25 de nov. 2012

Creu de Gurb, 841 metres. Entre Ausetania i els purins.

Introducció
Passant per Vic, en direcció a Ripoll o bé per l'eix transversal, apareixen unes muntanyes modestes que tanquen la Plana. La Creu de Gurb, n'és una d'elles i l'altra és Sant Sebastià, coronada per una ermita. Són cims baixos, senzills i que moltes vegades poden passar inadvertits, però en aquest tipus de muntanyes m'ho puc arribar a passar molt bé. Com diria en Mikel: "Mínim esforç, màxima recompensa." Sens dubte, no es poden definir millor aquestes sensacions.

Buscant informacions de les possibilitats que ofereix aquesta zona, vam trobar-nos amb una ruta exigent en quilòmetres però molt senzilla, el PR C-41. Sortint de Sant Andreu de Gurb, passarem per l'ermita de Sant Roc i encararem la curta però directe pujada a la Creu de Gurb. A continuació, carenarem els Turons de la Plana Ausetana fins a l'ermita de Sant Julià Sassorba. Des d'on, en continu descens, arribarem a l'eix transversal, a l'alçada de l'àrea de servei de Gurb i enfilarem el camí fins a l'ermita de Sant Sebastià, al cim del turó homònim. Finalment, tornarem a Sant Andreu de Gurb completant una ruta circular agradable de vistes, però no tant d'olfacte.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Sant Andreu de Gurb (560 metres)
Punt d’arribada:  Sant Andreu de Gurb (560 metres)
Horari: 4 hores 37 minuts 
Cims: Creu de Gurb, 841 metres
            Sant Sebastià, 788 metres
Distància: 19,15 km
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. Si es vol fer la circular sencera simplement s'ha d'estar acostumat a caminar llargues distàncies.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
Comencem a la parròquia de Sant Andreu de Gurb, des d'on es pot contemplar el primer cim del dia.


Deixem aquesta creu a la dreta del camí.


La ruta no té complicacions d'orientació, doncs s'han d'anar seguint les marques grogues i blanques del PR C-41, que farem de dalt a baix. Només sortir de Sant Andreu de Gurb, passem pel "Bosc Encantat".


Ermita de Sant Roc, construïda durant el segle XIX.



El camí baixa i s'endinsa a una zona de margues, molt típiques d'aquesta part d'Osona.


Mica en mica, ens anem encarant a la Creu de Gurb.


Passem per terreny molt desgastat per l'erosió.


Que es combina perfectament amb el color dels arbres.



Un corriol amb fort desnivell ens deixa al Coll de la Creu de Gurb (794 m). On girem a l'esquerra fins a la Creu de Gurb.


Creu de Gurb (841 m). Cim modest però gran mirador de la comarca.


En Marc, està contemplant el que un dia va ser el Castell de Gurb.


El Puig del Portell, formant els Turons de la Plana Ausetana.


I una mirada encalitjada cap a la Plana de Vic.


Abans de marxar del cim, no pot faltar la foto de grup. D'esquerra a dreta: Marc, Met, Tit, Miquel, Marc i Xavi.


Tornem al Coll de la Creu de Gurb i seguim recte, cap a Sant Julià Sassorba.


On es combina el bosc més tancat amb prats de conreu, sempre per bona pista.


Una mirada a la Creu de Gurb, des d'un altre angle.


I Sant Julià Sassorba, que despunta al fons.


Sense massa pèrdua i per pistes sempre bones o molt bones, arribem a Sant Julià Sassorba.


Sant Julià Sassorba, 795 m. Bonic indret on aprofitem per fer un descans merescut.



Seguint les marques grogues i blanques prenem un corriol que ens deixa de nou a la pista que baixa suaument fins a tocar de la granja de la Pujada, al costat de l'Eix Transversal, que creuarem pel pas soterrat  fins a l'àrea de servei de Gurb. Girem a la dreta per la carretera de Prats de Lluçanès, fins a trobar el camí perfectament indicat que gira a l'esquerra, passant per la casa del Molí de la Pujada.


Creuem el rec i enfilem fins al prat.


A l'extrem del prat, un corriol s'endinsa de nou al bosc.


Tot i estar ben indicat, aquest tram pot crear alguns dubtes. En tot cas, el millor és seguir la pista que puja fent llargues giragonses.


Ben aviat, ens trobem al cim de l'altiplà, direcció a l'ermita de Sant Sebastià.



Sant Sebastià, 788 metres. Gran mirador de Vic i de la Plana.


On hi trobem, l'ermita de Sant Sebastià, declarada recentment "Bé cultural d'interès nacional" (Més informació).


Després d'un segon descans, comencem el descens més directe de la jornada per un bonic corriol fins a la Vila, una granja situada als peus del turó de Sant Sebastià, que ens rep amb el perfum típic de la Plana de Vic "Eau de Purins".

Arribant al pla, es pot contemplar la Creu de Gurb, al fons.


I Sant Sebastià.



A partir d'aquí, el camí és una passejada per pistes amples.


Passant per l'ermita de Sant Joan del Galí.


A la part final del recorregut, i per trencar la monotonia del camí, em dedico a jugar amb els colors dels prats i el cel.



I així, sense més complicacions, arribem al punt final del recorregut.



Fins aquí aquest itinerari senzill que consisteix en resseguir tot el PR C-41.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada