10 de març 2013

La Mola, Montcau i Castellsapera

Introducció
Excursió llarga pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac que ens ha permès aconseguir 4 cims mítics de la zona. Sortint de la Barata hem pujat per la carena fins a la Bauma de Sescorts per una via d'ascens fantàstica, lluny de les aglomeracions permanents d'aquesta zona. Al capdamunt de la carena, ens hem afegit a la processó que enfila el camí de la Mola, sostre comarcal del Vallès Occidental i objectiu principal de la ruta.

Per continuar amb l'itinerari hem seguit l'autopista que porta fins al Coll d'Eres i hem pujat al Montcau, segon cim del dia. Ja de tornada, hem baixat fins al Coll d'Estenalles i hem continuat pel sector de la Serra de l'Obac, foça més tranquil. Per camins molt còmodes i seguint el GR 5 hem pujat al Turó de Tres Creus (cim de la llista dels 100 cims fins el desembre del 2012) i finalment ens hem arribat al cim de Castellsapera, un rocam impressionant que s'alça imponent i que crida especialment l'atenció. A partir d'aquí hem tornat per corriols un xic perdedors fins a la Barata.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Barata (633 metres)
Punt d’arribada: La Barata (633 metres)
Horari: 6 hores 
Cims: La Mola, 1104 metres
            Montcau, 1057 metres
            Turó de Tres Creus, 930 metres
            Castellsapera, 939 metres
Distància: 19,2 km
Desnivell acumulat: +1100 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Mitjana. Cal estar acostumat a caminar llargues distàncies amb desnivell acumulat important, ja que es superen els 1000 metres. Alguns trams del recorregut passen per terreny rocós, en el cas que estigui moll, es recomana molta prudència.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
El tram inicial de la ruta ja està descrit en una altra entrada del bloc, per tant, obviarem molts detalls. (Aquí)

Comencem la ruta a la Barata, que a aquesta hora ja té l'aparcament ple de cotxes.


Baixem fins a la Riera de les Arenes, que es pot creuar sense cap problema i seguim la pista en direcció a la Mola. Deixem la pista que porta a Can Pélecs i enllacem camp a través i fent una mica el senglar amb la pista que va a Can Garrigosa.


Ara sí que comença la part més espectacular de l'ascens, seguint la carena. Punt on aprofitem per reagrupar-nos.




És un tram molt entretingut amb alguna grimpada molt senzilla.


Vist des de l'altra perspectiva.



Però sobretot el que fa entretinguda aquesta carena són les vistes contínues que ofereix.


Un zoom als cims per on passarem més tard.


I ara sense zoom, per tenir una referència millor de la volta que farem.


De moment, el que interessa és anar seguint carena amunt.


Amb vistes cap a la Mola.


El corriol és evident i fàcil de seguir en alguns trams...


...i s'enfila per la roca en altres punts.


Tot plegat fa una combinació excel·lent.



I així, sense adonar-nos-en, arribem a la Bauma de Sescorts.




A partir d'aquí, hem de continuar un centenar de metres fins a enllaçar amb l'autopista que ve del Coll d'Estenalles a l'alçada del Morral del Drac.



Encarem la part final de l'ascens a la Mola amb bones vistes cap a Montserrat.


Amb Sant Llorenç del Munt a la vista, arribem al cim de la Mola.


La Mola, 1104 metres. Sostre comarcal del vallès Occidental. Ens fem la foto de cim, d'esquerra a dreta: Tit, Xavi, Met i Marc.


Una mostra de les vistes que ofereix aquest cim. Les imponents parets del sector oriental.



La carena que seguirem tot seguit amb el Montcau al darrera.


Unes vistes de la zona de Terrassa i Sabadell.


El Montseny.


Abans de marxar, ens fem la típica foto amb el santuari de Sant Llorenç del Munt.


Marxem de la Mola i posem rumb al Montcau.


Mica en mica deixem enrere la Mola.


I continuem el camí fins al Coll d'Eres.


A mesura que avancem per la carena, es pot contemplar millor la forma cònica del Montcau.



Coll d'Eres, 942 metres.


Encarem l'ascens directe al Montcau.



Montcau, 1057 metres.


On ens fem la corresponent foto de cim.


La Mola, cim aconseguit fa una estona.


Una panoràmica de la Serra de l'Obac, amb els dos propers objectius i la silueta de Montserrat tancant el paisatge.


Baixem del Montcau, per la banda del Coll d'Estenalles.



Coll d'Estenalles, 870 metres.


En aquest punt en Met ens deixa perquè ha de complir amb les seves obligacions familiars i continuem per acabar el recorregut en Tit, en Xavi i un servidor. Marxem del coll, seguint el GR 5.



La Serra de l'Obac és una altra història, lluny de les masificacions de la Mola i el Montcau. A part els camins no ofereixen massa desnivell i mostra unes grans vistes dels cims anteriors.



Bona part del recorregut transcorre per camins amples i amb poc desnivell.


Que ens porten, pràcticament sense esforç al Turó de Tres Creus.


Turó de Tres Creus, 930 metres. Aquest cim formava part de la llista dels 100 cims fins el desembre del 2012 però amb l'última actualització l'han tret. És un cim bonic però potser la seva baixa es deu a la proximitat amb altres cims que també estan en aquesta llista, com el Castellsapera, el Montcau i la Mola.





També ofereix unes bones vistes de Montserrat.


En Xavi i en Tit també estan gaudint de les vistes.



Abans de marxar ens fem la corresponent foto de cim.


Per acabar la circular només ens falta el Castellsapera, molt proper.



Ens hi anem acostant i passem per sota una gran roca.


I finalment hem de fer una curta i senzilla grimpada per un pas estret on la roca molla i unes grans arrels relliscoses  dificulten un xic l'ascens.


Castellsapera, 939 metres.



Les vistes que ofereix són molt semblants a les del cim anterior. Per tant, ens despedim de la Mola.


Comencem el descens fins a la Barata. Baixem de l'altiplà que forma aquest cim i observem les seves roques imponents.


Cal dir que aquest tram de baixada és molt perdedor, amb molts corriols i brut en alguns punts. Però poc a poc i corregint en algun punt les nostres passes, arribem a la carretera, que seguirem durant uns 200 metres fins al punt final de la ruta.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada