27 de març 2013

Puig de Sant Amand (1851 m). L'ignorat.

Introducció
Sempre que hi ha un cim mediàtic, n'hi ha un altre d'ignorat. Aquest fet és inevitable i totalment injust. El cim mediàtic de la zona és el Taga i l'gnorat és el Puig de Sant Amand (o Sant Amanç). És cert que el Taga té una sèrie d'ingredients que fan que sigui molt popular: és fàcil, té bones vistes i supera els 2000 metres. El Puig de Sant Amand també té vistes (tot i que no ho sembli) i també és fàcil si s'ataca des de Coll de Jou. Però si es puja des de Sant Julià de Saltor, a més a més és divertit.

La ruta que he fet surt del poble de Bruguera i s'enfila per camins de gran bellesa fins al Coll de Saltor. Des del coll m'he permès la llicència de fer una escapada al Turó de Corones (1515 metres). De tornada al coll es passa per Sant Julià de Saltor i s'enfila directe fins a la Serra de Sant Amand. Cal dir que és una pujada directe, sense contemplacions, a través d'un corriol que va guanyant alçada ràpidament fins al punt culminant de la serra, el Puig de Sant Amand (1851 metres). La baixada del cim l'he fet per la cara nord fins al Coll de Jou i la part final de l'itinerari segueix el camí que va del mateix Coll de Jou fins a Bruguera.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Bruguera (1172 metres)
Punt d’arribada: Bruguera (1172 metres)
Horari: 4 hores 15 minuts
Cims: Turó de Corones, 1515 metres
            Puig de Sant Amand (o Sant Amanç), 1851 metres
Distància: 13,1 km
Desnivell acumulat: +1043 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els grampons, sobretot al descens del Puig de Sant Amand fins al Coll de Jou, ja que es fa per la cara nord de la muntanya.
Dificultat: Mitjana. El desnivell acumulat és important i en condicions hivernals cal posar atenció a la xemeneia que hi ha a la part final de l'ascens al Puig de Sant Amand. Fora d'aquesta època aquest tram no té cap complicació. 


Perfil de la ruta




Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
L'itinerari comença a Bruguera, una bonica població de la Vall de Ribes, aïllada del turisme de masses de la capital de la vall. El dia es presenta tapat, amb boira baixa.


El Serrat Roig és un grup de cases que queda apartat del nucli de la població. Fins allà es segueix la pista en perfecte estat.


Passat el Serrat Roig es continua pel camí senyalitzat amb franges grogues.



A la primera bifuració es pren el camí de l'esquerra.


 Cap a la Font Xica.


A partir d'aquí, el desnivell comença a fer-se notar. És un tram per entrar en calor.



Al capdamunt, s'arriba al Coll de la Portella (1256 m) i s'enllaça amb un altre camí més ample i planer.



Hi ha dies de millors vistes, sens dubte.


S'avança per camí molt còmode.


Fins al Torrent Roig, que baixa amb molta aigua.


Deixant uns metres el camí, es pot accedir a un pas estret entre les roques. La remor de l'aigua és impressionant (al menys durant aquesta època).


Encara que no s'entengui gaire, hem de seguir cap a Saltor.


Al final del camí més ample, agafo el corriol de l'esquerra.


Que es troba perfectament indicat amb les franges grogues.


La pujada és constant però la bellesa de l'entorn és increïble.


Es voreja el Torrent Sec i es guanya la Carena del Sagnari. I al passar a l'atre costat de la carena s'obre una nova vista, amb la vall que puja fins a Saltor.


S'avança per un corriol que va a nivell.


Fins al Coll de Saltor.



Aprofitant que sóc aquí, m'enfilo al Turó de Corones. Al principi, de dret pel mateix llom de la muntanya.


I més amunt per un corriol que s'endinsa a la fageda.


És una pujada molt curta i no tardo a arribar a la fita que marca el cim.


Turó de Corones o Serrat del Llamp (1515 metres).


La foto de cim, per deixar constància, amb el Puig de Sant Amand (o el que es veu) darrera.


Als peus hi ha Sant Julià de Saltor.


Baixo per la fageda de la cara nord del cim, sense camins, en plan senglar fins al Coll de Saltor, amb la masia a tocar.


