5 d’ag. 2012

Circular de Pimorent, una ruta "suau"...

Introducció
L'estació hivernal de Porté Puymorens està situada a l'extrem occidental de l'Alta Cerdanya, fent frontera amb Andorra i amb la veïna regió de l'Arièja. És una zona bastant freqüentada a l'hivern, quan la neu cobreix aquestes muntanyes, per la pràctica de l'esquí i per fer ascensions amb esquí de muntanya. Però quan arriba la temporada estival, es converteix en una zona solitària i amb cims assequibles.

En aquesta ocasió ens hem desplaçat fins allà perquè en Xavi té en ment fer alguna travessa hivernal per aquesta zona. Però abans de posar-s'hi amb neu, volia veure com és realment. Així que muntem una circular molt completa per gaudir de la tranquil·litat d'aquestes muntanyes.

Sortint de les instal·lacions de Porté Puymorens, pujarem al Pic de Fontfreda. A continuació anirem al Pic de les Valletes i Punta de la Vinyola. Carenarem fins als Pics de Fontnegre i finalment pujarem al Pic de la Mina per tancar el circ que es forma a l'entorn de la vall de l'Orri de la Vinyola. És un circuit de muntanya llarg però assequible on gaudirem de la tranquil·litat absoluta.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Estació d'esquí de Porté Puymorens (1810 metres)
Punt d’arribada: Estació d'esquí de Porté Puymorens (1810 metres)
Horari: 8 hores 40 minuts  
Cims: Pic de Fontfreda 2738 metres
            Pic de les Valletes 2793 metres
            Punta de la Vinyola 2814 metres
            Pic de Fontnegre 2878 metres
            Pic Oriental de Fontnegre 2835 metres
            Pic de la Mina 2683 metres
Desnivell acumulat: +1549 metres   -1549 metres
Distància: 16,6 km
Material: En condicions hivernals seran necessaris els crampons i piolet. És una zona ideal per la pràctica de l'esquí de muntanya. 
Dificultat: Mitjana. No presenta grans dificultats tècniques però es tracta d'un circuit llarg de muntanya.


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta
Deixem els cotxes a l'aparcament de l'estació de Porté Puymorens, on començarem a caminar. Avui som colla, doncs a més dels sospitosos habituals (Nuri, Xavi i jo mateix), reapareixen en Tit i l'Anna (que ja ens havien acompanyat en més d'una ocasió) i tenim dos fitxatges nous, en Raul i en Quim.


Animats per l'energia de primera hora del matí, el grup es manté compacte amb converses disteses.


Pugem per la pista dels vehicles fins al bar de l'estació d'esquí.


Deixant les instal·lacions a la nostra esquerra, ens encarem cap a la pista d'esquí, seguint els remuntadors. A mitja pujada, un camí ens desviarà cap a l'esquerra, creuant els remuntadors.


Girem a l'esquerra per un petit corriol mig desdibuixat amb alguna fita de pedres.


El grupet descansant, sobre una de les moltíssimes roques que trobem en aquest tram de pujada. Quina estampa!!


Mentre, la Nuri va pujant entre roques i nerets.


A davant nostre ja tenim el Coll del Roc les Ombres. Com es pot veure, la pujada és directe, per grans blocs de roca.


Coll del Roc de les Ombres,  2309 metres. El Pic de Fontfreda ja apareix davant nostre.


Haurem d'anar a buscar la carena. Per fer-ho, però, ens caldrà baixar uns metres i creuar un tram de blocs de roca.


Mirant amunt, tenim la cresta que uneix el Pic de l'Estanyol del Fontfreda. Però nosaltres no pujarem per aquesta cresta, així que continuem creuant les roques per buscar la carena.


Un cop trobem la carena, la pujada s'intensifica. Malgrat tot, el camí és fàcil.


A mitja pujada, la Nuri nota unes molèsties al genoll i decideix no forçar la màquina i tornar. L'Anna es solidaritza amb ella i totes dues baixen a poc a poc fins al bar. En aquest punt és on continuem sense les noies. El cim ja es veu més a prop.


Pic de Fontfreda, 2738 metres. En realitat són dos cims, el primer dels quals té unes fites de pedres i unes petites instal·lacions.



Grans vistes en totes direccions.


Al fons, apareix el Pic d'Escobes on vaig estar fa un parell de setmanes.


La carena ampla que haurem de recórrer amb el Pic de les Valletes en primer terme i els Pics de Fontnegre al fons.


L'altiplà del Puigpedrós.


La petita ondulació que tenim al davant és el Pic de Fontfreda més estricte, ja que allà és on marca els 2738 metres d'altura. Per tant, anirem fins allà.


Foto de grup, dels que quedem. D'esquerre a dreta: Quim, Marc, Tit, Xavi i Raul.


Deixem el Pic de Fonfreda i per carena ampla i còmode anem cap al Pic de les Valletes.



Ens apropem al Pic de les Valletes, que ens mostra la seva impressionant cara nord. Nosaltres, però, el voregem per l'esquerre.


Sense dificultats, accedim al cim del Pic de les Valletes, 2793 metres.


Una mirada al Pic de Fonfreda, d'on venim.


I el cim que apareix al davant és la Punta de la Vinyola (2814 metres).


Així que, davant del dubte i com que ve de camí, ens hi arribem.


Punta de la Vinyola, 2814 metres.


Una mirada enrere cap als cims que portem.



El Pic de la Mina (últim cim del dia) amb l'Estany de l'Orri de la Vinyola.


El Pics de Fontengre, cap on anirem a continuació.


Baixem del Pic de la Baillette i ens acostem a la Portella de les Valletes. Des d'aquest punt es pot tornar al punt d'inici seguint la vall de l'Orri de la Vinyola.


Amb els Pics de Fontnegre a davant, començarem pel de més a l'esquerra, el més alt.


La pujada és senzilla. Cal anar fins al coll que queda a l'esquerra de la imatge i acabar de pujar a través de grans blocs de roca fins al cim.


El Pas de la Casa, sota els nostres peus.


Pic de Fontnegre, 2878 metres. Cota màxima del dia.


Marcat amb la fletxa, tenim el Pic Oriental de Fontnegre (següent cim del dia) i darrera seu el Pic de la Mina.


Unes vistes del sector de Lanoux.


Tornem al coll que separa els Pics de Fontnegre, des d'on pujarem al Pic Oriental de Fontnegre.


El Pic de Fontnegre, d'on venim, vist des del pic oriental. Val a dir que existeix el Pic Occidental de Fontnegre però que el deixarem per una altra ocasió, ja que ens hauríem hagut de desviar un xic massa.


Pic Oriental de Fontnegre, 2835 metres.


Tornem a la carena que seguirem en direcció al Pic de la Mina.


Els Pics de Fontnegre ja queden enrere.


Mentre anem de camí al Pic de la Mina, en Xavi decideix pujar a una petita elevació de la carena. En queda constància.


El Pic de la Mina, a l'ombra.


Carenem, deixant l'estany de l'Orri de la Vinyola a la nostra dreta.



Només ens queda encarar la última pujada.



Últims metres!!!


Pic de la Mina, 2683 metres.



Des d'aquí, aprofito per fer una mirada als cims que hem pujat avui.
Pic de Fontfreda.


Pic de les Valletes.


Punta de la Vinyola.


Pics de Fontnegre.


Només ens queda encarar la baixada pel llom, camp a través, fins als remuntadors de les pistes d'esquí.


On en Xavi diu que ja en té prou, que d'aquí no es mou...


Baixem seguint els remuntadors.


Punt final de la ruta del dia.


Podríem dir que ha estat una ruta dura físicament on no hem trobat a ningú excepte un pastor a la part final del recorregut. I el més meritori de tot és que en Raul, que pràcticament no havia anat mai a muntanya (i va venir perquè pensava que seria una ruta "suau") va aguantar com un campió.

4 comentaris:

  1. Felicitats per la gran explicació i la ruta que vareu fer. Aniré prenent nota.

    ResponElimina
  2. Hola Albert, ja veus que anem fent excursions i si t'hi vols apuntar només has de dir-ho, estàs convidat.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Buena vuelta con la cuadrilla, espero ke lo de Nuri no sea nada, un abrazo

    ResponElimina
  4. Hola! La veritat que per ser la primera ruta llarga que feia, va ser una gran experiencia i molt satisfactoria. Repetire segur!!
    Salut!!

    ResponElimina