29 de des. 2012

Montcalm, 3077 metres. Una gran manera de tancar l'any.

Introducció
A principis de desembre, vam parlar d'alguns projectes per aquestes vacances de Nadal. I una de les propostes era la Pica d'Estats per la seva cara nord, fent nit al refugi de Pinet. D'entrada, la idea em va semblar un xic agosarada. M'ho havia de pensar molt bé i valorar tots i cadascun dels possibles riscos de la ruta. Amb el pas dels dies, la cosa va anar prenent forma ja que les precipitacions durant aquest últim mes han estat molt escasses i la qualitat de la neu es presentava acceptable. El risc d'allaus per aquests dies era moderat i la previsió meteorològica era excel·lent.

El dijous dia 27 de desembre, vam marxar en direcció a l'Artigue. On a mig matí vam començar el primer tram d'ascens fins al refugi de Pinet. Durant aquesta primera jornada la neu ja va fer acte de presència des de l'inici però estava en bones condicions. A primera hora de la tarda, i sota una feble nevada, vam arribar al refugi de Pinet, lliure però en molt bones condicions.

El divendres 28 de desembre, a quarts de 7 del matí, enfilàvem el camí del cim. La neu encara queia molt dèbilment però vam haver d'obrir traça durant tot l'ascens. Això va fer que el nostre pas s'alentís considerablement i arribant al Coll de Riufred, ens decantéssim per pujar al Montcalm.

Fitxa tècnica (dia 1)
Punt de sortida: Pàrquing de l'Artigue (1190 metres)
Punt d’arribada: Refugi de Pinet (2240 metres)
Horari: 3 hores 45 minuts  
Desnivell acumulat: +1050 metres   
Material: En condicions hivernals són necessaris els crampons i piolet.
Dificultat: Mitjana en condicions hivernals. A l'estiu no presenta cap dificultat, tot i que s'ha de tenir en compte el desnivell acumulat. 



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta
Al final de la carretera (esquerra) hi ha un aparcament per la temporada d'estiu. A l'hivern es troba ple de neu i es pot aparcar al costat de la caseta.


Just en aquest punt comença la ruta.


En els primers metres, avancem paral·lels a la Riera de l'Artigue.


Creuem el pont sobre la riera i ens endinsem al bosc. Una bonica fageda ens acompanya durant l'inici de l'ascens.


Aproximadament a la cota 1600 metres el bosc s'acaba. A partir d'aquí entrem de ple en el món de la neu, amb algunes pales per entrar en calor.


Encara queda algun arbre esporàdic i testimonial. Darrera, les muntanyes ofereixen un gran espectacle.



Anem fent parades sovint, per agafar aire i recuperar-nos.


La pujada no permet cap descans. Mica en mica s'han d'anar superant els desnivells que ens surten al pas.


Vist des d'un altre punt de vista.



Amb alguna curta canal, la que forma la riera de l'Estany Sourd.


Sortint de la canal.


El camí creua contínues pales de neu.


Un servidor, abans d'encarar les últimes pujades del dia.


Però el bon rotllo no s'ha de perdre mai.


Finalment, després de 3 hores i 45 minuts de pujada a un ritme bastant suau i obrint traça per la neu, arribem al refugi de Pinet.


Primera etapa superada.


El refugi lliure està en molt bon estat. Podem seure, descansar... i recuperar forces!


I abans d'acabar el dia, sortim a passejar per fora el refugi. El vent ha començat a bufar amb força i cau una feble nevada, esperem que el temps millori.




Fitxa tècnica (dia 2)
Punt de sortida: Refugi de Pinet (2240 metres)
Punt d’arribada: Pàrquing de l'Artigue (1190 metres)
Horari: 10 hores   
Cim: Montcalm (3077 metres)
Desnivell acumulat: +954 metres   -2145 metres
Material: En condicions hivernals són necessaris els crampons i piolet.
Dificultat: Alta en condicions hivernals. Cal tenir en compte l'estat de la neu i el risc d'allaus, que pot ser molt elevat. A l'estiu és una ruta força més senzilla però no s'ha d'oblidar que es tracta d'un 3000.


Com que el dia anterior vam anar a dormir molt aviat, a les 6 ja estem preparats per aixecar-nos, prepara-nos i començar a caminar. Per tant, a les 6:30 ens posem a caminar. El primer tram de camí el fem de nit, amb la llum del frontal i sota una feble nevada. Però poc a poc el temps va millorant, para de nevar i podem avançar sense problemes.

Durant el primer tram d'ascens seguim les fites que anem trobant i amb l'ajuda del GPS podem anar avançant. 

Encara tenim poca llum, però ja el dia clareja.


Cal dir que hi ha algun flanqueig on s'ha d'anar amb compte, sobretot a l'encarar la canal que porta a l'Estany de Montcalm. 


Poc a poc anem fent camí.


El dia es va despertant i els núvols matiners també desapareixen.


A poc a poc anem guanyant alçada per les contínues pales i canals plenes de neu.



Obrint traça contínuament.


Mentre anem guanyant alçada apareixen els grans gegants de la zona.


Entre ells, la Pica d'Estats.


Amb els primers raigs de llum que entren a la vessant nord d'aquestes muntanyes, avancem en direcció al Coll de Riufred.




Coll de Riufred, 2980 metres. Arribant a aquest punt ens hem de plantejar si continuem cap a la Pica d'Estats.



O bé cap al Montcalm.



I la decisió és ràpida. Amb el desgast que portem i el descens que ens queda per davant, optem per pujar al Montcalm. Així que enfilem pel llom ample d'aquesta muntanya i amb poc més de 15 minuts des del coll, arribem al cim.

Montcalm, 3077 metres. Ofereix unes vistes privilegiades cap a la Pica d'Estats i el Verdaguer.


La carena d'aquest cim ample i allargat. Darrera seu apareix una infinitat de cims del Pallars, Vall d'Aran i al fons l'Aneto.


A l'extrem del cim en Xavi també fa treballar la càmera.



Ara sí, moment per les fotos. En Xavi i un servidor.


En Tit, content i satisfet pel seu segon 3000.


I la foto de grup, per deixar constància del moment.



El vent a dalt és molt fred i encara tenim molt camí per endavant, per tant és millor que comencem a baixar.



La immensitat de les muntanyes ens fa veure lo petits que podem arribar a ser.


Poc a poc anem baixant, desfent el camí que hem fet unes hores abans.


Fins al refugi de Pinet, on farem un merescut descans.



Una nova foto de grup, ara sí que acariciem la victòria.


Només queda recollir les coses i baixar fins al cotxe.



La part final del descens és llarga, però la fem sense presses i gaudint de cada moment que ens ofereix la muntanya.


Arribem al cotxe a les 16:30. Ha estat un dia molt dur però que recordarem durant temps. A part, marxo amb la satisfacció d'haver aconseguit el meu cim número 200 per la porta gran i tancar un any muntanyenc realment gloriós.

4 comentaris:

  1. Felicidades Marc,200 cimas son muchísimas,supongo que no sabes quién soy,yo era "Compi" en Mendiak,creo que hemos coincidido en alguna kdd.

    Felices fiestas!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Luis. Ya me acuerdo y me alegro que todo te vaya bien.
      Salut i Bones Festes!

      Elimina
  2. Molt bona i llarga excursió, enhorabona. S'ha de ser valent per fer-la en condicions hivernals; sou uns cracks.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, no serà tant... La veritat és que en condicions hivernals no vaig massa segur, em falta molta confiança. I les condicions de la neu i meteorològiques van ser excel·lents, en cas contrari ni m'hi acosto.
      Moltes gràcies per la visita!

      Elimina