Sembla que el dia es vol destapar una mica i es veu el Puig de Sant Amand, proper objectiu del dia.


Sant Julià de Saltor i el Turó de Corones.


Vorejant Sant Julià de Saltor per la pista cal estar atent a l'esquerra, ja que és on cal agafar el corriol que s'enfila a Sant Amand.


A l'entrada del corriol hi ha una fita de pedres, amb una marca vermella. Aquestes es segueixen fins al cim.


El camí s'enfila amb ganes. Aquesta és la part més dura de la ruta.


Però passa per trams realment bonics.


Que es combinen amb pujades més dures pel mig del rocam.


Una curta i senzilla xemenia dóna una mica d'emoció a l'ascens. Aquest tram pot ser delicat si està recobert de gel. En cas contrari no té cap dificultat però el desnivell és considerable.


Ja a la part superior es continua per un marcat corriol. És important no passar-se la bifurcació que porta directe al cim. Està perfectament indicada amb les fites de pedres corresponents.



Puig de Sant Amand (o Sant Amanç), 1851 metres.


El cim està presidit per una creu de grans dimensions.


Les vistes no són les millors, la boira ho tapa tot.



La clariana del cim vista des de la creu.


Un servidor al cim de Sant Amand.


Com que el dia no promet gaire i de moment encara no plou, decideixo no entretenir-me gaire. Així que comença el descens per la pineda de la cara nord de la Serra de Sant Amand, cap a Coll de Jou.


En aquesta part del recorregut encara queden algunes restes de neu, per tant, cal parar més atenció a possibles relliscades.



Mica en mica la pineda es va convertint en fageda, fent d'aquest bosc una zona fantàstica.



El descens fins a Coll de Jou és molt curt. A l'altre costat del coll, s'alça la Serra de Conivella amb el seu punt culminant (el Taga) tapat per la boira.


Coll de Jou (1637 metres).


Una mirada a la Serra de Sant Amand.


I segueixo el camí que baixa a Bruguera. De nou torna està marcat amb franges grogues i és la via d'ascens al Taga des d'aquesta població. Per tant, és un tram de camí bastant conegut.


Es creua algun prat.


En d'altres punts es passa pel mig del bosc.


I també hi zones mixtes.


Així, sense temps per avorrir-te, s'arriba a la pista que puja de Bruguera.


Que segueixo durant poc més d'un quilòmetre fins al punt final de l'itinerari.


Bruguera ja apareix darrera els arbres.


Punt final d'una ruta variada per aquest sector típicament pre-pirinenc del Ripollès.




7 comentaris:

  1. Ostres, quina enveja!!!! Jo vaig intentar-lo fer el dia següent i la climatologia ens ho va impedir!!!! Nosaltres vam sortir de la còlonia Molinou (Campdevànol) i vam poder arribar fins a Saltor per dins de la boira. Un cop allà, la boira es va espessir i va començar a ploure, vam acabar fent una molt bonica i recomanable circular, però sense cim ni vistes. L'hauré de repetir!!!

    Enhorabona pel bloc!!!

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan.

      És una ruta molt recomanable i més sense mal temps ni boira. Ja veus que les vistes que vaig tenir van ser pèssimes però en dies totalment destapats és increïble. Ara bé, si esperes a fer-la a la tardor, amb tota la fageda al seu punt ha de ser espectacular.

      Gràcies per la visita!

      Elimina
    2. nosaltres tb l'hem d repetir, doncs no vam pas trovar la creu, així q potser hi tornem avui...

      Elimina
  2. Marc, una ruta molt ben explicada amb les fotos i tot plegat, ho seguirem tal com planteges. Mercès,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tina, a veure si teniu més sort i trobeu la creu.
      Gràcies per la visita.

      Salut!

      Elimina
  3. Avui hem fet la ruta bruguera sant amanc. Era el menú bateig a la montan ya.he dedat molt satisfeta .han sigut 7 hores en total .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, enhorabona pel bateig a muntanya, heu triat una excursió molt maca pel cim i per la fresca dels camins d'aquesta zona. Ara, a tornar-hi!!
      Salut!

      Elimina