7 de gen. 2013

Sant Jeroni (1237 m) i l'Albarda Castellana (1177 m)...o era la Rambla...

Introducció
El títol de l'entrada podria ser alguna cosa així com "Montserrat, tan proper i tan oblidat". Perquè no tenim gens de tirada a anar a caminar cap aquesta zona. I és un greu error, ja que hem pogut gaudir moltíssim de les formes capritxoses del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Els objectius de la ruta eren els cims de Sant Jeroni i l'Albarda Castellana, dos cims mítics de la zona i sostres comarcals de les seves respectives comarques. Com que feia molts anys que no anàvem a Montserrat, hem escollit una ruta clàssica, sortint del mateix monestir. Hem fet la circular típica pujant pel Camí Vell de Sant Jeroni i baixant pel Camí Nou de Sant Jeroni. D'aquesta manera hem pogut endinsar-nos a aquestes muntanyes i descobrir camins per properes visites a la zona.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Monestir de Montserrat (706 metres)
Punt d’arribada: Monestir de Montserrat (706 metres)
Horari: 4 hores 30 minuts
Cims: Sant Jeroni, 1237 metres
            L'Albarda Castellana, 1177 metres
Distància: 11,2 km
Desnivell acumulat: +717 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. L'accés a l'Albarda Castellana té un petit flanqueig on cal parar un mínim d'atenció si la roca està molla i una senzilla grimpada d'uns 2 metres equipada amb una corda.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem a caminar a l'aparcament de Montserrat. El dia es presenta serè però encalitjat a les cotes baixes. La Mola de Sant Llorenç del Munt i el Montcau sobresurten a aquesta fina capa de boira.


Les agulles apareixen juganeres darrera les construccions de Montserrat.


La pujada la farem seguint el Camí Vell de Sant Jeroni, que comença amb un tram llarg d'escales.


Primers indicadors del camí.


Continuem escales amunt.


Darrera anem deixant les edificacions del monestir i la Mola que ens vigila.


Per contínues escales arribem al Pas dels Francesos.


A l'altra banda d'aquest pas estratègic, el panorama canvia completament. A l'esquerra s'alcen un continu d'agulles de la zona de Santa Magdalena. Més o menys pels peus d'aquests rocams baixarem més tard.


A la Plaça de Santa Anna ens desviem del GR 4 que continua cap al Monestir de Santa Cecília. Nosaltres continuarem pel camí clàssic cap a Sant Jeroni.


Ben aviat arribem al Pla del Ocells i anirem remuntat el Torrent de Santa Maria. Al fons, ja es veuen les antenes del Mirador del Moro.


Allà on la vegetació s'obre una mica, apareixen noves agulles. En aquest cas, el mític Cavall Bernat (dreta).


Un zoom a aquest paradís dels escaladors.


Continuem pujant i ara ens sorprèn aquest curiosa formació, és el nas de la Belen Esteban...???



No tardem en arribar a l'ermita de Sant Jeroni, 1149 metres.


Ens desviem cap a la dreta per arribar-nos al Mirador del Moro, des d'on les vistes valen la pena. Sant Llorenç del Munt i el Montseny al darrera.


Sant Jeroni, on pujarem tot seguit.


Jugant amb la càmera.


Als nostres peus tenim el monestir de Sant Benet.


La torre de Collserola (al fons) també vol sortir.


I els cims més propers: el Moro (amb l'heliport als seus peus) i l'Albarda Castellana.


 L'Albarda Castellana, on pujarem més tard.


Però de moment desfem el camí fins a l'ermita i continuem cap a Sant Jeroni.


Una mirada enrere al Moro i al Mirador del Moro (antenes).


Pujant a Sant Jeroni hi ha un petit mirador al replà de les escales des d'on es pot contemplar el sector occidental d'aquesta serralada.




Sant Jeroni, 1237 metres. Sostre comarcal del Bages i l'Anoia. Té un vèrtex geodèsic lleugerament desplaçat a l'esquerra de la pujada principal.


A la part superior hi ha una terrassa ampla i massificada però és un excel·lent mirador. Cap al nord, el Pre-Pirineu i Pirineu.


