15 de jul. 2013

Forau d'Aigualluts, escapisme als peus de l'Aneto.

Introducció
Tots els que que practiqueu esports de muntanya, sabreu que moltes vegades les coses no surten tal com s'han planejat. Sigui per la climatologia adversa, pel grau de dificultat d'algun pas, perquè no acabem de sentir-nos còmodes,... De fet, aconseguir un cim o completar un itinerari proposat és un cúmul de petits factors que s'han d'anar realitzant un darrera l'altre.

Aquest cap de setmana no hem tingut la sort de cares. El nostre objectiu era el Pic de Bardamina, Huesca. En el cas d'aconseguir fer cim, hauria estat el meu tretzè "tresmil". No sóc supersticiós, ni molt menys, però intentar pujar al 13è "tresmil" el dia 13 de juliol potser és massa, no?

Segurament creureu que el motiu que ens va fer abandonar la ruta va ser el mal temps o l'estat de la neu. Doncs sí i no. Veureu, quan estàvem pujant cap a Eriste, més o menys a l'alçada de Barbastro, el cotxe va dir prou. Tot plegat va ser una averia petita en el pedal de l'"embrague". Però vam necessitar assistència mecànica i ens van tenir un vespre i mig matí per poder solucionar el problema. Així que impossible arribar a temps per pujar al cim. Per altra banda, dir que el grup amb qui anàvem, que va poder fer l'ascensió al Pic de Bardamina, tampoc va aconseguir fer cim a causa d'una pala de neu en males condicions i una paret rocosa que no s'esperaven. Ja ho veieu, ni uns ni els altres!

Una vegada vam poder recollir el cotxe, i ja que teníem previst pujar cap a la Vall de Benasc, vam decidir arribar-nos-hi a passar el dissabte. Per aquest motiu vam acabar passant un dia de relax a la muntanya, fent una ruta apte per tots els nivells i amb encant natural. Vam visitar el Forau d'Aigualluts, un lloc dels imprescindibles per tothom que vol conèixer el Pirineu.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Besurta (1900 metres)
Punt d’arribada: La Besurta (1900 metres)
Horari: 2 hores (anada i tornada)
Distància: 4,8 km (anada i tornada)
Desnivell acumulat: +230 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. Itinerari apte per totes les edats.


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps. Des de l'aparcament pugem amb els autobusos que van a la Besurta. 

Ruta 
L'itinerari seguit no presenta cap dificultat i està molt ben indicat amb marques verdes. Ara bé, el decorat és increïble. Estem a la zona dels grans cims del Pirineu i això no es pot dir cada dia.


Sabent que la passejada és curta, intentem deixar-nos portar per allò que ens mostra la natura.


"- Què farem? Puges, o no??"


"- Ja t'ho faràs, jo sóc a dalt..."


"- ara sí, veus com no cal grimpar, avui!!!"


Només cal posar un peu a davant de l'altre...



Tornem al decorat. És xulo, no?


Mentre, les abelles van fent la seva feina.


Bifurcació de camins. Els muntanyencs rudes continuaran el seu camí cap a la Renclusa, on somiaran amb les futures conquestes. Nosaltres girem a l'esquerra en direcció a Aiguallut.


En una passejada tan tranquil·la com aquesta, és inevitable mirar a les cotes altes.


Fins que apareix l'esvelta silueta de la Tuca d'Aiguallut.


Mirant la vall cap enrera, tenim el Salvaguardia i el Portillón de Benasque.




Forau d'Aigualluts 
Què és el Forau d'Aigualluts? És un fenomen càrstic en el qual les aigües del curs alt del riu Éssera, desapareixen sota les roques i tornen a aparèixer 3,6 km més enllà. La seva surgència es troba a la Vall d'Aran en un punt anomenat Uelhs deth Joèu (Artiga de Lin). Les aigües del riu Éssera seguiran el seu curs normal cap a l'Ebre i el Mediterrani. En canvi les aigües que s'escolen pel forat i reapareixen a la Vall d'Aran, seguiran un camí completament diferent, ja que aniran al Garona i arribaran a l'Atlàntic.


El Forat d'Aigualluts té unes dimensions considerables. Les aigües provinents de la Glacera de l'Aneto s'aboquen en una zona càrstica. Segons sembla, degut a l'erosió es formà una cova que va acabar esfondrant-se i deixà a la vista el forat que veiem ara: 70 metres de profunditat i 40 metres de diàmetre.


Com hem dit, les aigües que s'escolen per aquest forat, provenen de la Glacera de l'Aneto. Per tant, és fàcil deduir que estem molt a prop del gegant dels Pirineus. Efectivament, només ens cal aixecar el cap.


Però com se sap que les aigües que s'escolen aquí, reapareixen a la Vall d'Aran? Hem d'anar al 1787, quan el primer pirineista de la història, Ramond de Carbonnières, ja va predir que les aigües de l'Aneto es convertien en una de les Fonts de la Garona i anaven cap a l'Atlàntic, a diferencia de les de l'Éssera que van al Mediterrani. Molts anys més tard, concretament al 1931, l'espeleòleg Norbert Casteret va comprovar les hipòtesis de Carbonnières. Clandestinament, va abocar fluoresceïna dins el forat i unes hores més tard les aigües amb aquesta substància van aparèixer a la surgència dels Uelhs deth Joèu.

El Salt d'Aiguallut es precipita enèrgicament cap al forat.



El forat vist des de dalt.


I encara més amunt, el Pla d'Aigualluts.



Finalment, i abans de desfer el camí fins a la Besurta, ens fotografiem en aquest indret únic i imprescindible dels Pirineus.


Ja veieu que encara que no es puguin assolir els objectius proposats, sempre hi ha alternatives per gaudir d'aquesta afició que ens permet ser feliços.







4 comentaris:

  1. I lo be que van aquestas sortidetas relaxans.......ja se que hara es tard però ho podies haver combinat amb la visita als estanys de Billamorta, els tens al costat i pots tancar una circular molt facil i agradable.

    El Bardamina no es mou de lloc, un espera.

    salu2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel, aquestes sortides van molt bé. El que comentes dels estanys de Billamorta és una bona alternativa per fer una circular però el dia no donava per gaire. De fet, vam baixar sota una pluja intermitent i amb algun tro bastant proper.
      Gràcies per la visita!
      Salut!

      Elimina
  2. Hola Marc, donar aquesta volteta no es gaire mes temps 15/20 minuts com a molt, el que triguis a enllaçar el camì de Aigualluts amb l'estany superior, desprès es tot baixada fins a Besurta mateix, per un altre vegada que hi vagis en plan relax ja ho saps, val la pena.

    salu2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oido cocina!!! A veure si la propera vegada que ens acostem cap allà, ens arribem als estenys. Gràcies Miquel!!

      Elimina