31 d’ag. 2012

Garmo Negro, Algas i Argualas. Unes postres delicioses.

Introducció
Aquesta ruta serà la última de les nostres vacances. Després d'estar gairebé 10 dies donant voltes per la Rioja i accedint a alguns dels seus cims, ens desplacem cap al Pirineu aragonès. A Panticosa hem quedat amb en Xavi i en Jaume. Així que hi arribarem via Vitoria, Etxarri Aranatz i Jaca. Un cop arribem a Panticosa esperarem que els nostres companys baixin del Balaitous.

La idea inicial era pujar només al Garmo Negro però com que la carn és feble, m'"enganyen" perquè els acompanyi a seguir la cresta de l'Algas i l'Argualas. La veritat és que no els costa gaire fer-me canviar d'opinió i que els segueixi fins a l'Argualas. Ara bé, el que no aconsegueixen és que pugi al Garmo Negro pel Collado de Pondiellos i l'Agulla de Pondiellos. Així que jo seguiré la ruta convencional pel Collado de Argualas i els esperaré tranquil·lament al cim. Un cop ens retrobem, seguirem el camí tots junts.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Balneari de Panticosa (1636 metres)
Punt d’arribada: Balneari de Panticosa (1636 metres)
Horari: 10 hores  
Cims: Garmo Negro, 3051 metres
            Algas N, 3032 metres
            Algas, 3036 metres
            Argualas, 3046 metres
Desnivell acumulat: +1574 metres   -1574 metres
Distància: 10,6 km
Material: Fins ben entrada la temporada d'estiu poden ser necessaris els crampons.
Dificultat: Alta. No hem d'oblidar que es tracta d'una successió de "tresmils" i s'han de prendre totes les precaucions possibles.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta
Passen alguns minuts de les 7 del matí i ja estem tots preparats per començar a caminar. La ruta serà llarga i la calor d'aquests dies ens obliga a començar aviat.


Sortim de l'extrem N del llac de Panticosa, seguint el camí que ens portarà a una font i anirem guanyant alçada fàcilment per un camí que puja fent contínues llaçades. Les primeres vistes del Garmo Negro ens impressionen però ens animen al mateix temps.


Arribant a la Mallata Baja, es defineixen millor els cims. El Garmo Negro apareix al mig, acompanyat de l'Argualas i el Pondiellos.


A partir d'aquest moment, la pujada s'intensifica. El camí és més directe fins a la Mallata Alta (2150 metres).  En aquest punt separem els nostres camins, en Jaume i en Xavi pujaran fins al Collado de Pondiellos, mentre que jo seguiré cap al Collado de Argualas, ben visible des d'aquest punt.


En aquest moment tinc dues opcions per superar la paret rocosa que s'eleva davant meu. Seguint fites de pedres vaig cap a l'esquerra per un corriol amb poc desnivell.(*)


Però l'opció més directe és encarar la curta canal que et porta a la part superior (foto de la tornada).


(*)Continuant el corriol m'adono que vaig massa desviat a l'esquerra (cap a la base de l'Argualas) i decideixo enfilar-me per senzilles terrasses d'herba fins a retrobar el camí.


Arribo al camí que m'ha de portar al Collado de Argualas. A partir d'aquí, l'herba desapareix i només trepitjarem roques.


Poc abans d'arribar al coll trobo un vivac i giro a la dreta pel camí que es desdibuixa entre la tartera. Comença la part final de l'ascensió, val més agafar-s'ho amb calma.


Xino-xano, pas a pas, vaig pujant la tartera. En alguns moments la progressió és bastant penosa, fent dos passos endavant i un enrere però cada vegada tinc el cim més i més a prop.

I per fi, després de 3 hores i 30 minuts, arribo al cim del Garmo Negro. Les vistes a curta distància són increïbles. Els Picos del Infierno amb la seva imponent marmolera s'alcen davant dels nostres ulls.


El Balaitous, un altre gran d'aquesta zona.


Arriel, apareix tímidament darrera el Balaitous.


La cresta que farem d'aquí a una estona, amb l'Argualas a l'esquerra.


Garmo Negro, 3051 metres.


Els estanys de Pondiellos, en una zona remota del Pirineu.


Mentre, apareixen en Xavi i en Jaume a l'Agulla de Pondiellos.


I no tarden a arribar al cim del Garmo Negro.


Ara sí que ens podem fer la foto de grup.


Deixem el Garmo Negro per la cresta. Aquest tram de la ruta és el més delicat. No és exposat però cal posar els cinc sentits en cada pas.


Perdem alçada fins al Collado de Argualas.


Des d'on seguirem un camí marcat que es separa un metres de la cresta per la seva esquerra.


Algas N, 3032 metres. Aquest cim (o avantcim de l'Algas) té una prominència de només 7 metres. Per tant, no tinc clar si està a la llista de tresmils.


De totes maneres, ofereix unes bones vistes del Garmo Negro i els Infiernos.


I una gens menyspreable vista del Midi d'Osau.


L'Algas, pel tram de cresta que seguirem. Cal dir que ens desviem una mica a l'esquerra de la cresta, per on hi ha més bon camí.


Algas, 3036 metres.


Una mirada a l'Algas N, amb el Balaitous darrera.


Només ens falta l'Argualas. Cal dir que aquest tram de cresta és més complicat. Nosaltres perdrem alçada fins a trobar un corriol marcat a la vessant de l'esquerra.


Sortint de l'Algas.


I en Jaume, que per aquests terrenys s'hi sent comodíssim.


Continuem gaudint de les vistes dels Infiernos i el Garmo Negro.



Per accedir a l'Argualas, hem baixat uns metres fins al camí i avancem per sota la cresta.


Aquí es pot apreciar bé per on passa el camí i per on avança la cresta. En Jaume està penjat a la part superior.


Més endavant, el camí ens tornarà a portar a la part superior, molt més senzilla.


Últims metres fins a l'Argualas.


Argualas, 3046 metres. Tercer (o quart) cim del dia.


 La baixada la farem desfent el primer tram de cresta, amb l'Algas a davant nostre.


En trobar el camí que baixa per la tartera fins a l'estany situat sota el Collado de Argualas, perdrem alçada ràpidament.


Una mirada enrere a les imponents parets de l'Argualas, fa poc érem allà dalt.


Baixem fins a l'estany situat a sota el coll.


Només queda desfer el camí de la pujada. Amb la petita variant que ara sí que passaren per la canal que ens portarà a la Mallata Alta.


Panticosa i totes les seves construccions ja són més a prop, vol dir que estem al final de la ruta.


Un curt tram de camí per bosc ens acabarà de deixar al complex turístic.


I per acabar una foto dels cims amb la clàssica postal de Panticosa (foto feta l'endemà al matí).


Ara sí que podem dir que hem acabat el menú de les vacances. Esperem que l'hagueu disfrutat tant com nosaltres.

Moltes gràcies i fins la propera!

2 comentaris:

  1. Hola Marc,
    dissabte passat vam fer aquests cims seguint més o menys la teva ruta. Gràcies per tota la informació que tens penjada. Bonica zona que no havíem trepitjat mai.

    Salut i kms

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, moltes gràcies pel comentari, és una zona molt xula i no massa complicada per enllaçar uns quants cims.
      La informació que tenim penjada és per fer-la servir. Per cert, ahir vaig fer una part d'una ruta que tens penjada al teu blog, el Medacorba. Però ho vam fer una mica diferent, vam canviar la Roca Entravessada pel Pic del Pla de l'Estany.

      Salut!

      Elimina