23 de febr. 2013

Roca Guillera, 674 m. Paisatge típicament hivernal.

Introducció
De tant en tant ve de gust quedar-se a prop de casa per conèixer millor la nostra zona. I això és el que hem fet aquesta setmana. Ens hem desplaçat fins a Santa Coloma de Farners per fer un itinerari pel sector sud de les Guilleries.

L'objectiu era conèixer alguna ermita de la "Ruta de les 10 ermites". Concretament Santa Victòria de Sauleda i Sant Pere Cercada i de passada enfilar-nos a la Roca Guillera. Per poder fer aquesta caminada sense que sigui massa llarga hem pujat amb el cotxe per la pista de Farners fins més amunt de l'ermita, concretament fins a la bifurcació de Can Canaleta (perfectament indicat sense deixar la pista principal). A partir d'aquest punt hem començat l'itinerari per pistes, camins i corriols que poden resultar perdedors fins al cim de la Roca Guillera. La segona part de la ruta es pot considerar la part cultural, passant per les ermites.

Cal dir que no hi ha massa informació de la Roca Guillera, i per aquest motiu volíem apropar-nos a aquest cim que passa desapercebut per molts excursionistes.

(*) En aquesta ocasió no s'han descrit els diferents camins i bifurcacions amb detall, ja que és una zona amb una gran quantitat de camins, pistes i corriols. Hem considerat, doncs, no carregar la ruta amb contínues indicacions.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Camí accés a Can Canaleta (512 metres)
Punt d’arribada: Camí accés a Can Canaleta (512 metres)
Horari: 3 hores 45 minuts 
Cim: Roca Guillera, 677 metres
Distància: 12,2 km
Desnivell acumulat: +441 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. La primera part de l'itinerari pot resultar perdedora a causa de la gran quantitat de camins i pistes.



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem a caminar al trencant de Can Canaleta. Es pot pujar per la pista de Farners, que és apta per turismes.



La feble nevada de les últimes hores ha deixat una petita enfarinada als arbres i bardisses que milloren el paisatge.



Primera informació de les ermites que volem visitar.


Però abans d'anar a les ermites ens enfilarem a la Roca Guillera. Així que prenem un camí que gira a la dreta (a l'alçada dels indicadors).


Ens porta al Sot d'en Penjacans, on cal creuar el rec.


Aviat arribem a la casa del Bellveí Nou, on som rebuts amb tots els honors pels gossos. Sort que són petits i l'amo ha sortit a controlar qui passava...


Continuem endavant amb la mirada posada en el paisatge totalment hivernal que tenim per aquestes contrades i que no hi estem acostumats.


Un castanyer accidentat destaca entre els pins.


El camí està ple de trampes per controlar els insectes. En Miquel sembla que està molt interessat en mosquits i papallones.


Sense adonar-nos-en i sense massa esforç arribem a la part final de l'ascens.


Roca Guillera, 674 metres. Situat al límit d'un esquei, ofereix una bona panoràmica del sector nord (en dies clars!!). Avui, però, les vistes es limiten a la densa capa de núvols que ens cobreix per totes bandes.


Ens fem alguna foto per deixar constància de l'ascens.


I la foto de grup amb els quatre presumptes expedicionaris.


Alguna imatge de les roques que tenim per davant (poca cosa més es pot contemplar).


Aprofitem per hidratar-nos i escalfar-nos, que sempre va bé.


Poc a poc el dia es va destapant.


Continuem el camí cap a l'ermita de Santa Victòria de Sauleda. Ara sí que el sol sembla que ens vol acompanyar.


 Els camins són amples i s'avança còmodament.


Enmig de sureres i una capa de neu testimonial...


...arribem a Santa Victòria de Sauleda.



Santa Victòria de Sauleda (segle XI). Més informació.





Tornem a la pista principal, on seguirem una part de la "ruta de les 10 ermites".


Ens venen uns 3 km per camins tranquils i en lleuger descens.


Combinant pistes més amples amb corriols més estrets. Però sempre marcat amb franges blanques que s'arriben a confondre amb la neu.



Monestir de Sant Pere Cercada (segle XII). Més informació.




Cadascú s'informa a la seva manera amb els plafons explicatius i els diferents elements que trobem en el monestir.



Aprofitem aquest punt per fer un descans i esmorzar. Només ens queda completar la circular per la pista de Can Planiol, des d'on hi ha una bona perspectiva de Sant Pere Cercada.


Arribem al punt final de la circular. A partir d'aquí, simplement hem de desfer un tram de camí d'aproximadament 1 km.


Fins que arribem al trencant de Can Canaleta, on hem deixat el cotxe.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada