4 de març 2013

Tibidabo, podria ser pitjor...

Introducció
Per ser sincers, la ruta que us presentem aquesta vegada no té cap tipus d'interès. Ja sé que algú es pot ofendre però és només una opinió que intentaré argumentar.

Des del punt de vista muntanyenc, es tracta d'una passejada més o menys llarga per pistes amples plenes de gent passejant, corrent o circulant amb BTT i on la dificultat rau en no ser atropellat per cap vehicle de dues rodes. Només es deixen les pistes en moments concrets: sortint de l'ermita de Sant Medir i fins al cim del Turó de Magarola, que es puja per un corriol costerut que s'agraeix; durant el descens de Sant Pere Màrtir fins a les primeres cases de Barcelona, que també es baixa per un corriol amb fort desnivell; i durant un llarg tram entre el Tibidabo i Vallvidrera que el camí passa pel costat de la carretera asfaltada.

Un altre motiu és que la part central de la ruta és el Tibidabo, centre turístic per excel·lència i on la fauna és abundant en totes les seves variants, sobretot en l'espècie dels homínids. Lluny del que estem acostumats a trobar en la majoria de rutes d'aquest blog.

Així, segurament us preguntareu per què vam decidir fer aquesta ruta, amb la llista infinita de cims que hi ha per visitar i que no ofereixen aquestes condicions tant deplorables? La resposta és senzilla, estem engrescats a completar un petit repte, assolir els sostres comarcals de Catalunya. I el Tibidabo és el cim més alt de la comarca del Barcelonès.

(*) Podria ser pitjor...en el cas que les vistes des de dalt del Tibidabo fossin com les meravelloses panoràmiques que ofereixen el Turó d'en Vives o el Comaestremer.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Sant Cugat del Vallès, Parc de la Pollancreda (104 metres)
Punt d’arribada: Barcelona, metro zona universitària (80 metres)
Horari: 4 hores 50 minuts
Cims: Turó de Magarola, 431 metres
            Tibidabo, 515 metres
            Sant Pere Màrtir, 388 metres
Distància: 17.2 km
Desnivell acumulat: +687 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. 


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem a Sant Cugat del Vallès, concretament al Parc de la Pollancreda.



Anem a buscar el GR 6, que seguirem durant bona part del recorregut.



Baixem a buscar la pista i ens encaminem cap a Collserola.


No cal caminar gaire per arribar a un arbre monumental, el Pi d'en Xandri, que es troba totalment apuntalat. Darrera encara es pot veure el punt d'inici, Sant Cugat del Vallès.


La pista que seguim durant bona part de l'ascens no presenta cap complicació.


El rètols indicadors són continus, continuem cap a Sant Medir.


Al marge del camí, es pot observar alguna escultura...


Ermita de Sant Medir, 220 metres. Aquesta construcció d'origen romànic té una llarga història, doncs ja està documentada l'any 962. Actualment es troba en un estat de conservació excel·lent.





Deixem Sant Medir i ens encarem a un corriol que puja amb ganes pel mig del bosc.


Retrobem la pista, per aquest corriol hem pujat.


Des de la carena, tenim la primera imatge de l'objectiu principal del dia, el Tibidabo.



Però abans volem pujar al Turó de Magarola. Així que enfilem un nou corriol marcat amb franges vermelles i blanques del GR, que ens ha de portar fins al mateix cim.



Turó de Magarola, 431 metres. Ofereix unes bones vistes de Barcelona, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.





Barcelona


Montserrat, tapat per la calitja.


Sant Llorenç del Munt


El Tibidabo


El Montseny



I la foto de cim.


Després d'aquest primer cim, continuem carenant cap al Tibidabo. Cal dir que aquesta part és la pitjor del recorregut, ja que bona part passa pel costat de la carretera i és inevitable caminar per l'asfalt. Sense massa història arribem al cim del Tibidabo, on les construccions són abundants.



Busquem el punt més elevat possible.


Que és davant de la porta del temple.


Tibidabo, 515 metres. Sostre comarcal del Barcelonès.


Però si per alguna cosa es coneix aquesta muntanya és pel parc d'atraccions.






Aprofitem per esmorzar i descansar una mica i continuem el nostre camí cap a Vallvidrera, amb en Tit molt orgullós...


Passem pel costat d'una altra construcció que representa aquesta muntanya, la Torre de Collserola.


Creuem Vallvidrera i a la sortida del poble ens enfilem per unes escales. Així ens estalviem una mica d'asfalt que també s'agraeix.


Poc a poc, el Tibidabo va quedant enrera.


Mentre ens apropem a una altra antena molt més modesta que corona el cim de Sant Pere Màrtir.


Sant Pere Màrtir, 388 metres.


En aquest emplaçament s'alçà una antiga ermita, actualment no hi trobem més que rocs.



Una mirada al punt d'on venim.


I abans de marxar ens fem la foto de cim, per deixar-ne constància.


Una de les imatges curioses que ofereix aquest cim, crec que no necessita presentació.


Per acabar prenem un corriol costerut que ens deixarà a Barcelona.


En resum, una ruta gens muntanyenca que ens ha portat a un nou sostre comarcal, simplement això.

2 comentaris:

  1. Veig que tots els que volem fer els sostres comarcals hem de passar pel "tràngol" Tibidabo... Avui ens toca a nosaltres i la informació del vostre bloc ens ha estat útil! Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Yolanda. Nosaltres vam escollir aquesta opció i malgrat ser llarga, té trams prou bonics. No sé si quants sostres porteu però crec que n'hi ha de pitjors: Turó d'en Vives (Maresme), Comaestremer (Pla de l'Estany), Tossal de l'Infern (Pla de l'Urgell) o Turó del Galutxo (Segarra).
      Salut!

      Elimina