12 de nov. 2012

Bassegoda, 1373 m. Gaudint de la tardor.

Introducció
El Bassegoda és un cim emblemàtic de la Garrotxa. Una silueta única i una prominència gens menyspreable,  permeten distingir-lo fàcilment entre els seus veïns. I un cop a dalt, ens regala una vista fantàstica a 360º: el Canigó, l'Albera, Cap de Creus, Mare de Déu del Mont, Rocacorba, Montseny, Puigsacalm, Comanegra, Taga,... són només part del relleu que es pot identificar.

Ara bé, l'accés a aquest cim pot resultar feixuc. Deixant de banda la curta però extenuant ascensió des del Coll de Riu o des del Coll de Bassegoda, on s'hi pot arribar amb vehicle tot terreny, la resta d'accessos són molt llargs. Si es vol iniciar la caminada a Sadernes o bé a Albanyà pot sortir una quilometrada considerable. Per aquest motiu, i perquè en altres ocasions ja havia pujat al cim des dels dos accessos anteriors, hem decidit fer una ruta circular des de l'ermita de Sant Andreu de Guitarriu. Cal dir que la distància recorreguda és curta però el desnivell positiu acumulat supera els 1000 metres.

Finalment, i abans d'entrar en matèria, comentar que l'Alta Garrotxa ens ha rebut amb els seus millors vestits. La tardor ha esclatat definitivament i els tons de colors grocs, taronges i vermells han millorat la caminada.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Sant Andreu de Guitarriu (920 metres)
Punt d’arribada: Sant Andreu de Guitarriu (920 metres)
Horari: 5 hores 15 minuts 
Cims: Bassegoda, 1373 metres
Distància: 11,2 km
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Mitjana. L'ascens acumulat és considerable i cal parar atenció a la tartera de baixada del cim de Bassegoda fins al Coll de Riu



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
Sortim de l'ermita de Sant Andreu de Guitarriu, el dia es presenta amb alguns núvols alts.


Deixem l'ermita per la pista principal.


La masia del Serradell, queda a peu de pista.


A la primera bifurcació de camins, prenem el camí de la dreta.


I uns metres més endavant, deixarem el camí ample i ens endinsarem a l'alzinar per un petit corriol.


Perfectament identificat a la seva entrada amb el rètol del "Treu Petit".



Arribant al Treu Petit, que no és més que un petit cim rocós, baixem per un corriol amb fort desnivell per la vessant nord.


Aquí comencen les vistes de la Garrotxa més esquerpa.


I el Bassegoda, que apareix per primer cop.


Seguint el Bac de Riu, el bosc és un espectacle de colors.



És un tram de camí distret.



Fins a trobar la pista que seguim durant un curt tram de camí.


Seguint marques taronges i verdes, el corriol s'enfila fins a l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles.



Una mirada als Cingles de Guitarriu, d'on venim.


De tant en tant, fem parades per agafar aire i gaudir de les vistes que ens envolten.



I el Puigsacalm que apareix tímidament al fons.


Una mostra dels colors que ofereix el bosc...


Continuem el camí, acostant-nos al cim del Bassegoda.


Però una mirada enrere, sempre ajuda a carregar les piles i l'esforç es fa més suportable...


Arribant a l'últim tram de pujada cometem una errada. Ja teníem clar que existeix un tram equipat amb cadenes que porta al cim, però arribant a davant d'una paret rocosa fàcilment accessible, decidim provar sort i comprovar si el camí és accessible.


Ens acostem a la roca.


I accedim a la part superior amb una senzilla grimpada.


Carenem per una zona ampla, però la sorpresa bé quan a 20 metres del cim apareix una escletxa profunda que no es pot superar.


Després de comprovar en primera persona que l'única via d'accés al cim és la part equipada, no tenim més remei que desfer el camí i anar a buscar les cadenes.


D'aquest curt tram de cadenes hi ha molta informació a la xarxa. Simplement dir que no presenta cap complicació però cal extremar la precaució si la roca està molla.



Una vegada al cim, només queda gaudir de les vistes. Una mirada cap a les Salines.


I la zona de l'Alt Empordà amb el Massís de l'Albera al centre de la foto.


El Puig Escaleró, a l'altra costat del Coll de Bassegoda.


Cingles de Guitarriu.


La zona del Comanegra, coberta pels núvols.


El Canigó, amo i senyor d'aquesta part dels Pirineus.


Finalment, i per deixar constància del cim, ens fem la foto testimonial. Cal dir que en Met s'ha quedat a la part de baix de les cadenes perquè ha notat una petita estravada a la cama i ha preferit més no forçar.



El descens el realitzem per la tartera que baixa directe al Coll de Riu. En aquest tram cal vigilar amb les roques, ja que és un descens directe.





I un cop a Coll de Riu prenem el camí que surt en direcció sud cap al Coll d'Espinavell i el Forat del Treu.


És un camí estret i poc freqüentat, ja que en alguns trams està molt brut, però de gran bellesa.


Arribant al Treu Gros, ens acomiadem del Bassegoda.


I baixem fins a trobar la pista del Coll de Faja, important nus de camins.



On seguim la pista que ens retorna a Sant Andreu de Guitarriu.



8 comentaris:

  1. Este otoño se están viendo imágenes preciosas, tenéis una baja y media montaña preciosa, me alegra volver a verte. Un saludo a Nuri.

    ResponElimina
  2. Ke bonito, Marc.
    Una ruta muy txula kon unos kontrastes preciosos

    ResponElimina
  3. Genial excursió que tinc pendent, no hi ha millor época per fer-la que a la tardor, enhorabona!

    ResponElimina
  4. Hola, es la primera vez que haré esta ruta y me gustaría saber si la famosa "tartera" que habla tanta gente se puede bajar sin problemas o es peligrosa. También me gustaría saber tu opinión sobre si es mas recomendable hacerla en la ida subiendo o en la vuelta bajando.

    Muchas gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, la famosa tartera l'he fet de pujada i de baixada en diferents ocasions. I puc dir que no és tant fiera com la pinten. Tampoc sé el vostre nivell ni m'agradaria donar consells sense conèixer la vostra experiència. Només puc dir que de baixada en algun punt et pots ajudar amb els arbres per frenar i de pujada pot desanimar una mica perquè és un terreny "pestós". No complicat.
      Sempre pots estalviar-te la tartera donant la volta per la cara nord, pel coll de Principi.

      Salut i bona sortida!

      Elimina
  5. Hola, es la primera vez que haré esta ruta y me gustaría saber si la famosa "tartera" que habla tanta gente se puede bajar sin problemas o es peligrosa. También me gustaría saber tu opinión sobre si es mas recomendable hacerla en la ida subiendo o en la vuelta bajando.

    Muchas gracias

    ResponElimina
  6. Hola!

    nosaltres vam fer aquesta excursió diumenge passat, seguint el teu track, Marc. A la primavera també val molt la pena, els contrastos dels diferents paisatges que et vas trobant són molt xulos. Es fa llarg i el desnivell acumulat és considerable, tens raó quan dius que es baixa "directe":=). Sense el teu track no sé si es podria fer, aquesta excursió. Amb el que hi ha marcat a l'Alpina no n'hi ha prou. No m'aventuraria a anar-hi sense les vostres indicacions perquè pot ser perdedor. Nosaltres vam trigar 7 hores a fer tota la volta. La tartera no la vaig trobar perillosa pel pendent que té, es va fent però cal anar molt a poc a poc perquè la pedra està desfeta a trossos més i a trossos menys i el fang de sota fa que rellisquis amb facilitat. Per grimpar fins al cim hi ha dos trams de cadenes i peces de metall que fan d'escaletes. No és exposat ni molt menys però si es té vertígen, com és el meu cas, cal que algú que baixi bé et vagi indicant on has de posar els peus, i així tu ni mires avall i no pateixes. Recomano totalment l'excursió, les vistes són espectaculars durant tot el recorregut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari. De fet, no hi ha gaire gent que puja o baixa per aquesta tartera i crec que val la pena, tot i que és directe, sense contemplacions. Però no és perillosa. La grimpada té el seu punt. És molt fàcil però si es té vertigen és millor no fer invents.
      Salut i me n'alegro que hagis pogut gaudir d'alguna de les sortides del blog!

      Elimina