19 de juny 2013

Serra de Màniga, entre el Monteixo d'aquí i el Salòria d'allà.

Introducció
Les carenes poc transitades i amb vistes a cims importants tenen un encant especial. És el cas de la Serra de Màniga que tanca la Vallferrera pel sud i ofereix unes vistes increïbles d'algunes muntanyes més conegudes. Monteixo, Salòria, Certascan, Comapedrosa o la mateixa Pica d'Estats són ben visibles des d'aquest indret.

Sortint de la bifurcació de la pista de la Ribalera amb la la pista de la Jordana, on s'accedeix des d'Alins (direcció a Tor), ens enfilarem a la carena fins al Pic de lo Covil (2576 metres). A continuació, seguirem la carena ampla i senzilla de la Serra de Màniga, passant pel Pic del Coll de Covil i arribarem fins al Pic de Màniga (2517 metres). De tornada, i per no seguir el mateix camí, ens desviem fins a trobar la pista que hi ha a nord-oest de la carena i que ve del refugi del Gall Fer (Bosc Virós). En aquest punt mirem de fer un flanqueig intentant perdre el mínim d'alçada possible. Un cop a la pista, només queda arribar fins al punt on tenim el cotxe.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Bifurcació de la pista de la Ribalera amb la pista de la Jordana (2100 metres). S'hi accedeix des d'Alins.
Punt d’arribada: Mateix que la sortida.
Horari: 6 hores 15 minuts
Cims: Pic de lo Covil, 2576 metres
          Pic del Coll de Covil, 2545 metres
          Pic de Màniga, 2517 metres
Distància: 11,7 km
Desnivell acumulat: +728 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els grampons o els esquís.
Dificultat: Mitjana. El descens del Pic de Màniga el fem amb un flanqueig per no perdre nivell. Vigileu si el terreny està moll o nevat.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Només baixar del cotxe, ja tenim les primeres vistes cap a un cim important de la zona, el Monteixo. Senyors, això promet!!


Ens posem a caminar per la pista ampla, que va cap al refugi del Gall Fer i ens portarà fins als peus de la carena.


Alguns trams de la pista tenen restes de neu, que al principi es poden vorejar sense problemes.


Però més endavant ocupen tota l'amplada del camí.



Deixem la pista i ens enfilem pel llom que puja en direcció a Lo Covil.


En Xavi està esperant, assegut còmodament, tot contemplant el paisatge.


Poc a poc ens anem reagrupant. En Llorenç acaba de superar una de les pujades més dures i avança per una petita congesta.


I els més veterans, en Miquel i l'Andreu també s'acosten.



Seguim pujant per terreny còmode, deixant una llengua de neu a la dreta.


Fins que ens apareix el primer objectiu del dia, lo Covil...


... al final de la carena ampla i fàcil de recórrer.


Pic de Lo Covil, 2576 metres. Bonic mirador del Salòria.


Ara sense l'imitador barat d'en Daniel Larusso (Karate Kid).


La zona del Comapedrosa i el Sanfons.


El Monteixo i el Noris.


Per acabar, la carena que seguirem a continuació, amb el Pic del Coll de Covil (esquerra) i el Pic de Màniga (dreta).


Abans de marxar, ens fem la foto de cim al complet. D'esquerra a dreta: Andreu, Miquel, Xavi, Llorenç i Marc.


Marxem de lo Covil i seguim la carena de la Serra de Màniga, de pendents suaus.


El dissabte passat encara hi havia restes de neu a la carena...potser ara mateix ja no en queda gens.

 

Per aquesta carena solitària, diumenge hi va passar una cursa de muntanya, La Ribalera. El cim que veiem darrera és un cota secundària de la Serra de Màniga, el Pic del Coll de Covil.


Arribant al Pic del Coll de Covil.


En Miquel també encara el tram final.


Poc a poc anem arribant al cim, al fons lo Covil. Ara és el torn de l'Andreu i, tancant el grup, en Llorenç.


Pic del Coll de Covil, 2545 metres.


Continuem avançant per la carena en direcció al Pic de Màniga.



De lluny, la pujada sembla més dura però un cop posats en matèria, el desnivell és molt suau i s'arriba a dalt sense problemes.


Pic de Màniga, 2517 metres. Inclòs recentment a la llista dels 100 cims de la FEEC. Alguns detalls de les vistes.


Comapedrosa, Sanfons i diria que a l'esquerra tenim Baiau i Ascorbes, però aquests no m'atreveixo a assegurar-los.


Cap al sector del Salòria.


I la foto de cim de l'objectiu principal del dia.


De tornada, i per evitar tornar per la mateixa carena, optem per fer un flanqueig per la vessant nord-oest de la serra. Baixem fins a la pista i seguim fins al llom (marcat amb la fletxa). Si el terreny està moll o hi ha plaques de gel, recomanaria baixar fins a tobar la pista.


Una última mirada al Pic de Màniga.


Des del llom de la carena, ens desviem avall, cap a l'esquerra per un petit corriol que ens estalvia un bon tram de pista que hem fet de pujada.


Per acabar només queda seguir la pista fins al cotxe.


Fins aquí la ruta per la Serra de Màniga, ideal per tothom que vulgui visitar carenes secundàries i amb vistes a cims més coneguts.


5 comentaris:

  1. Ep, felicitats pel bloc! M'apunto la ruta! Per cert, saps com està la pista d'accés amb cotxe? Tinc un mapa on sembla que la pista no és transitable.

    Moltes gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, moltes gràcies! A veure, nosaltres vam pujar des d'Alins en direcció a Tor per la pista asfaltada. I després d'1 km aproximadament vam seguir una pista que gira a la dreta. Aquesta pista és molt estreta (només hi passa un cotxe) i el més recomanable és que sigui un 4x4. No està en molt mal estat i el desnivell és molt suau però un cotxe baix podria tocar a terra en algun punt. El que sí que té són forces branques caigudes que potser haureu d'anar apartant. Si per aquesta banda no ho veieu clar, sempre es pot pujar des del refugi del Gall Fer agafant la pista a Tirvia.
      Salut!

      Elimina
    2. Moltes gràcies i endavant amb el bloc!

      Elimina
  2. ES UNA RUTA QUE NO HE FET MAI. PRENG NOTA i LA PROVARE. FELICITATS PEL BLOG

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alex! És una carena preciosa i molt solitària, amb unes vistes excel·lents cap a totes direccions. Si la proves, segur que t'agradarà. Salut i gràcies pel comentari!

      Elimina