3 d’abr. 2013

Creu de Santos (942 m). Cardó, la serra de les dues cares.

Introducció
Comencem la segona jornada per les Terres de l'Ebre amb un canvi de plans d'última hora. L'objectiu d'aquest segon dia era la Tosseta Rasa (Terra Alta) i el Caro (Baix Ebre). Però a la nit s'ha girat una forta ventada que ha generat un canvi de temps sobtat. Per tant, veient que la zona dels Ports no presenta les millors condicions, decidim acostar-nos a la Serra de Cardó. D'aquesta manera hem canviat el sostre comarcal i ens posem com a objectiu la Creu de Santos (Ribera d'Ebre).

La ruta seguida es tracta de la circular típica que surt del Balneari de Cardó. Des d'on pugem directes al cim de la Creu de Santos passant per l'ermita de la Columna amb un ascens realment còmode però marcat pel vent en la seva part final. De tornada, anirem carenant fins al Portell del Bou, on passem a la vessant oriental de la serra per una zona seca i tenyida de negra a causa d'un incendi que sembla prou recent. Ja per acabar, ens acostem a la Font del Teix per contemplar el gran exemplar que hi ha en aquesta raconada i tornem al balneari passant pel Portell de Cosp.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Balneari de Cardó (552 metres)
Punt d’arribada: Balneari de Cardó (552 metres)
Horari: 4 hores 20 minuts
Cims: Creu de Santos, 942 metres
Distància: 9,1 km
Desnivell acumulat: +757 metres
Material: No es necessita material específic
Dificultat: Fàcil. És una zona molt exposada al vent, per tant, cal estar atent a les previsons meteorològiques.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
En aquesta ocasió, apurem la carretera que puja fins al balneari de Cardó (actualment abandonat). En aquest punt comencem a caminar pel camí ample que porta a les ermites.


Aviat perdrem de vista les construccions, doncs entrem a un camí molt emboscat.


De seguida veiem l'ermita de Sant Simeó, al cim de la columna.


En un primer revolt tancat, apareix un corriol més estret que marxa recte, just al costat d'una caseta.


Al passar pel costat de l'ermita, pugem a inspeccionar l'emplaçament curiós del santuari.



Tornem al camí i seguim pujant. És un bosc de vegetació molt espessa.


Però es puja amb molta facilitat.


Bifurcació de camins de la cova dels porcs. Continuem cap a la Xàquera.


Tot i ser pel mig del bosc, és una pujada distreta. I el que és més important, estem protegits de les fortes ventades.


Seguint les indicacions constants és fàcil anar guanyant desnivell cap a la Creu de Santos.



Poc a poc es va sortint de la zona més emboscada i ofereix millors vistes de la zona. Què deuen estar mirant?



Simplement contemplaven l'arc de Sant Martí que s'ha format cap a la zona dels Ports, espectacular!


Finalment deixem enrera els últims arbres, a partir d'aquí entrem al regne dels arbusts, herba i roques. És aquí on es pot gaudir realment de les vistes que ofereix la Serra de Cardó. Mirant cap als Ports, veiem que els núvols encara continuen parats allà.


Mentre, encarem l'últim tram de pujada per un corriol molt senzill.


Creu de Santos, 942 metres. Estem a tocar del cim, de fet en Xavi i en Tit ja han arribat.



Finalment arribem al sostre comarcal de la Ribera d'Ebre.



Ofereix unes vistes excel·lents de la zona sud, amb la Serra del Boix.



El Massís dels Ports, a la llunyania, on sembla que hi està descarregant un bon ruixat.





La Vall de l'Ebre, en el seu últim tram.


Més vistes cap al sud, al fons sembla que vol aparèixer el Delta de l'Ebre, encara que sigui tímidament.


Ens acostem a la creu del final de la carena, per contemplar millor el paisatge.



Abans de marxar del cim, ens fem la foto oficial.


Com que les ràfegues de vent són molt fortes i no s'hi estar del tot bé, decidim marxar aviat. Desfem una part del camí.


Fins a la bifurcació que ens indica a la Font del Teix.


Dos cims criden l'atenció des d'aquesta contrada. (No sé si diré una bestiesa però diria que són la Punta de l'Agulla i la Punta de Murtero)


Seguim carenant per terreny fàcil, tot i que cal estar atent als cops de vent.


El balneari de Cardó a vista d'ocell.


La Creu de Santos, on érem fa poca estona.


En aquest punt passem a l'altre costat de la serra, on el paisatge canvia completament.


Cal dir que aquesta zona va patir un incendi l'any passat i la poca vegetació que tenia està totalment cremada. Els pins, però, ja estan tornant a rebrotar.


Toca perdre alçada buscant el millor traçat.


Les conseqüències de l'incendi.


És un terreny sec, castigat pel vent. En algun moment ens recorda el Cap de Creus.


Continuem cap al refugi del Teix.


Font del Teix.


Amb el gran exemplar de teix de dimensions considerables que li dóna nom.



Tots ben col·locats per la foto, no me'n puc estar...


El refugi es troba uns metres més endavant de la font.


Passat el refugi només queda superar l'últim desnivell del dia, el Portell de Cosp.


On arribem després d'una curta pujada.


Equipada amb una corda.


Ara sí que ens acostem a la part final del recorregut passant pel costat d'unes imponents parets.


El camí passa per dintre d'una construcció totalment enrunada.


Des d'on es pot contemplar el balneari. El punt final de la ruta ja és molt proper.


Cada vegada més a prop.


Només queda seguir un curt tram per la carretera.


Per acabar, encara hi ha una bona imatge de la Serra de Cardó. Allà dalt hem passat un matí collonut!


Fins aquí la segona jornada d'aquestes curtes però intenses vacances.

Continuarà...

2 comentaris:

  1. Molt bona explicació de la vostra ruta, il.lustrada amb fotografies. Et vull deixar un apunt, però, a les Terres de l'Ebre, quan fa mestral, damunt la serra dels Ports s'acumula un mar de núvols que a la zona n'hi diuen "cella". Et puc ben garantir que quan vegis la cella del "vent de dalt" (mestral), als Ports, de pluja, ni una gota. je je je

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emili, moltes gràcies per l'apunt. Sempre és bo tenir aquestes informacions per planificar la ruta amb la seguretat que no et mullaràs.
      Salut i gràcies per la visita!

      Elimina