1 d’abr. 2013

Tossal dels Tres Reis (1351 m); una muntanya, tres regnes.

Introducció
Durant les vacances de Setmana Santa ens hem desplaçat al sud per conèixer una mica més la zona dels Ports i pujar a algun sostre comarcal. El primer és el Tossal dels Tres Reis (o Tossal del Rei), punt culminant de la comarca del Montsià. Abans de res, m'agradaria deixar clar que no som uns puristes a l'hora de pujar als cims comarcals. I en aquesta ocasió hem assolit el sostre del Montsià però pràcticament tota l'excursió ha passat per la comarca del Baix Maestrat (Castelló).

Sortint de Fredes hem pujat al Tossal del Tres Reis per un camí ràpid i molt còmode passant pel Coll de Tombadors. El descens del cim el fem pel llom de la vessant oriental fins al Mas del Ric de Fredes. Per allargar una mica més la caminada, un cop arribem al GR-7 ens desviem en direcció al Refugi de Font Ferrera per pujar al Tossal d'en Cervera. Finalment, tornarem a Fredes seguint un curt tram del PRC-16 fins al Mas del Paraire, punt on agafem un corriol que passa per una bonica bauma i porta al GR-7, que ens retorna al punt d'inici.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Fredes (1086 metres)
Punt d’arribada: Fredes (1086 metres)
Horari: 4 hores
Cims: Tossal dels Tres Reis, 1351 metres
            Tossal d'en Cervera, 1347 metres
Distància: 12,3 km
Desnivell acumulat: +670 metres
Material: No es necessita material específic
Dificultat: Fàcil. És una zona molt exposada al vent, per tant, cal estar atent a les previsons meteorològiques.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
A l'entrada de Fredes hi ha una zona ampla on es pot deixar el cotxe. Just en aquest punt surt la pista fresada que puja cap al Mas el Ric de Fredes.


Seguim la pista fins al primer revolt. En aquest moment, ens desviem a la dreta per un corriol estret.



La petita població de Fredes, punt de partida de la caminada.


Es tracta d'anar pujant per un corriol desdibuixat enmig del pedregar. 


A mida que anem avançant, el camí és cada vegada més evident i es suavitza el desnivell.



Passem pel costat del Tossal de Cantaperdius i continuem en lleuger descens fins a trobar la pista que hem deixat abans.


Coll de Tombadors, 1259 metres. Creuem la pista principal i continuem per un camí ample que es desvia a la dreta una mica més endavant.


Un detall del camí amb uns figurants que passaven per allà...


La part final de l'ascens és molt còmode i ens permet arribar al cim sense massa cansament.


Tossal dels Tres Reis (1351 m). Sostre de la comarca del Montsià i frontera entre Catalunya, València i Aragó.


Contents i feliços d'aconseguir un altre sostre comarcal, ens fem la foto de rigor. D'esquerra a dreta: Marc, Nuri, Tit i Xavi.



El cim ofereix unes vistes acceptables del Caro.


El Tossal d'en Cervera, proper objectiu del dia, amb el Mas del Ric de Fredes.


Baixem del cim pel llom oriental, a través d'un corriol poc marcat.


Mas del Ric de Fredes. Passem pel costat de la casa i anem a buscar el GR-7 creuant les feixes.


Un cop trobem el GR-7, girem a l'esquerra en direcció al refugi de Font Ferrera.


Aquí el paisatge va canviant. Passem de terreny obert amb algun arbust a una agradable pineda.


Coll de Manado, 1249 metres. Girem a la dreta, enfilant el llom que ens durà al Tossal d'en Cervera.


Per un tram que sembla molt poc transitat, ja que en alguns punts costa de trobar les millors traces enmig de la vegetació.



Tossal d'en Cervera, 1347 metres. Cim modest situat a la divisòria de comarques, entre el Montsià i el Baix Maestrat.



La foto de cim amb el Caro darrera. Notareu que falta una persona, la Nuri ha decidit que ja tenia el seu cim del dia i en el moment de trobar el GR-7 ha girat a la dreta per tornar tranquil·lament cap a Fredes.


El Caro.


Deixem el cim per la vessant oriental. El camí que seguirem durant una part del descens és el PRC-16. Així que guiats per les franges grogues i blanques d'aquest sender perdem alçada ràpidament amb vistes cap al Pantà d'Ulldecona.


El camí desemboca a una pista pavimentada, que seguirem fins a prop del Mas del Paraire.


 Mas del Paraire.


A l'últim revolt marcat a l'esquerra abans del mas, agafem un corriol a la dreta amb marques de color vermell.



És un final de ruta realment fantàstic. Seguim el Barranc del Mas del Salt perdent una mica d'alçada. A l'altra banda del barranc es poden veure el tallats per on passarem després.


Després de creuar el barranc, toca pujar uns metres. La pujada és suportable i passa per sota els tallats que vèiem des de l'alltre costat.



Poc abans d'enllaçar amb el GR-7 encara ens espera una última sorpresa, una bonica bauma que no ens esperàvem.



Reculem fins al camí i continuem pujant fins a enllaçar amb el GR-7. Més o menys a l'alçada de la Roca Blanca.


 A partir d'aquí, només ens queda seguir el GR en lleuger descens...


...fins a Fredes.


La primera etapa de les vacances ja està servida, continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada