20 de nov. 2012

Puig Sobirà de Canalda, 1924 metres.

Introducció
Sant Llorenç de Morunys, Canalda, Port del Comte,... Estem parlant d'una regió poc habitada del sector nord del Solsonès que ofereix la possibilitat de fer rutes tranquil·les per cims poc visitats. La Roca de Canalda és el més prominent d'aquests cims, amb unes parets imponents que es desplomen per la seva vessant sud-oriental i són un autèntic paradís pels escaladors. Però la gent que no tenim aquesta habilitat, o simplement gaudim de la muntanya amb objectius més modestos, també hi tenim cabuda, enmig d'aquests paratges.

La ruta que farem és una circular, en la qual resseguirem la Roca de Canalda per la seva base i pujarem al Puig Sobirà Occidental, on hi trobarem el vèrtex geodèsic. Seguint la carena ens acostarem al Puig Sobirà Oriental, punt culminant de l'itinerari tot i que només està identificat amb una gran fita de roques. El descens és vertical fins a trobar la pista, buscant el millor pas entre la vegetació i seguint corriols que en alguns trams estan poc definits.

El punt negatiu de la jornada ha estat la meteorologia. Una fina pluja ens acompanya durant bona part de la caminada, restant tota la visibilitat.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Ctra. Coll de Jou a Cambrils, km 37,3 (1299 metres)
Punt d’arribada: Ctra. Coll de Jou a Cambrils, km 37,3 (1299 metres)
Horari: 6 hores 10 minuts 
Cims: Puig Sobirà Occidental, 1924 metres
            Puig Sobirà Oriental, 1934 metres
Distància: 10,1 km
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Mitjana. El descens des del Puig Sobirà Oriental fins al Bosc de Canalda és un tram amb bastant desnivell per sender poc, o gens, definit. Cal ser curós a l'hora d'escollir els millors passos perquè és un terreny molt accidentat.


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
Sortim de la carretera que ve de Coll de Jou, a la bifurcació de la pista que puja en direcció a la Roca de Canalda.


La visibilitat cap a la zona del Solsonès, és molt reduïda.


Pujant per la pista, aviat trobem un dipòsit a la dreta. Just en aquest punt surt un corriol que s'enfila fins a la base de la Roca de Canalda.


Indicat amb una fita de pedres al seu inici.


Pujant amb un desnivell moderat, ens deixa a la base de la roca.


Algunes pintades de la roca són modernes.


A peu de roca, trobem un corriol que voreja aquesta gran paret per la seva base.


Un detall de la roca...


I continuem el nostre camí, amb algunes balmes.


La Mola de Lord, coberta pels núvols i la boira.


Passant pel camí, les vistes cap a la Roca de Canalda són contínues, com demostra en Xavi.


I des de la mateixa posició on hi havia en Xavi, ens trobem amb aquesta perspectiva.


Avancem en formació pel corriol evident.


Fins a trobar més imatges de la paret.




Ca l'Andreu, la primera de les cases que trobem a peu de roca. Aquesta es troba en pèssim estat de conservació, però sembla estrany que algú pogués viure aquí.



Continuem resseguint la paret.



Ca la Rita, uns metres més enllà. Aquesta casa tampoc es troba en massa bones condicions.


Però conserva el seu forn.




Després de passar Ca la Rita, el corriol comença a enfilar-se.


Fins a trobar la pista, on aprofitem per reagrupar-nos.


Passem a tocar de la Borda, on el camí puja amb ganes durant un curt tram.


En Salvador va pujant, seguit per en Josep Lluís i en Xavi.


La Borda, amb els seus camps ben conreats.



La pujada es va suavitzant, seguint un corriol que en dies clars ha d'oferir bones vistes, però no és el cas.


Mica en mica anem pujant, però la boira va baixant i la visió es redueix cada vegada més.


Al capdamunt del corriol, trobem la pista que ens portarà fins molt a prop del cim, on enfilarem directe per la pineda. En aquest tram comença a ploure. Per tant, a partir d'aquest moment no hi ha gaires fotos.

Puig Sobirà Occidental, 1924 metres.


Foto de cim, al costat del vèrtex geodèsic.


I la foto de grup, que no pot faltar. D'esquerra a dreta: Josep Lluís, Andreu, Miquel, Xavi, Salvador, Llorenç i Marc.


Seguint per la carena arribem al Puig Sobirà Oriental, 1934 metres. És el punt més alt de la ruta però les vistes són pitjors que al cim anterior.


A partir d'aquí, sota una pluja lleugera però constant, baixem sense camí. La baixada pot ser delicada, sobretot en les condicions que tenim. Però malgrat tot arribem al punt final sense incidents.

1 comentari: