3 de febr. 2013

Rocacorba, un "picadero" panoràmic.


Introducció
La ruta d'aquesta setmana no sabria com definir-la. Potser seria una ruta estranya... M'explicaré. L'objectiu de l'itinerari era pujar als sostres comarcals del Gironès i del Pla de l'Estany, que són el Puig Sou i el Comaestremer, respectivament. Al Puig Sou, bé a l'ermita de Rocacorba, ja hi havíem pujat fa temps des del costat de Pujarnol, per tant vam decidir pujar-hi des de Granollers de Rocacorba. Fins aquí cap problema, cal dir que el camí és preciós i solitari.

Ara bé, un cop a dalt, la part agradable és el Santuari de Rocacorba que es troba al cim d'una roca de grans dimensions i ofereix unes vistes excel·lents del Pla de l'Estany, l'Empordà fins al Cap de Creus, Girona, les Gavarres, el Montseny, Collsacabra, Puigsacalm... Però accedir fins al cim del Puig Sou és del tot impossible ja que els senyors de les companyies telefòniques han construït antenes i més antenes i impedeixen l'accés al punt més elevat.

Per altra banda, sí que podem accedir fàcilment al cim del Comaestremer, sostre comarcal del Pla de l'Estany. I també he de dir que ja sabíem que les vistes des d'aquí són nul·les, doncs el punt més alt està totalment cobert per la vegetació i cal donar gràcies que una placa de fusta que indica el cim. Per tant, aquesta muntanya passaria a formar part de la llista de "cims sense vistes" i es disputaria la primera posició amb el Turó d'en Vives (Maresme).

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Granollers de Rocacorba (348 metres)
Punt d’arribada: Granollers de Rocacorba (348 metres)
Horari: 5 hores 20 minuts
Cims: Puig Sou, 992 metres
            Comaestremer, 885 metres
Distància: 14,0 km
Desnivell acumulat: +902 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. 



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
(*) Buscant informació d'aquest itinerari, trobem que l'inici és davant de l'església de Granollers de Rocacorba, passant pel costat del campanar, on hi ha un pas prou ample. Ara bé, el camí entra a dins d'una casa on els vedells estan molt esverats. Per tant, decidim que no és una bona opció i busquem un altre punt per començar.


Com que l'intent de passar pel costat de la casa no és la millor opció, reculem un tram de carretera.


Ara sí, just a la bifurcació de Can Plana, trobem una pista asfaltada degudament senyalitzada (marques grogues i blanques). Aquest punt és el que recomanem com a inici de l'itinerari per tots aquells que vulguin fer aquesta ascensió.


Girem cap a la pista asfaltada.


Granollers de Rocacorba, situat en un bonic paratge.


Fent una mirada enrere, els Cingles del Far.


A Can Plana deixem la pista asfaltada i girem a la dreta. En aquest punt comença la circular. A la tornada vindrem per l'altre camí.


La pista de terra va pujant fent alguna llaçada fins a Can Gelats. Després d'aquesta casa, cal estar atents a un corriol que marxa per a dreta. Continuem seguint marques grogues i blanques.


El corriol puja amb ganes pel mig d'un bonic aulet.


Després d'una bona estona guanyant desnivell, apareix una gran roca. Estem a punt d'arribar al coll situat al nord del Turó Rodó.


Des del coll, apareixen per primera vegada les antenes del Puig Sou.


Ara el camí perd alçada fins a trobar la pista.



Un indicador ens marca la direcció correcte. Hem de seguir cap a  Banyoles, ja que aquest camí és el que passa per Rocacorba.


Arribem a la pista, on aprofitem per fer una altra parada i descansar.


Ens encarem a Rocacorba per la pista durant uns metres.


Fins que ben aviat, apareix un corriol fitat que es desvia a la dreta.


A la dreta del camí trobem una roca amb una curiosa forma, la Roca Barret.



Continuem pujant, per un tram de camí molt agradable, amb alguns passos estrets entre la roca.


Poc a poc ens anem acostant al cim.


Cova de Rocacorba, a l'esquerra del camí.


I tram final d'ascens.


Arribant a la carena, les vistes compensen l'esforç. La Serra de Pujarnol en primer terme i Banyoles al darrera.


Girem a la dreta per enfilar-nos fins al cim de la creu de Rocacorba.


Enfilem les escales que porten al Santuari de Rocacorba, amb les antenes del Puig Sou al darrera.


Cal dir que per accedir a la creu, cal entrar a dins del refugi i pujar les escales interiors.


Creu de Rocacorba.



Excel·lent mirador. Una mostra de les vistes que ofereix aquest punt.


El Puigsacalm.


L'Estany de Banyoles amb el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà fins a la Serra de l'Albera.



Ampliant el camp de visió, apareix el Golf de Roses i el Cap de Creus.



El Baix Empordà, Montgrí i les Illes Medes.



Girona i les Gavarres.


Abans de deixar que mirador, ens fem una foto de cim. Encara que aquest no és el principal objectiu del dia, sí que és el més bonic. D'esquerra a dreta: Marc, Nuri, Marc, Miquel, Tit i Xavi.


Tornem a les escales de davant del Santuari i aprofitem per descansar i agafar forces.


Amb les piles carregades, enfilem cap al Puig Sou primer per corriol i després per pista asfaltada.


On l'espectacle és lamentable, ple d'antenes que no deixen arribar fins al punt més alt.


Puig Sou, el "Picadero" panoràmic. Cal dir que el nom està triat amb fonaments, a base de l'anàlisi de mostres in-situ...i si no que li preguntin a la noia del Ford Focus parat a l'aparcament del mirador que en acostar-nos-hi nosaltres tenia la boca plena amb un tros de carn en barra de la seva parella. En fi, sense entrar en més detalls, i vist que tampoc podem demanar a aquesta parella que ens facin la foto de cim, continuem cap al proper objectiu del dia.

Abans, però, una última imatge del Pla de l'Estany.


Anem baixant per la carretera, amb boniques vistes sobre Rocacorba.


Seguim un tram de carretera fins que ens desviem a l'esquerra per un corriol que retalla seguint la línia elèctrica.


Ràpidament ens plantem al Pla de Martí.



Des d'on encarem un camí ben marcat i ample que porta al Pla de Sant Nicolau.


Al Collet de Martí, però, deixem el camí marcat i continuem recte per un corriol estret i brut fins al Comaestremer.



Per pujar al Comaestremer, pot servir com a punt de referència un rètol de fusta que indica la Pedra dels Tres Senyors. En aquest punt hi ha un corriol que s'enfila de dret fins al cim.



I en un moment ens plantem al sostre comarcal del Pla de l'Estany, el Comaestremer (885 m).



Per sort una placa indica la posició exacte del cim, ja que es troba tot emboscat.


Ens fem la foto de cim per deixar constància.


Abans de continuar amb l'itinerari m'agradaria comentar un parell de coses. La primera és que aquest cim no té cap interès muntanyenc, simplement es pot considerar com a cota per col·leccionistes ja que és el punt més alt d'una comarca. A més no apareix ni en la cartografia de l'ICC. Ja que surt el Puig Sesarques (878 m) però si es mira detalladament el mapa, al nord-est d'aquest cim hi ha una cota uns metres més elevada, el Comaestremer. La segona cosa que m'agradaria comentar és que en algunes llistes de sostres comarcals apareix el Montner (830 m) com a punt més alt del Pla de l'Estany. Cal dir que tant el Montner com el Comaestremer estan a la frontera de comarca, per tant, només cal comparar alçades i sembla que el Comaestremer guanya al Montner per 55 metres!

Deixem el cim, baixant pel dret fins a trobar el camí que ens porta a la Pedra dels Tres Senyors.


En aquest punt enllacem amb el camí que porta a Granollers de Rocacorba.


La baixada és franca i directe, amb bones vistes.


Arribant al Coll Saposa, deixem el camí més ample i prenem el corriol.


En alguns trams, les vistes cap a la Vall del Llémena valen la pena.


El corriol desemboca a la casa del Portaló.


I tirem avall fins a trobar la pista asfaltada.


Que ens portarà de nou a Granollers de Rocacorba, punt d'inici i final de l'itinerari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada