23 de juny 2013

Circular per la Serra del Cadí. Quan el cansament esdevé satisfacció.

Introducció
Fa un parell d'anys vam pujar al Cadinell des de Josa de Cadí. En aquella ocasió, vam fixar-nos en el GR 150.1 que puja des del Coll de Jovell fins al cim de la Serra del Cadí amb un traçat gairebé vertical a simple vista. Des d'aquell moment, em ballava una idea pel cap, intentar encadenar uns quants cims del Cadí. La idea va agafar més força quan l'any passat en Carles va fer aquesta ruta. Per tant, vam veure que era totalment possible amb una sola jornada.

Sortint de Josa de Cadí, hem pujat al Coll de Jovell seguint el GR 150.1 i, des del coll, hem encarat aquesta pujada tant temuda fins a les Tres Canaletes. Són uns 800 de desnivell en gairebé 2 km. No cal ser un geni de les matemàtiques per deduir que la pujada serà "dura de collons". Un cop a la carena tot es suavitza i només cal gaudir de les vistes i el terreny. Anem enllaçant els principals cims que trobem: Pic de les Tres Canaletes, Puig de les Gralleres, Vulturó, Puig de la Canal del Cristall, Salt del Sastre i Costa Cabirolera. Des d'on comencem a baixar fins a la Coma de Cortils i la vall del riu Cerneres fins a Josa.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Josa de Cadí (1396 metres)
Punt d’arribada: Josa de Cadí (1396 metres)
Horari: 10 hores 
Cims: Pic de les Tres Canaletes, 2608 metres
          Puig de les Gralleres, 2613 metres
          Vulturó o Puig de la Canal Baridana, 2649 metres
          Puig de la Canal del Cristall, 2585 metres
          Salt del Sastre, 2591 metres
          Costa Cabirolera, 2604 metres
Distància: 23,2 km
Desnivell acumulat: +1895 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els grampons. No es troben fonts, cal portar molta aigua.
Dificultat: Mitjana/Alta. Pel desnivell acumulat i la longitud de la ruta, la deixaria exclusivament per gent ben preparada i acostumada a llargues distàncies. En cas de mal temps, recomanaria no intentar-ho, ja que el Cadí no té vies d'escapatòria.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem la nostra ruta a Josa de Cadí, un racó de pau i tranquil·litat situat al sud de la Serra del Cadí.

Preparats! En David, en Xavi i en Tit estan a punt per començar a caminar. Darrera, l'esvelta silueta del Cadinell i el Coll de Jovell a la dreta.

Creuem la carretera i prenem la pista que puja al Coll de Jovell. Just a sota l'ermita de Santa Maria ens desviarem per un corriol que surt a la dreta (GR).

Ermita de Santa Maria d'estil romànic.

Josa de Cadí comença a quedar avall.

Sense pressa però sense pausa anem guanyant metres. El primer tram és ideal per escalfar la musculatura sota l'atenta mirada del Cadinell.

Coll de Jovell, 1790 metres. En 50 minuts des de Josa.

Girem a la dreta (GR 150.1) i encarem la temuda pujada fins a la part alta de la Serra del Cadí. Mirant el mapa, les corbes de nivell es toquen i sobre el terreny ja es pot veure que és una pujada de les més fortes que podem trobar: 800 metres en gairebé 2 km fan un desnivell mitjà del 40%. Aquí, el més important és ser conscient del que t'espera.

L'ascens comença amb un corriol definit per terreny descompost.

A sota nostre tenim del Coll de Jovell i el Cadinell al fons.

Seguim guanyant metres i les vistes s'amplien. Ara apareix el Port del Comte i el Pedró dels Quatre Batlles.

La vall que, seguint el Torrent de Ribanegra, baixa fins a Cornellana.

Una mirada endavant...


...i una altra enrera, Josa queda petit, molt petit!

 Un zoom al Pedraforca.

El tram més dur de pujada ja està superat. Entrem a una zona de desnivell més suau que ens portarà a la carena.

I continuem amunt, amb un objectiu fix...

...el rètol indicador que s'aprecia a dalt.

