25 d’ag. 2012

Moncayo,2316 metres. Dos pardals d'un tret.

Introducció
Quantes vegades haurem passat per l'autopista de l'Ebre, entre Saragossa i Pamplona? I quantes vegades ens haurem fixat amb un cim que destaca sobre un terreny completament pla? El Moncayo, sens dubte, estava a la nostra llista de pendents. El problema era la distància. Però aquest estiu hem aconseguit solucionar-ho de camí de les nostres vacances.

Seguirem una ruta circular, sortint de l'aparcament de Haya Seca (a pocs metres del Santuari del Moncayo) pujant fins al Collado de Pasalobos. Des d'on encararem el tram final d'ascensió al cim del Moncayo. El descens el farem per la ruta clàssica, vorejant el circ que forma aquesta muntanya, fins al mateix santuari.

Aquest cim, sostre provincial de Saragossa i Soria al mateix temps, pot arribar a ser un mirador excel·lent. Però la forta calor d'aquest dies ens ha mostrat un paisatge encalitjat. En fi, no es pot tenir tot.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Aparcament de Haya Seca (1733 metres)
Punt d’arribada: Aparcament de Haya Seca (1733 metres)
Horari: 5 hores 40 minuts (tenint en compte que ens parem a dinar a l'alberg del santuari).
Cims: Moncayo, 2316 metres
            San Juan, 2283 metres
Desnivell acumulat: +659 metres   -659 metres
Distància: 9,4 km
Material: En temporada d'estiu és indispensable portar molta aigua.
Dificultat: Fàcil durant els mesos d'estiu tot i que la dificultat a l'hivern ve marcada pel fort vent que acostuma a bufar per aquesta zona.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta
Comencem a caminar a l'aparcament de Haya Seca, l'última zona habilitada per aparcar amb gran capacitat de vehicles. Més amunt només queda l'aparcament del santuari. Des d'aquí surt un camí que s'enfila entre arbres i roques.


Superat un primer tram de fort desnivell, de seguida es suavitza. Anem avançant combinant trams de roques...


...amb agradables pinedes que refresquen les altes temperatures del dia.



Les vistes cap a la vessant aragonesa queden molt reduïdes per culpa de la calitja. Aquí sota s'hauria de veure San Martín de la Virgen de Moncayo.


Sortim del bosc, a partir d'aquí els pins ja no ens oferiran la seva ombra. El camí va pujant en suau desnivell, estem vorejant el Moncayo per la seva base en direcció W.


De tant en tant ens toca creuar alguna zona de blocs de roques, res que no es pugui superar amb facilitat i vigilant on poses els peus.


Un altre detall del camí que seguim. Fàcil, com es pot veure.


Sorpresa, quan pensàvem que no hi hauria més ombra, podem gaudir d'una nova pineda, lloc on aprofitarem per descansar.


I sortint de la pineda, girem bruscament a l'esquerra (direcció S) per encarar la pujada al Collado de Pasalobos. No és tram dur però la calor ens fa frenar una mica i portem un ritme molt suau.


Collado de Pasalobos, 1947 metres. Situat al costat del mateix Moncayo, que s'alça a la nostra esquerra.


A partir d'aquí ens quedarà el tram més dur de pujada, seran uns 350 metres de desnivell per terreny rocós que ens portaran per la mateixa aresta del con que forma el Moncayo per la seva vessant W.
Darrera nostre, a l'altra banda del coll, podem veure la Peña Negrilla.


I les vistes de la vessant soriana, que no milloren respecte a l'aragonesa.


El camí no presenta cap dificultat tècnica i està molt ben senyalitzat amb fites de pedres. De totes maneres, ens fa suar de valent abans no veiem el cim del Moncayo.


Moncayo, 2316 metres. Sostre provincial de Saragossa i Soria.


En el cim trobem un noi d'Estella amb qui farem la xerrada durant força estona. També aprofitarem per menjar, beure i contemplar les vistes que puguem de l'altiplà que forma aquesta muntanya.




Ens acomiadem de la companyia que hem trobat al cim, ja que ell farà la ruta en sentit invers al nostre, i continuem pel camí que recorre l'altiplà (marques de GR).


Unes mirades enrere mentre ens allunyem del Moncayo. Concretament ens trobem en un cim secundari, el San Juan, que amb 2283 metres és la segona cota de Soria i Saragossa (segons Mendikat).



Comencem a baixar per la ruta clàssica, deixant un bonic circ a la nostra esquerra. Com deu canviar això amb neu...


La baixada és directe i força més curta que la pujada. Per tant, no tardem en plantar-nos a la part baixa.


On trobem el Santuari del Moncayo, amb l'alberg on aprofitarem per dinar.


Ja amb l'estómac ple i correctament hidratats, continuarem el camí.


De fet, només ens falten uns 400 metres per pista ampla que farem amb poc més de 5 minuts.


Ara sí, punt final de la ruta. La furgoneta ens espera.


Continuarà...

2 comentaris:

  1. Hola!! Buena elección para subir a la cima del Moncayo. Pero hay varios errores en tu entrada. El Moncayo es la Cima de San Miguel, al otro lado del collado de Pasalobos (más conocido como Collado Castilla) se encuentran Peña Negrilla (o Moncayo de Castilla) y Punta Norte (estas dos cimas son sorianas). Las 3 más altas, San Miguel, San Juan y Lobera, las comparten Zaragoza y Soria, siendo las 3 mas altas de estas provincias.

    Por complementar. Son tres los circos del Moncayo: el de la fotografía es el circo de San Miguel o del Cucharón, al otro lado de la bajada está el circo de San Gaudioso y seguidamente el de Morca.

    En invierno es una cumbre alpina, nevada desde diciembre hasta mayo, y es muy peligroso subir sin crampones, al viento se le une el hielo y las nubes que suelen engancharse a la cima (la conocida boina del Moncayo).

    Saludos!!

    www.encantodelmoncayo.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola. Muchas gracias por la información y las aclaraiones, ya está arreglado. Como puedes ver no conocemos la zona y algunos detalles de nombres debemos contrastarlos con los mapas y se nos escapan.

      Un saludo!

      Elimina