29 d’ag. 2012

San Lorenzo, 2271 m. Punt culminant de la Rioja.

Introducció
La nostra visita a la Rioja no seria completa sense visitar el sostre provincial, el San Lorenzo. Després d'un parell de dies de relax per la zona visitant monestirs (Yuso, Suso i Valvanera) i fent turisme de pobles i vi (Nájera, San Asensio, Briones, Haro i San Vicente de la Sonsierra), toca tornar a calçar-nos les botes i fer alguna ruta de muntanya.

L'ascensió al San Lorenzo no presenta cap tipus de complicació. Sortint de l'estació d'esquí de Valdezcaray, la ruta transcórrer en gran part per les mateixes pistes d'esquí. Només en sortim per arribar-nos a la carena que ens portarà al cim. Deixant el San Lorenzo, seguirem fins a la Cabeza Parda i tornarem, de nou per les pistes fins al punt d'inici. Existeixen altres rutes menys convencionals encadenant tots els cims de la Sierra de la Demanda, però per ser una primera aproximació a la zona, marxem més que satisfets.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Estació d'esquí de Valdezcaray (1490 metres)
Punt d’arribada: Estació d'esquí de Valdezcaray (1490 metres)
Horari: 4 hores 25 minuts 
Cims: San Lorenzo, 2271 metres
            Cabeza Parda, 2106 metres
Desnivell acumulat: +739 metres   -739 metres
Distància: 8,3 km
Material: En temporada d'estiu és indispensable portar aigua.
Dificultat: Fàcil durant els mesos d'estiu. 



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta
Comencem a caminar al pàrquing de l'estació d'esquí de Valdezcaray que, com totes les estacions d'esquí, presenten un trist aspecte fora de temporada.


La ruta d'avui transcorrerà en gran part per la zona esquiable, per tant, comencem a pujar per una pista verda (La Cascada).


Aquesta ens deixarà al peu d'una pista blava (Los Tubos), que ens pujarà una mica més amunt. Fins a la cafeteria (tancada durant l'estiu) situada a la part superior.


Mentre anem guanyant altura ja tenim el San Lorenzo davant nostre, com a mínim hi ha algun cosa que motivi.


La Nuri, però, sembla que es motiva més amb la Cuña.


Arribant a la zona d'edificis, girem a la dreta per enfilar-nos per una altra pista blava (Colocobia) que ens deixarà a la part superior de la zona esquiable.


Sortint de les pistes, arribem al Cerro Colocobia, on tenim una bona panoràmica de la zona oest. No ho tinc clar, però diria que alguna de les muntanyes del fons ha de ser San Millan (Burgos).


Però ara mateix ens hem de concentrar amb el que tenim a davant, seguint per un corriol molt definit.


Amb vistes al cim de Cabeza Parda, anirem guanyant altura.


La zona esquiable ja queda molt avall, això vol dir que ens falta poc...


San Lorenzo, 2271. Sostre de la Rioja.


El cim és ampli, amb vèrtex geodèsic, monument a la Virgen de Valvanera i un vivac bastant gran.


Per deixar constància, ens fem la foto de cim.


Una vegada hem descansat, aprofitem per situar l'Urbión, que apareix al fons de la imatge.


La Virgen de Valvanera i la zona plana de la Rioja, per on ens vam moure els dies anteriors.


Una mirada cap al sector occidental i les muntanyes de Burgos.


El Cabeza Parda (dreta) i la Cuña (esquerra).


 El Pancrudo


Deixem el cim i continuem per la carena en direcció est. A davant, ja tenim el següent objectiu, el Cabeza Parda.


Primer per un camí de pedra inestable i després per una nova pista d'esquí, arribarem al Collado Artaza, que separa aquests dos cims.


Des del coll, la Nuri continuarà per baix i jo m'arribaré al Cabeza Parda.


L'ascens és molt senzill i ràpid, seguint les traces de camí.


Cabeza Parda, 2106 metres.


Foto de cim amb el San Lorenzo a darrera.


I ara només els dos cims aconseguits durant la jornada.


Mirant al SE, la carena del Pancrudo.


Al nord, la Cuña.


Baixo per la vessant NW per un camí més o menys definit, però directe, fins a la pista on m'espera passejant tranquil·lament la Nuri. Les vistes al San Lorenzo, des d'aquí també valen la pena.


A partir d'aquí, només ens queda baixar per la pista blava (Campos Blancos) fins a la zona d'edificis superior i desfer el camí que hem fet a la pujada. Abans però, ens acomiadarem del protagonista del dia.


I sense més complicacions, arribem al punt final de la ruta.


Ara sí que podem dir que marxem de la Rioja havent visitat el seu punt més alt.

Continuarà...

1 comentari:

  1. Joder no habeis dejado ni una eh la lexe, ale a por el siguiente

    ResponElimina