13 de maig 2013

Roc de Sant Salvador, 1235 metres. Vallespir: tranquil·litat i harmonia paisatgística.

Introducció
Hi ha cims que no són ni els més alts ni els més coneguts, però quan els veus et captiven per la seva forma. I en aquell moment dius "vull pujar a aquella muntanya!". Doncs això em va passar fa temps quan vaig pujar al Roc de Frausa, vaig fixar-me en un cim que es desprèn de la carena principal de les Salines cap al Vallespir, el Roc de Sant Salvador.

Ara, gairebé dos anys més tard, hem decidit tornar a la carena de les Salines per pujar al sostre comarcal de l'Alt Empordà. En aquesta ocasió repetiré cim però amb la condició que hem de pujar des de Montalbà i passar pel Roc de Sant Salvador. Així tots contents, uns per poder "tatxar" un altre sostre comarcal i jo per poder pujar a aquell cim que em va encantar només de veure'l.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Montalbà (542 metres)
Punt d’arribada: Montalbà (542 metres)
Horari: 6 hores 45 minuts
Cims: Roc de Sant Salvador, 1235 metres
          Roc de Frausa, 1421 metres
          Roc del Comptador, 1451 metres
          Moixer, 1444 metres
Distància: 14,4 km
Desnivell acumulat: +1230 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Mitjana. S'acumula força desnivell. A més, la pujada al Roc de Sant Salvador té una curta grimpada i el descens d'aquest cim té alguns passos on s'ha de parar atenció.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Sortim de Montalbà, una agrupació de cases que pertany al municipi dels Banys i Palaldà (Vallespir). Per arribar fins aquí s'ha de seguir una carretera estreta, d'aquestes que només pateixes per no trobar-te cap cotxe de cares perquè no hi ha espai per tots dos.


El camí està ben indicat, doncs cal seguir les marques del GR.


Al punt de sortida, un indicador rural marca la direcció cap al Roc de Sant Salvador.


El primer tram segueix un corriol estret enmig d'una castanyeda. És un camí per anar fent tranquil·lament i contemplar l'explosió de les fulles.


Es guanya desnivell constantment, amb alguna ziga-zaga, sempre seguint les marques del GR.


Punt important de l'ascens. El GR continua cap al Coll Cerdà, però ens desviem a la dreta per pujar al Roc de Sant Salvador.


La pujada s'intensifica i es van canviant els castanyers per faigs. Però en una petita clariana apareix l'objectiu.


Cal seguir pel corriol ben marcat fins a la base de la paret rocosa.


Poc a poc, la vegetació dóna pas a un terreny més erm, marcat per la roca.


Ens trobem al coll molt ben definit situat a la part NW del cim.


Girem a l'esquerra, entre roques, per camí marcat amb taques blaves.



Fins que arribem a la base. Deixem les marques blaves i comencem la grimpada final. La primera part és senzilla, simplement cal fer alguna ziga-zaga buscant la millor via d'ascens.


I la part més complicada és una paret on hi ha alguns forats per agafar-te però és molt vertical.


Roc de Sant Salvador, 1235 metres. Primer objectiu aconseguit.


La carena de les Salines, amb el Roc de Frausa a la part central.


En Miquel, amb el Piló de Bellmaig darrera.


Foto de cim. D'esquerra a dreta: Miquel, Xavi, Tit i un servidor que gairebé queda fora per deixar espai pel Bassegoda...


I ara el Bassegoda sense públic.


Tornem fins a les marques blaves i recollim en Met que s'ha quedat allà. Ara ve un tram que passa per sota la cresta on es va baixant per roca. No és un tram complicat però cal parar atenció a possibles relliscades.




Retrobem el fil de la cresta que va fins al Coll Cerdà. Ara seguim per la carena sense complicacions.


 El Roc de Sant Salvador va quedant enrera, sens dubte és una muntanya de les xules.


Continuem avançant cap al Roc de Frausa.


Coll Cerdà, 1058 metres. Enllacem amb el GR que hem deixat abans.



Anem enfilant cap al Roc de Frausa però la tentació de girar-se per observar el cim aconseguit és gran...


Mica en mica anem pujant per camí còmode.


Fins que entrem a la part més espectacular de l'ascens. La fageda presenta uns colors increïbles, propis de la primavera. Només puc admirar la natura que ens envolta.




El camí és fantàstic i estic disfutant de l'entorn.


Anem pujant amb en Tit i en Met, al nostre aire, poc a poc... Mentre, en Xavi i en Miquel han decidit escapar-se fins al Roc de la Campana.




Un cop hem superat tot el desnivell girem a l'esquerra per un camí més suau.


Que ens porta al Roc de Frausa.


Mentre esperem en Xavi i en Miquel, m'enfilo fins al cim del Roc de Frausa. Just a sota, en Tit i en Met aprofiten per avituallar-se.



Des d'aquí hi ha unes bones vistes cap al Pantà de Boadella.


El Roc del Comptador i les antenes del Moixer.


 El Roc de la Campana i la cresta que estan seguint en Xavi i en Miquel.


I cap al nord, el Roc de Sant Salvador, on hem estat fa una estona.


Quan arriben ens fem la foto de cim. Roc de Frausa, 1421 metres. (En aquesta foto hi falta en Met perquè feia de fotògraf).


Però a baix, tenim espai suficient per sortir tots i ara sí que tenim la primera foto de cim completa.


Continuem cap al sostre de l'Alt Empordà, el Roc del Comptador, aquest és l'objectiu principal d'en Tit i en Xavi.


On arribem sense complicacions.



Roc del Comptador, 1451 metres.



El Moixer, on ens arribarem tot seguit.


El Roc de Frausa.


El camí fins al Moixer és molt senzill.


Moixer, 1444 metres. En aquest cim hi ha la placa dels sostres comarcals. Però queda demostrat que el Roc del Comptador és 7 metres més alt que aquest. Això sí, aquí s'hi pot arribar amb cotxe i té vèrtex geodèsic.


De tornada, desfem el camí fins al Roc de Frausa i seguim el camí del GR, tornant a endinsar-nos a la fageda.


Al la baixada es tenen vistes del Roc de Sant Salvador des de l'altra costat de la vall del Riu de Montdony.



El descens és ràpid, per camí ben marcat. Passem per la Garriga, una casa que sembla ben conservada de fora però està totalment enrunada de la part interior.


I finalment arribem a la carretera, a tocar d'un bonic salt d'aigua.


Montalbà apareix al cim de la terrassa. Ens acostem al punt final del recorregut.


On arribem seguint l'asfalt i passant per un pont de grans dimensions.


Des d'on es pot contemplar el pont vell, de dimensions més modestes.


Punt final de l'itinerari.


Si t'agrada caminar amb tranquil·litat i harmonia amb el paisatge, pensa que el Vallespir és una bona opció.

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Moltes gràcies Ramon. És una zona sorprenent i les fotos surten soles amb els colors de la fageda d'aquestes dates. Gràcies per la visita.
      Salut!

      Elimina
  2. magnifique et belles couleurs du printemps.
    une course que je me garde "pendiente" lors de ma prochaine venue en catalunya.
    fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci pour votre visite. C'est una montagne très belle que je pense vous pourriez aimer.
      Salut!

      Elimina