27 d’ag. 2012

Urbión (2228 m) per la Laguna Negra i la Font del Duero.

Introducció
Després d'una primera parada per visitar el Moncayo, seguirem cap a Soria i la Laguna Negra, on tenim la segona estació del nostre recorregut. El culpable, en aquesta ocasió, el Pico Urbión. Aquesta ruta té tres atractius: la Laguna Negra (bonica però massificada pel meu gust), el mateix Pico Urbión i les Fonts del Duero, als peus del cim que visitarem.

La ruta escollida surt de la Laguna Negra i puja per la solitària vall on hi ha enclavada la Laguna Helada. Des d'aquí ens enfilarem fins al pic d'Urbión. Cim fronterer entre Soria i la Rioja essent la segona màxima elevació de la Rioja. Baixarem al coll situat a sota mateix d'aquest cim i anirem fins a la Font del Duero, que no és més que un petit rajolí que aviat es convertirà en el riu cabalós que coneixem. La tornada la farem per la ruta clàssica, passant per la Laguna Larga i tornarem a la Laguna Negra.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Aparcament de la Laguna Negra, barrera (1600 metres)
Punt d’arribada: Laguna Negra, parada del bus (1733 metres)
Horari: 5 hores 25 minuts
Cim: Urbión, 2228 metres
Desnivell acumulat: +719 metres   -609 metres
Distància: 11,5 km
Material: En temporada d'estiu no es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil durant els mesos d'estiu.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps. Durant els mesos d'estiu hi ha un servei d'autobús (cada 30 minuts) des de l'aparcament fins a la Laguna Negra. També es pot fer el trajecte caminant els 1,8 km (aproximadament) per la carretera.

Ruta
Com que no podem pujar amb el cotxe fins a la mateixa Laguna Negra, aparquem a la zona habilitada i fem els 1,8 km que ens separen d'aquest punt caminant per la carretera. No és un tram excessivament dur però a la baixada segur que ens l'estalviarem. Arribant a l'aparcament de la Laguna Negra, comencem la ruta.


Es nota que és una zona turística, doncs el camí està empedrat i amb baranes de fusta.


Laguna Negra, 1738 metres. La voregem per la passera perfectament habilitada gaudint de les parets del Zorraquín que tanquen aquest espai i els tons que ens ofereix l'aigua.





Però hem de seguir cap al nostre objectiu principal del dia, el Pico Urbión.


Per una canal senzilla ens enfilarem a la part superior del balcó que ofereixen aquestes roques.


Des d'on es té una bona panoràmica de la Laguna Negra i el Zorraquín.


Ja a la part superior, el camí avança còmodament. Res a veure amb la canal que acabem de superar.


El paisatge val la pena, tot i que amb aquests prats verds ha de ser una meravella.


L'Urbión és al final de la vall que tenim per davant.


En aquest punt ens desviem a l'esquerra, per pujar per una altra vall paral·lela a aquesta i on visitarem la Laguna Helada.


Laguna Helada, 1984 metres. Com es pot veure de gelada, ara mateix no en té res.


I ara una foto sense els espontanis que s'han posat al mig.


Deixant enrere aquest estany, continuem pujant.


L'Urbión (dreta) ja apareix a davant nostre.


Per pujar fins al coll hi ha dues opcions, una seria seguir el GR que passa per la Laguna Helada i et deixa a la carena que s'ha de seguir fins al coll. La segona opció és desviar-te lleugerament a la dreta fins als Llanos de la Sierra per trobar l'autopista que puja de la Laguna Negra per la ruta clàssica. Nosaltres vam optar per aquesta segona opció, errada. Era millor la primera.

Des del coll ja es veuen les parets de roques que ens falten per arribar al cim.


Que superarem sempre per camí ben definit. Excepte en la part final que s'ha de seguir pels passos més evidents entre les roques.


Urbión, 2228 metres.


Ens fem la foto de cim, per deixar constància.


I un moment per gaudir de les vistes. El Zorraquín, just darrera d'aquesta muntanya hi ha la Laguna Negra.


La pista que careneja per la Sierra del Mojón Alto.


Laguna de Urbión.


Després de descansar al cim, comencem el descens pel mateix camí fins a la base de les parets rocoses.


Tornem al coll.


On aprofitem una finestra per fer-nos la típica foto.


De tornada al coll, ens desviem a la dreta per baixar fins a la Font del Duero, que es troba a 400 metres d'aquí.


Font del Duero, aquí neix el riu Duero que molt aviat recollirà les aigües del Revinuesa i anirà augmentarà el cabal ràpidament.


Perquè ara mateix és això, ni més, ni menys.


Perquè en quedi constància que no hem anat al Repiaix...


Tornem al coll d'on venim i ens trobem amb aquest dinosaure, li falta la banya però està tret de Jurassic Park.


Baixem per la ruta clàssica fins a la Laguna Larga, un altre estany que ens trobem pel camí.



Només ens queda un curt tram molt còmode que ens farà perdre alçada amb facilitat.


I tornem a ser al balcó de la Laguna Negra, el final de la ruta ja és molt a prop.


Desfem el camí del matí fins a la parada del bus. Aquesta vegada no baixarem els 1,8 km caminant. Fa massa calor i l'asfalt no és el millor terreny per caminar. Així que esperarem el bus.


I fins aquí la segona ruta de les nostres vacances.

Continuarà...

1 comentari:

  1. Buena ruta pareja, no parais de tachar techos eh , a ver pa kuando el siguiente plato del menu degustacion jejeje

    ResponElimina