Cap a l'est Sant Llorenç del Munt i el Montseny.


El Mirador del Moro.


Abans de marxar del cim ens fem la foto de grup. D'esquerra a dreta: Xavi, Tit, Nuri, Miquel i Marc.



Tirem avall fins a l'ermita i al punt on es separen el Camí Vell i el Camí Nou de Sant Jeroni. En aquest cas, continuem pel segon i ben aviat apareix una bifurcació a la dreta, és el camí que baixa al Bruc i Collbató.


Girem a la dreta, per pujar a l'Albarda Castellana. A la baixada tornarem a aquest punt i continuarem camí avall.


Aquest tram és el més divertit de l'ascensió, ja que s'ha de superar un petit flanqueig. Compte si la roca està molla.


Més endavant trobem una petita grimpada d'uns 2 metres equipada amb corda.




Albarda Castellana, 1177 metres i sostre de la comarca del Baix Llobregat.



I ens fem la foto de cim.



Una mirada a Sant Jeroni, on hem pujat fa una estona.


El dia convida a contemplar l'espectacle que tenim en totes direccions.






Algun contrallum...




Després de contemplar l'espectacle que ofereix aquest cim, tornem fins a la bifurcació anterior i seguim pel Camí Nou de Sant Jeroni cap al Monestir de Montserrat. Cal dir que les aturades són contínues per mirar, comentar i fotografiar l'espectacle natural que tenim al davant.



Poc a poc anem baixant, seguint la part superior del Torrent de Santa Maria.


Parant a tots el miradors que trobem. Una vista de la zona d'on venim.



Santa Magdalena



El sector de la Prenyada i el Montgrós.


Ampliant una mica la zona, es pot veure l'ermita de Sant Benet.


Un zoom a l'ermita.


Poc a poc anem seguint el camí i apareix el monestir, amb tot el seu complex turístic.


Al Pla de les Taràntules, estació d'arribada del funicular, prenem el camí que baixa passant per l'ermita de Sant Miquel.


Ermita de Sant Miquel. Ja som molt a prop del punt final de la ruta.


Deixant aquesta ermita, ens plantem a Montserrat amb pocs minuts.


Fins aquí la ruta d'aquesta setmana per Montserrat. Cal dir que ha complert els nostres objectius, que eren fer una passejada no massa llarga per la zona, tenir una primera presa de contacte per futures sortides i assolir els dos sostres comarcals que hem pogut visitar. Però no és una ruta recomanable si es busca tranquil·litat.

5 comentaris:

  1. Hola Marc, aixins que vens per els meus dominis i no avisas......jajajaja.....de totes maneras no podia vindre, els Reis d'Orient manaban.

    Molt bonic, pero es podia millorar i evitar parts del recorregut, per no toparte amb tanta gent.
    Tens una errada, el Monestir que es veu no es el de Santa Cecilia es el Monestir de Sant Benet, el gran, el que esta al costat de la carretera de Monistrol.

    salu2

    ResponElimina
  2. Hola Miquel! La propera vegada que ens acostem a la teva zona t'aviso. Aquesta vegada va ser una mica precipitat i espero poder repetir i que m'ensenyis camins més solitaris que segur que també són molt més bonics.
    Gràcies per corregir-me l'error, ja està arreglat!!
    Salut!

    ResponElimina
  3. Hola un altre cop, mirat l'enllaç, es la mateixa ruta que la vostra pero surtin desde Santa Cecilia, d'aquesta manera evitas el tram del Monestir i dels camins nou i vell de Sant Jeroni, que son els mes transitats: https://picasaweb.google.com/117151358529077627102/CircularASantJeroni

    salu2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me l'apunto per quan fem alguna altra visita a Montserrat. Però de totes maneres t'avisaré!!!!

      Elimina
  4. Hola Marc,

    Em torno a passar pel teu blog. Avui de casualitat mirant unes coses del meu antic blog, he entrat al teu. El tinc oblidat.
    A veure si més sovint hi faig una ullada que el trobo super interessant.

    A veure si ens veiem algun dia.

    Una abraçada!!!!

    Albert

    ResponElimina