Arribem a la carena, en 3 hores des del cotxe. A ponent ens queda la Torreta de Cadí, que quedarà per una altra ocasió.

Girem a la dreta en direcció al Puig de la Canal Baridana.

Aquí és on cemencem a gaudir del Cadí en estat pur. Les parets que es desplomen per la seva cara nord són un espectacle visual.

No ens volem perdre cap detall i quedem fascinats amb les vistes.

A la terrassa que tenim al davant hi ha el primer cim del dia, el Pic de les Tres Canaletes.

En Xavi és a punt d'arribar al cim.

Pic de les Tres Canaletes, 2608 metres. En 3 hores i 20 minuts des del cotxe.

Un detall de la carena que tenim per davant.

 I les curioses formacions de la cara nord.

Les muntanyes pirinenques de la Cerdanya i Andorra.

Mirant al sud, el Pedraforca porta la barretina que no es treurà en tot el dia.

I la primera foto de cim dels quatre "temeraris". D'esquerra a dreta: Tit, Marc, Xavi i David.

Després de tant pujar, donem un petit descans a les cames. Baixem fins al coll enmig d'un paisatge àrid i espectacular. Aquí el cansament desapareix si et deixes portar per l'ambient muntanyenc que t'envolta.

Poc a poc ens acostem al segon cim de la jornada, el Puig de les Gralleres.

Però la temptació de mirar cap als tallats de la cara nord és molt gran.

 En Tit va fent, al seu aire, sense forçar gaire la màquina i contemplant el paisatge.

Mentre, en Xavi i en David ja han aconseguit el segon cim.

Puig de les Gralleres, 2613 metres. En 4 hores des del cotxe.


Fem un descans llarg i merescut. Les aturades fins aquí han estat contínues però arribats a aquest punt decidim carregar el dipòsit pensant en el que ens queda per davant. El Vulturó, serà el proper objectiu.

Deixem enerera el Puig de les Gralleres per una curta i senzilla desgrimpada que ens porta a baix d'un escaló rocós.

Encarant el Vulturó i el Coll de la Canal Baridana.

Des de la sortida de la Canal Baridana, una de les vies d'accés al Cadí des de la Cerdanya.

El Vulturó queda sobre nostre. No cal dir que la pujada fins a aquest cim la fem amb l'economitzador de bateria posat i a un ritme molt tranquil.

Vulturó o Puig de la canal Baridana, 2649 metres. En 4 hores 55 minuts des del cotxe. Estem al sostre de la Serra del Cadí.

És moment per estar content i satisfet, només faltaria!


Enrera queda el Puig de les Gralleres, mig tapat pels núvols que sembla que juguin a amagar-nos les muntanyes.

I endavant el Puig de la Canal del Cristall.

Foto de grup, tercer cim de la jornada!

Baixem del Vulturó i continuem per la carena, el proper objectiu serà el Puig de la Canal del Cristall i darrera els núvols hi ha el Costa Cabirolera.

Per uns moments, sembla que vulgui entrar la boira però la cosa no passa d'aquí.

Apropant-nos al Coll de Llitze per traces ben definides.

Puig de la Canal del Cristall, 2585 metres. En 5 hores 35 minuts des del cotxe.

On ens fem la quarta foto de cim!

Una última imatge del Puig de la Canal del Cristall, amb la seva creu conmemorativa...

...i avancem cap al Salt del Sastre, que sembla que jugui a fer "tat" amb els núvols.

Tot baixant ens trobem la segona canal practicable que puja des de la Cerdanya, la Canal del Cristall.

El Coll de la Canal del Cristall i el pic homònim.

La carena és un puja i baixa continu, ara tornem a pujar en direcció al Salt de Sastre.

Salt del Sastre, 2591 metres. En 6 hores 10 minuts des del cotxe. Cinquè cim del dia!


Abans d'atacar l'últim cim de la jornada decidim fer una altre descans. Així, podem contemplar el Costa Cabirolera des d'aquest gran mirador i ens anem mentalitzant que d'aquí a pocs minuts haurem aconseguit un altre sostre comarcal.

Continuem i no tardem en arribar al Costa Cabirolera, últim cim del dia i objectiu principal de la ruta.

Costa Cabirolera, 2604 metres. Sostre comarcal del Berguedà i sostre provincial de Barcelona. En 6 hores i 25 minuts des del cotxe.


En Tit descansa, orgullós del que ha aconseguit. Mentre, en Xavi i en Chico examinen el camí de baixada.


Les ondulacions de la Serra Cabirolera.

La Coma de Cortils, cap allà haurem de baixar.

Però no ens oblidem de l'última foto de cim. Aquesta es mereix l'estelada!!

La baixada fins a la Coma de Cortils és directa, per terreny descompost. La Serra Cabirolera tanca la Coma de Cortils.

Algú ha passat hores aquí baix, doncs ha tingut temps de fer una estelada i una bicicleta amb rocs.

Arribant als peus de la tartera, moment pel descans.

La Coma del Cortils, 2200 metres. És un bonic emplaçament entre el Costa Cabirolera i el Comabona. Hi ha un petit refugi lliure uns metres més amunt.

En una ruta tant dura com aquesta, no pot faltar la sorpresa final. Quan creus que ja has pujat prou i només et queda baixar, apareix una altra pujada. S'ha de dir que de lluny impressiona més del que és en realitat.

Comença amb un corriol suau i s'acaba amb un petit escaló rocós que es supera sense problemes.

Ara sí, a partir d'aquí tot baixada.

Combinant trams de camí i retallant on es pugui anem fent via.

Es passa pel costat del la pista del Collell (que s'agafa des del refugi Lluís Estasen). Si es disposa de dos cotxes, pot ser una bona opció deixar-ne un aquí. Però nosaltres no hi vam contar i ens toca seguir la vall del  Cerneres fins a Josa.

Aquest tram es fa llarg per la seva monotonia i pel cansament acumulat. El millor és deixar-se anar i seguir sempre la pista en direcció al Cadinell.

Pont de Cerneres, 1437 metres. Amb el pont nou i el vell de qual en Joan (Turronero) ens en podria explicar alguna anècdota.

Creuem la carretera i baixem fins a la llera del riu, que també creuem i remuntem uns metres fins a trobar un camí perfectament fitat que ens porta fins a Josa.

 El punt final de l'itinerari ja és a la vista.

Creuem de nou la llera del riu enfilem els últims metres fins a Josa.

Punt final de la ruta. En Tit és el més feliç del món. La seva cara, en veure el cotxe, ho diu tot i els seus sons irreproduïbles, encara més!!

Objectiu aconseguit! La satisfacció després de fer una ruta com aquesta és inmensa, igual que el cansament. Però som així, ens cansem com bésties, arribem destrossats però la setmana que ve repetirem!!!

4 comentaris:

  1. Marc, una sortida impressionant. Com m'agradaria fer-ne alguna d'aquestes algun dia. Però aquesta mateixa em dona la sensació que em faria por alguna zona.

    Aquest estiu l'Arantxa fa la cursa de l'Olla de Núria. A veure com li va. Jo aprofitaré per pujar a Coll de Nou Fonts i l'acompanyaré fins a Nou Creus; llavors cap a baix.

    El teu bloc és al·lucinant. Ja l'he recomanat a alguns amics muntanyencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Albert!

      Moltes gràcies per les recomanacions. Mica en mica l'anem omplint amb excursions noves.

      Aquesta ruta en concret, crec que no patiries en cap punt. La pujada és molt dreta però no és exposada i un cop a dalt es tracta d'anar caminant.

      A veure si li va bé l'Olla a l'Arantxa. Segur que disfruta!!

      Salut!

      Elimina
  2. Bon día! Impressionant excursió!!hem podrieu dir si cal grimpar en algun moment de la caminata? és molt aeri? Moltes gràcies Roger

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, no hi ha cap grimpada, ni es pot considerar una ruta aèria. De totes maneres has de tenir en compte que la pujada és força dreta fins al Coll de les Tres Canaletes.
      Salut i gràcies pel comentari!
      Marc

      Elimina