3 de maig 2013

Serra Gallinera (2670 m), duresa i bellesa a parts iguals.

Introducció
Segur que hi ha una zona dels Pirineus que heu visitat moltes vegades. Ja sigui per la seva bellesa o bé per la proximitat. En el meu cas, les muntanyes del sector de Vallter són les que més he trepitjat. Bastiments, Gra de Fajol, Bacivers, Pic de la Dona, Pic de l'Infern, i una llarga llista de cims que omplen aquestes contrades. Però sempre hi ha una part inhòspita, que queda fora de les rutes més habituals i que passa desapercebuda per molts excursionistes.

Parlant amb en Xavi de quina ruta podíem fer el dia 1 de maig, em va comentar que volia anar a trepitjar neu i em va proposar de pujar al Pic de la Dona però des del refugi de l'Alemany. Una ruta excel·lent per fugir de les masses del Bastiments i de l'ascens clàssic al Pic de la Dona. I, a més, ens permet pujar al Pic de la Serra Gallinera.

Sortint de l'estació d'esquí de Vallter 2000 pujarem a la Portella de Mentet i devallarem per la Coma de la Portella fins al refugi de l'Alemany. A partir d'aquí, seguirem les traces de GR fins a la Serra de Caret (tram més dur de la jornada) i seguint la carena arribarem al Pic de Serra Gallinera. Només ens queda continuar carenant fins al Pic de la Dona i baixar per la ruta clàssica fins a Vallter.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Vallter 2000 (2162 metres)
Punt d’arribada: Vallter 2000 (2162 metres)
Horari: 8 hores
Cims: Pic de Serra Gallinera, 2670 metres
            Pic de la Dona, 2704 metres
Distància: 12,1 km
Desnivell acumulat: +1100 metres
Material: En condicions hivernals seran necessaris crampons, piolet o raquetes.
Dificultat: Mitjana. Es tracta d'un circuit d'alta muntanya sense dificultat tècnica però el desnivell a superar és important. En el nostre cas la neu va endurir, i molt, la caminada.


Perfil de la ruta

Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Les persones que em coneixeu o que seguiu el bloc ja haureu notat que no sóc massa amic de la neu. Malgrat tot, també m'agrada trepitjar-la de tant en tant.

Sortim de l'aparcament de l'estació de Vallter 2000, tancada per aquestes dates.


Deixant els edificis a la nostra esquerra, anem a buscar el camí que puja a la Portella de Mentet.


Les primeres rampes ens ensenyen qui mana i ja comencem a veure que la jornada d'avui serà dura.


Moltes vegades no donem importància a les muntanyes que tenim a prop, però s'ha de reconèixer que el Gra de Fajol és xulo, no?


Seguim endavant, que tenim molt camí per fer.


Per la canal que puja fins a la Portella de Mentet.


En Xavi, que és més amic de la neu que jo, també va pujant tranquil·lament amb el Gra de Fajol tancant el paisatge.


Ja estem a tocar d'aquest pas transfonterer important i de fàcil accés.



Portella de Mentet, 2409 metres. Coll important que uneix Vallter amb el poble de Mentet. Davant nostre ja tenim la Coma de la Portella, una vall d'origen glaciar que baixa per la vessant francesa. En aquest punt ens hem de posar els crampons ja que la neu de la cara nord està molt dura.


El paisatge canvia a mida que anem perdent alçada. Els pins omplen el fons de la vall, amb un paisatge típic de la cara nord pirinenca.


Les marques de GR apareixen quan som força avall. De totes maneres, anirem enganxant i perdent el camí seguint la direcció que ens sembla més evident.


Fins al refugi de l'Alemany, 1968 metres. Es tracta d'un refugi lliure però en prou bon estat.



A tocar del refugi enllacem amb el GR 10, on fem un gir molt pronunciat en direcció a Carançà (SW).


D'aquesta manera deixem el camí que baixa fins a Mentet (3 km) i comencem la pujada més dura de la jornada.


L'estat de la neu dificulta la marxa ja que ens trobem un gruix important de neu primavera que ens frena i ens desgasta moltíssim.


Però poc a poc anem guanyant alçada i cada pas que fem ens acosta més al cim.


Cim que ja es veu al fons. Com a mínim el desnivell s'ha suavitzat i s'avança més fàcilment.



Carenant la Serra Gallinera, entrem a una zona mixta de neu i roca, que agraïm enormement.


Ens falta un petit esforç més fins al Puig de Serra Gallinera, que ja tenim davant.


Pic de Serra Gallinera, 2670 metres. Hem sortit del cotxe a les 9 del matí i són les 3 de la tarda. Sí senyors, ho heu llegit bé, 6 hores per arribar al primer cim!!!!


El Pic de la Dona, on anirem a continuació.


Bastiments (al fons).


En Xavi arribant al cim.


Ara que ja hi som tots dos, ens fem la foto de cim!!


Sense parar gaire temps perquè el vent és molt desagradable, continuem carenant cap al Pic de la Dona que queda a l'altre costat de la Coma de la Dona.



Aquest tram de camí no és tant dur com l'anterior però el fred i l'esforç fet anteriorment es comença a notar. Malgrat tot, en poc menys d'una hora arribem al Pic de la Dona, que ja s'alça davant.


Pic de la Dona, 2704 metres. Bones vistes cap al Costabona.


Com que aquest cim ja l'havíem pujat en altres ocasions i el fred és intens, només parem el temps just de fer-nos la foto de cim per deixar constància i tirem avall.


El camí de baixada és la via d'ascens clàssica des de Vallter 2000 i que ja està descrita en moltes ressenyes. Per tant, no m'agradaria fer-me repetitiu i ens despedirem amb una imatge del Pic de la Dona des de la baixada.


Doncs si sou dels que acostumeu a anar per la zona de Vallter i no coneixeu la Serra Gallinera, ja teniu un motiu més per anar-la a descobrir, respirareu pau i tranquil·litat per totes bandes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada