23 de des. 2012

Del Coll de l'Ullat al Coll de Banyuls, seguint la carena de l'Albera.


Introducció
Aquesta setmana, conversant amb un company de feina sobre rutes per fer, em va comentar la possibilitat de visitar el Massís de l'Albera. Ja coneixia alguna cosa d'aquesta zona tranfronterera però sempre et quedes amb les ganes de fer més. Per tant, amb la proposta que em va comentar i un posterior enriquiment crec va sortir un itinerari prou atractiu.

La ruta, doncs, l'hem plantejat com una travessa. Deixant un cotxe al Coll de l'Ullat i l'altre al Coll de Banyuls. D'aquesta manera podem recórrer la carena al llarg de pràcticament 16 km i assolint tots els cims i petites cotes que apareixen al nostre camí. En total tornem a casa amb una col·lecció d'onze cims a la butxaca i un munt de petites cotes que no tenen ni nom però que ens han permès gaudir d'un gran dia de muntanya.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll de l'Ullat (940 metres)
Punt d’arribada: Coll de Banyuls (354 metres)
Horari: 6 hores  
Cims: Roc dels Tres Termes, 1127 metres
            Puig Neulós, 1257 metres
            Puig de l'Atalaiador, 1045 metres
            Pla del Fum, 1009 metres
            Puig de les Basses, 1070 metres
            Puig de Pradets, 1175 metres
            Puig dels Quatre Termes, 1157 metres
            Puig de la Carbassera, 1000 metres
            Roc de Santa Eulàlia, 978 metres
            Pic de Sallafort, 980 metres
            Puig de les Eres, 696 metres
Distància: 16,8 km
Material: No es necessita material específic. Durant els mesos d'estiu és important portar molta agua.
Dificultat: Mitjana. És una travessa que segueix la carena del Massís de l'Albera, per tant el desnivell acumulat serà gran ja que cal pujar i baixar constantment per salvar els diferents cims. No es recomana fer aquest itinerari si hi ha previsió de tramuntana.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google maps. Al tractar-se d'una ruta en travessa, indico també el punt final on deixarem el segon cotxe.

Ruta 
Comencem al Coll de l'Ullat (Ouillat), on hi ha el Chalet de l'Albère.


Sortim en direcció a la pista asfaltada que puja al Puig Neulós, però a l'inici de la pineda, un corriol es desvia a la dreta.


L'inici del corriol està perfectament indicat, amb els temps fins al Puig Neulós i el refugi de la Tanyareda, per on passarem més endavant.


La pujada apareix de seguida, enmig d'una bonica pineda...


...que es converteix en fageda ben aviat.


Arribem a la carena, on podem contemplar el Massís del Canigó, espectador de luxe de la ruta d'avui.



Però també les Salines, a la dreta de la foto. I el Bassegoda, punxegut i esvelt, a l'esquerra.


Seguint la carena apareix el primer cim del dia, el Roc dels Tres Termes.


Roc dels Tres Termes, 1127 metres.



Una mirada a la carena que ens portarà al Puig Neulós.


La costa francesa, encara tapada per alguns núvols alts.


I a la llunyania apareix el cim de moda d'aquests dies, Bugarach.


Deixem enrere el cim el continuem per l'ampla carena i les marques de GR. 


El Puig Neulós és el punt més alt del Massís de l'Albera i es troba ocupat per construccions, antenes i repetidors que espatllen la bellesa d'aquest cim.


Malgrat tot, ens acostem al vèrtex geodèsic.


Puig Neulós, 1257 metres.



El Canigó continua vigilant els nostres moviments.


I una nova vista de la Costa Vermella.


Baixem del punt més alt de l'Albera i continuem el nostre camí cap a l'est. La carena és molt evident i fàcil de seguir.



Estem a sobre de la frontera, o això és el indiquen les mugues.


Arribant al Coll de la Tanyareda, trobem el petit refugi lliure que marcava el rètol de l'inici.


Aquesta part està ocupada per una extensa fageda. Els exemplars que hi ha aquí no agafen grans alçades, però es ramifiquen molt per la seva base. M'imagino que serà una conseqüència de la tramuntana.


