4 d’abr. 2013

La Mola (317 metres). Simplement és un sostre comarcal.

Introducció
Tercer i últim dia d'aquestes curtes vacances. Tot tornant cap a casa aprofitem per fer una parada i pujar al sostre del Tarragonès, la Mola. De fet, és un cim sense cap tipus d'interès. Però ja que ens hem proposat arribar al punt més alt de cada comarca, complirem l'expedient i així aprofitem per conèixer una zona que difícilment hi hauríem anat a caure.

Farem l'ascens des de la localitat de Bonastre, tot seguint el traçat del GR-92 en direcció a la Pobla de Montornés. A l'alçada del mas Gibert, deixem el camí de gran recorregut i anem seguint els indicadors que porten al cim. La tornada la fem per la cara nord per pistes i camins amples fins a Bonastre. Per la seva dificultat, podríem qualificar aquesta ruta com la "caminada del colesterol".

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Bonastre (160 metres)
Punt d’arribada: Bonastre (160 metres)
Horari: 2 hores 10 minuts
Cims: La Mola, 317 metres
Distància: 9,1 km
Desnivell acumulat: +394 metres
Material: No es necessita material específic
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Sortim de Bonastre per la carretera en direcció a Roda de Barà. Estant atents a la dreta, aviat apareix el camí per on marxa el GR-92.


El punt d'inici de la ruta és el poble de Bonastre, que apareix al fons de la imatge. Els camins són molt còmodes en tot moment.


Arribem a una trifurcació de carrers a l'entrada d'una urbanització. Continuem recte, pel carrer del mig.


Poc a poc anem enfilant els carrers, que es troben en estat molt precari. Les marques del GR van acompanyant en tot moment la caminada.


Progressivament anem canviant l'asfalt per la terra dels camins. Molt millor així!


Continuem cap a la Pobla de Montornés.


Perdem alçada durant un curt tram de camí més estret i pedregós.


Al final del camí, ens trobem la primera de les contínues cabanes de pedra seca que anirem trobant al llarg de l'excursió.


A la sortida del camí, a tocar de la cabana que acabem de passar, trobem un camí molt més ample. En aquest punt deixem el GR i ens desviem a la dreta, en direcció a la Mola.


Al fons podem veure un avantcim de la Mola, a partir d'allà només s'ha de seguir per l'ampla carena.


Seguim els indicadors. La veritat és que la pujada no té pèrdua.



Segona cabana de pedra seca. Aquesta està en millors condicions que l'anterior.


El corriol que presenta més desnivell és molt agradable de seguir.


Seguint el llom, podem accedir a la part superior de la carena.


Amb grans vistes cap a la costa.


Des de la part superior ja es pot veure la carena a seguir i la Mola al fons.


Sense cap tipus de complicació arribem al cim de la Mola, 317 metres i sostre del Tarragonès.



La foto de cim, perquè en quedi constància.


El descens el fem pel costat del Baix Penedès.


Cal un mínim d'orientació per no confondre's amb la gran quantitat de camins que hi ha per aquesta zona.


Durant el descens, prenem un camí que té una tanca metàl·lica. La sorpresa ve al final quan es passa pel mig d'una casa (Pallissa del Solà). En sortir per l'altre extrem cal passar una cadena i uns cartells informen de "gossos perillosos". Nosaltres no vam tenir cap problema perquè estaven tancats però potser és millor no seguir aquest camí per evitar ensurts amb aquests animals. Una alternativa seria continuar recte a la bifurcació de camins que té la tanca, d'aquesta manera no es passa per cap casa.

Bonastre ja apareix a l'horitzó.


Seguint el camí i les vinyes d'aquesta zona arribem al poble.




Que ens sorprèn amb bonics carrers.


Ara sí que posem punt i final a la nostra estada per terres tarragonines. Marxem amb un bon regust de boca, ja que hem pogut fer tres excursions fàcils i agradables i conèixer noves terres i noves muntanyes, que en realitat és el busquem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada