9 d’abr. 2013

Tossal Gros de Vallbona (804 m) i Turó del Galutxo (852). Descobrint comarques.

Introducció
L'entrada que us presentem a continuació és atípica. Es tracte de dues rutes sense massa desnivell als sostres comarcals de l'Urgell i la Segarra. És una zona que no ens queda gaire a mà i que no tenim costum d'anar-hi a fer les nostres excursions. Per aquest motiu, i com que ens han semblat dos cims sense gaire "substància" muntanyenca, els hem fet tots dos en un matí.

El cim més alt de la comarca de l'Urgell és el Tossal Gros de Vallbona (804 metres). Per accedir a aquesta muntanya ens desplacem fins a Montblanquet i fem una ruta circular passant pel Santuari del Tallat. Seguint un tram del GR-175 (Ruta del Cister) per la zona fronterera amb la Conca de Barberà passejarem entre grans molins que ocupen tota aquesta carena.

El sostre comarcal de la Segarra és el Turó del Galutxo (852 m), situat entre la Segarra, la Conca de Barberà i molt proper a l'Anoia. En aquest cas fem una altra ruta circular passant per Montargull, el propi cim i el Montfred (834 m).

En definitiva, trobareu una entrada doble amb un tram d'enllaç amb cotxe entre les dues rutes.

Fitxa tècnica 1ª part
Punt de sortida: Montblanquet (630 metres)
Punt d’arribada: Montblanquet (630 metres)
Horari: 2 hores 40 minuts
Cim: Tossal Gros de Vallbona, 804 metres
Distància: 9,5 km
Desnivell acumulat: +323 metres
Material: No es necessita material específic
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Potser es tracta d'una zona mancada de grans cims i potser no hauríem vingut a caminar per aquestes contrades si no tinguéssim entre cella i cella pujar a tots els sostres comarcals de Catalunya. Però ens hauríem perdut moltes coses...

No coneixeríem Montblanquet, una petita població pertanyent a Vallbona de les Monges on hi viuen 9 habitants. Tampoc hauríem pogut parlar amb el senyor de Cal Josepó...


Pensaríem que el Tallat és una beguda a base de café i llet...



No hauríem pogut passejar per amples pistes, ni passar per l'ombra de pins frondosos...


 Tampoc hauríem vist aquestes calabruixes petites...


Ni la presència de nombrosos aerogeneradors.


No hauríem visitat el Santuari del Tallat. Situat a 788 metres d'altura i documentat l'any 1081. Va pertànyer a Poblet i restà habitat fins al 1835 (any de la desamortització de Mendizábal).



Si no haguéssim vingut fins a aquestes contrades, no hauríem pogut passejar pel fil de la frontera entre la Conca de Barberà i l'Urgell...


...voltats de màquines esparpèntiques i monstruoses.



Tampoc hauríem vist que al límit comarcal (i provincial) la carretera s'acaba. Potser la diputació de Tarragona té més diners que la de Lleida?


I finalment, no hauríem arribat al punt més alt de l'Urgell, el Tossal Gros de Vallbona (804 metres).


Amb vèrtex geodèsic inclòs.


Ni ens hauríem fet la foto de cim els cinc expedicionaris: Xavi, Met, Tit, Miquel i un servidor.


Ja de tornada cap a Montblanquet, no hauríem vist la perfecte alineació dels aerogeneradors...


... de dimensions considerables.


I el que és més important, no hauríem pogut jugar a saltar l'ombra de les aspes girant, talment com saltar a corda...


I tampoc hauríem tingut una bonica vista de Montblanquet.


*Però això no és tot, en arribar al punt final, ens desplacem fins a la comarca de la Segarra per atacar la segona part d'aquesta ruta per les Terres de Ponent.

Fitxa tècnica 2ª part
Punt de sortida: Carretera T-221, km 6,8. Entrada parc eòlic (806 metres)
Punt d’arribada: Carretera T-221, km 6,8. Entrada parc eòlic (806 metres)
Horari: 1 hora
Cims: Turó del Galutxo, 852 metres
            Montfred, 834 metres
Distància: 4,5 km
Desnivell acumulat: +129 metres
Material: No es necessita material específic
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.


Ruta 
I si a l'Urgell hem vist algunes coses, a la Segarra també hem obert els ulls per captar el que ens envolta. Per començar més aerogeneradors, però diferents dels anteriors. Aquests tenen les aspes un xic més aerodinàmiques i són més silenciosos.


També hem vist que caminar per aquí era molt còmode, però que era millor fer-ho sense massa calor.


Tampoc hem deixat de banda el cotxe que ens ha portat fins aquí. De tant en tant es mereix un petit homenatge, no?


Hem descobert les ruïnes de Cal Comtet.


I una mica més amunt, a la mateixa carena, Montargull. Un llogaret de la Conca de Barberà, situat a 843 metres d'altura i que ja estava habitat al segle X.


I deixant enrere Montargull, hem vist que a la carena hi havia una pista ampla, apte per qualsevol tipus de vehicle.


També ens hem adonat que molt a prop de Montargull, cal desviar-se per un petit corriol.


Això si es vol pujar al cim del Turó del Galutxo.


També hem descobert que el sostre de la comarca de la Segarra és un cim modest, sense vistes.


Acabant aquesta curta passejada per la Segarra hem vist que hi ha un altre cim, a la part alta d'un terraplè...


...amb un vèrtex geodèsic.


I arribar fins al vèrtex no costa gaire esforç.


I tots ben macos, ens fem la foto de cim a dalt del Montfred (834 metres).



I per acabar la caminada descobrim una nova ermita, Santa Fe de Montfred.


Ara sí, això és tot. Una ruta doble on hem pogut passar un agradable matí coneixent una mica més la geografia del nostre país.

2 comentaris:

  1. Una mica tard, però si torneu per aquestes contrades no deixeu de visitar Sta. Coloma de Queralt, val la pena. I també m'han parlat molt bé de Conesa... No és per fer muntanya però també s'hi val, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles, per acabar la jornada vam anar a Santa Coloma de Queralt. La veritat és que no vam veure gran coses però l'avituallament va ser excel·lent...Conesa queda pendent per una propera ocasió.
      Moltes gràcies!

      Elimina