26 de maig 2013

Penyes Altes de Moixeró, 2276 metres. Què hi ha sobre el túnel del Cadí?

Introducció
La pujada a les Penyes Altes de Moixeró des de Gréixer és una ascensió dura, no ho negarem. Però tampoc negarem que és un itinerari amb contrastos i fascinant. Només començar, encarats a les parets imponents de la cara sud del Moixeró, apareixen els dubtes. Com arribarem allà dalt? Per on passa el camí? Però la muntanya presenta els seus punts febles i la saviesa muntanyenca, a través dels anys, ha estat capaç de trobar aquests punts febles. I nosaltres no hem de fer res més que seguir els camins perfectament marcats i indicats.

Així, seguint la Canal de la Serp, arribarem a la carena principal del Moixeró i ens desviarem a la dreta fins a les Penyes Altes. De tornada, seguirem la carena en direcció a ponent fins al Coll de Pendís i tornarem a Gréixer passant pel refugi Sant Jordi.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Carretera d'accés al Coll de Pal (km 4), enllaç amb el camí de Gréixer (1000 metres)
Punt d’arribada: Carretera d'accés al Coll de Pal (km 4), enllaç amb el camí de Gréixer (1000 metres)
Horari: 7 hores 47 minuts
Cims: Penyes Altes de Moixeró, 2276 metres
           Moixeró, 2089 metres
           Turó de Prat Agre, 2016 metres
Distància: 19,1 km
Desnivell acumulat: +1670 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els grampons.
Dificultat: Mitjana. No té cap pas tècnicament complicat però la distància és llarga i el desnivell acumulat s'acosta als 1700 metres.



Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Des de la carretera que puja al Coll de Pal, poc abans de passar per sota de l'imponent viaducte de la C-16, prenem una pista que es desvia a l'esquerra.


És un nus de camins important. Tant per pujar a les Penyes Altes de Moixeró, com pel camí dels Bons Homes camí de Montsegur.


Fins arribar a Gréixer seguim una pista ampla i amb poc desnivell.


Poc abans d'arribar a Gréixer es té la primera visió de la cara sud del Moixeró. El camí ens conduirà al Coll del Raset.


Ens desviem a la dreta, cap al camí de la Canal de la Serp. Perfectament fitat i marcat amb franges grogues.


Gréixer, passat i present. Curiosa imatge la que ens deixa aquest petit nucli. Es pot veure l'aïllament d'aquestes cases en el passat però també les grans infraestructures que porten al túnel del Cadí.


Continuem en direcció a la Canal de la Serp.


Una nova perspectiva del Moixeró i el Coll del Raset.


La pujada és constant però passa per boscos realment bonics.


De tant en tant, en alguna clariana, sobresurten les muntanyes.


El camí es segueix amb facilitat i no porta a confusió.


Un convidat de luxe, durant el dia el veurem moltes vegades però quan apareix per primer cop sempre fa il·lusió dedicar-li uns instants.


La Serra d'Ensija, no tant coneguda com el Pedraforca, però també s'apunta a la festa.


Sempre buscant la millor opció, el camí ens porta per sota les grans parets rocoses.


Sortim de la Canal de la Serp i tenim un paisatge més pirinenc. Encarem la pala que tenim a davant sense dificultats.


Les Penyes Altes de Moixeró, objectiu principal del dia.


El corriol ben marcat ens porta al Coll del Raset.


Coll de Raset, 2056 metres.



S'amplien les vistes. Cap a l'est les Penyes Altes.


A l'oest, el Cadí.


I al nord, els Pirineus.


Girem a la dreta seguint les maruqes del GR 150. Entrem a una zona de pins que està cara nord. En aquest tram trobem restes de neu. No hi ha gaire gruix (màxim 15-20 cm) i està bastant dura.


El camí avança pel mig del bosc i té algun tram de roques on cal ajudar-se amb les mans, però no passa de grimpada molt fàcil.


Tram final de l'ascens amb una curta pala.


Penyes Altes de Moixeró, 2276 metres.



La foto de cim amb en Xavi.



Excel·lent mirador a 360º.



La vall del riu Llobregat i les poblacions de Bagà i Guardiola de Berguedà.



 La Cerdanya amb els Pirineus de fons.



Abans d'abnadonar aquest bonic mirador, deixem les coses al cim principal i ens enfilem a l'elevació que hi ha més a l'est.  


El vent a dalt és molest, així que comencem a baixar i busquem un racó per fer un descans merescut. I mireu quin racó trobem: sense vent, amb sol i aquestes vistes!


Descansats i correctament avituallats, baixem fins al Coll de Raset i continuem per la carena principal fins al Moixeró, que apareix darrera dels pins.


El Moixeró és un cim sense tant caràcter com les Penyes Altes, elevant-se suaument de la carena.


Anem a buscar el fil de la carena sense perdre alçada.


Últims metres.



Moixeró, 2089 metres.



Les Penyes Altes de Moixeró, cim on érem fa una estona.


Cadí i Pedraforca.


Deixem el Moixeró i continuem per la carena en direcció oest.


Baixarem fins al Coll de Moixeró i continuarem pujant a les petites elevacions que hi ha a l'altre costat, on destaca el Turó de Prat Agre.


Coll de Moixeró, 1971 metres. Des d'aquest punt surt un camí que baixa fins a Gréixer que pot ser un punt de baixada a tenir en compte en cas que el temps es compliqui.


Els dos bonys que pujarem ara vistos des del Coll de Moixeró.


Mirant enrera, les Penyes Altes i el Moixeró.


A partir d'aquest moment, seguim les marques de GR fins a trobar un filat que divideix la carena. Deixem el GR i continuem seguint el filat, creuant-lo vàries vegades. Així, anem seguint un corriol poc definit que ens porta per una carena emboscada. En algun punt s'obre alguna finestra cap al Moixeró.


I també cap al Cadí.


Últims metres de pujada fins al Turó de Prat Agre.


Turó de Prat Agre, 2016 metres. Cal dir que és un cim que no té res, ja que la cota màxima està situada enmig d'un bosc de pins amb alguna clariana.


A partir d'aquí comencem a baixar per la mateixa carena, seguint el filat fins a retrobar les marques del GR. Deixem la pineda i sortim una zona de pastures que ens portarà al Coll de Pendís.


Coll de Pendís, 1781 metres. Pas natural entre el Berguedà i la Cerdanya. La mostra d'això és que per aquí passa el Camí dels Bons Homes.


Molt a prop del coll hi trobem el refugi Sant Jordi, lloc ideal per fer un descans llarg, menjar i beure's una cerveseta ben fresca...


Després del refugi comencem l'últim tram del camí.


Combinant trams de fageda relaxants amb una última pujada fins al Coll d'Escriu que no ens esperàvem.


Coll d'Escriu, 1504 metres. Amb vistes cap a les imponents parets que veiem durant el matí i on érem fa una estona.


Ara sí, sense més sorpreses, anem baixant sense presses, gaudint del camí i els ponts rurals que permeten creuar els torrents.


Gréixer. Aquí hem començat la circular. Ara només queda desviar-nos a la dreta i desfer el quilòmetre de pista fins a la carretera.


Per acabar, m'agradaria despedir la ruta amb una imatge del Moixeró. Allà dalt hem passat un dia de muntanya que recordarem molt de temps.


Carretera, punt final de l'itinerari.


Resumint, es tracta d'un itinerari dur i exigent però al mateix temps et recompensa amb grans vistes. Per tant, si teniu "mono" de muntanya i les condicions pirinenques no són les idònies, aquesta ruta pot satisfer les vostres ansietats muntanyenques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada