixo la vostra resenya, Deu n'hi do!!!!!!!!!

    ResponElimina