Puig de l'Atalaiador, 1045 metres. Cal dir que hem determinat el punt exacte del cim segons les informacions dels GPS, ja que es tracte d'un petit altiplà cobert per la vegetació.


Sortint de la fageda, encarem la baixada fins al Coll del Faig i el cim del Pla del Fum.


 Pla del Fum, 1009 metres. Tot i no aparèixer com a cim a la cartografia de l'ICC, l'hem considerat com a cim perquè presenta un desnivell de més de 10 metres des de totes les seves vessants i, a més, les vistes que ofereix són molt millors que les del cim anterior.



Des d'aquest cim, aprofitem per fer una mirada als altres tres cims que portem de moment i al Massís del Canigó.


I continuem el nostre camí cap al Coll de l'Orri i els Rasos de la Menta.


En Xavi està encarant els últims metres de pujada al Puig de les Basses (o Ras de la Menta).


On arribem a través d'un petit pla.


Puig de les Basses, 1070 metres. Situat al capdamunt del rocam.


Cinquè cim del dia, ja portem una mà sencera.



El Puig Neulós es veu cada vegada més lluny...


Ens esperen el Puig dels Pradets i el Puig dels Quatre Termes.


Baixem fins al Coll de l'Estaca.




Ara toca encarar una de les pujades més dures del dia. No és gaire llarga però les cames se'n ressenten una mica.


Puig dels Pradets, 1175 metres. Amb unes vistes acceptables de la Costa Vermella.


Ens fem la foto de cim.


I continuem cap al Puig dels Quatre Termes, que ja apareix al fons.


Puig dels Quatre Termes, 1157 metres.


Setè cim del dia.


A partir d'aquí ja entrem a l'última part de l'itinerari, amb els 4 cims que ens falten a la vista.


També es poden contemplar les torres de vigilància de la Costa Vermella.


Marxem del Puig dels Quatre Termes i ens apropem al Puig de la Carbassera, de forma cònica en la seva part superior.


Seguint l'ampla i còmoda carena en tot moment.


Ja es distingeix la petita torre del cim.


Puig de la Carbassera o Puig de les Guardes, 1000 metres.



D'allà venim...



... i cap allà anem.


Camí del Roc de Santa Eulàlia (fletxa negra), perdem una mica d'alçada fins al Coll Terrers.


Finalment, remuntem els poc més de 70 metres de desnivell que ens separen del cim, format per un petit conjunt de roques.


Roc de Santa Eulàlia, 978 metres.




I el Pic de Sallafort, l'última elevació d'aquesta part de la carena.


Encarem l'últim tram de pujada.


Fins a les grans roques que coronen aquest cim ample.



Sota les roques el curiós Refuge Tomy, ben cuidat.


Pic de Sallafort, 980 metres.



En realitat es tracte d'un altiplà amb els extrems més elevats.


Tota la carena que hem recorregut durant el dia.


La costa francesa també té el seu encant des d'aquest punt.


Un cop baixem de les roques, en un lloc una mica més ample per poder fer la foto, immortalitzem el moment.


Seguint la frontera i les marques grogues, comencem a baixar per un corriol ben marcat que ens ha de portar fins al Coll de Banyuls. Però les vistes cap a la zona recorreguda ens fan parar de tant en tant.


Només ens queda una petita cota marcada com a cim a la mateixa carena, el Puig de les Eres o Pic Estel.


Puig de les Eres, 696 metres. En realitat no és més que una petita elevació al marge del camí, però ja que passem per aquí...Ara sí, onzè i últim cim del dia!


El descens fins al Coll de Banyuls és directe i no té cap complicació. Per tant, acabarem la nostra visita a l'Albera amb un bon grapat d'imatges per recordar.


3 comentaris:

  1. vaya pila de cimas que habeis hecho en 16 kms

    ResponElimina
  2. En aquesta web podeu veure més fotografies de les mugues dels Pirineus: http://www.mojonesdelospirineos.com
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant web. Precisament avui n'hem seguit alguna més per la zona del Coll d'Ares. Molts ànims amb la vostra web i moltes felicitats per la iniciativa!
      Salut!

      Elimina