26 de jul. 2013

Roc Blanc (2542 metres). El mirador del Donezan.

Introducció
Si sou amants de la muntanya solitària, de les vistes extenses i la sensació de llibertat, segur que teniu l'Ariege en un lloc preferent a l'hora d'escollir les vostres rutes. I el Roc Blanc, n'és un clar exemple. Feréstec, estètic i aïllat de molts circuits convencionals. A més, s'obté una panoràmica de 360º que converteixen aquest pic en un mirador privilegiat.

Sortint de l'aparcament de la Restanca (o Agréboul en alguna cartografia), prenem el camí que puja Estany de Balbonne. D'aquí, es busca el millor traçat per la Coma de Balbonne fins enllaçar amb el GR 7.b (o Tour de Donezan). Girem a l'esquerra fins al Col de Barbouillère i d'aquí es comença l'entretinguda pujada al Roc Blanc. El descens el farem pel mateix camí fins al Coll de Barbouillère i seguirem la carena fins a retrobar al GR direcció a la Couillade des Bourriques. Contemplant la silueta imponent de la Dent D'Orlu, devallarem fins a tocar de l'Estany de Llauses i pujarem al Col de l'Egue. A partir d'aquí, només ens queda baixar fins a l'Estany de Rabassoles i tornar a la Restanca.

Sembla un menú dens, veritat? Doncs ara entrarem en matèria...

Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Restanca (1628 metres)
Punt d’arribada: La Restanca (1628 metres)
Horari: 11 hores 50 minuts
Cim: Roc Blanc, 2542 metres
Distància: 16,6 km
Desnivell acumulat: +1200 metres
Material: En condicions hivernals seran necessaris els grampons i el piolet.
Dificultat: Mitjana/alta. És una ruta exigent, tant per la distància recorreguda com pel terreny. Combina corriols, blocs de roca i traces de camí on cal estar molt atent.


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem a caminar d'hora, potser conscients que la jornada seria llarga.


El primer tram de camí és molt bonic, seguint la riera de Balbonne i enmig d'un bosc dens.


Poc a poc notarem que el desnivell s'intensifica amb contínues llaçades, estem a l'Echelle de Balbonne. Fent una mirada enrere, apareixen les primeres vistes del Pic de Tarbésou, amagat a l'esquerra.


Estany de Balbonne i el pic homònim.


Una postal típicament pirinenca...


...que ens deixa imatges realment impressionants.



Darrera l'estany, s'alça el Roc de la Musique.


 Deixem l'estany i comencem un tram d'ascens incòmode, per blocs de roca.


Fins que s'intueixen les traces de corriol entre nerets.


Tot i la incomoditat d'aquesta part, la bellesa de l'entorn t'anima a continuar endavant. Estem a la Coma de Balbonne, una vall solitària com poques.


Una mirada enrere, cap al fons de la vall.


Sense adornar-nos-en, enllacem amb el GR 7.b i girem a l'esquerra. Davant tenim el Pic de la Camisette i el Roc de la Musique.


Arribem a la carena i com no podria ser d'altra manera, les vistes s'amplien.



Pic de la Camisette.



Roc Blanc, objectiu del dia. Per accedir al cim, primer haurem d'anar a la Porteille de Barbouillère, coll de l'esquerra del cim.


La pujada al Roc Blanc és interessant i entretinguda. Però, una congesta augmenta l'emoció. En aquest cas, hem de superar-la per dalt.


Un corriol ben definit ens apropa a la base del pic.



Abans d'encarar el tram final d'ascens, ens aturem a contemplar l'Estany de Laurentí.



I ens enfilem al cim pel rocam, senyalitzat amb marques grogues.


Roc Blanc, 2542 metres. El cim és molt estret i format per grans blocs de roca.



L'hem titulat el mirador del Donezan. Ara us ho demostrem.



Un zoom al Carlit.





I ara cap a la Coma d'Or.




La Dent d'Orlu, imponent.

Abans d'abandonar el cim ens fem la foto amb en Jordi, el meu company de ruta d'avui.


Poc a poc anem desfent el camí, posant la mirada a la Dent d'Orlu.


Poc a poc ens acomiadem del Roc Blanc, aquest cim ferèstec i de gran bellesa.


De tornada, seguirem la carena en direcció al Coll de les Bourriques (dreta).


 També ens acomiadem del Pic de la Camisette i el Roc de la Musique.


I finalment, també ens acomiadem del Roc Blanc. Però al Pic de la Baxouillade li diem un "fins aviat".


 A partir d'ara, la Dent d'Orlu serà qui seguirà els nostres passos.


Mentrestant, anem perdent alçada resseguint la Vall d'Oriège.


Seguint les marques de GR, poc a poc pujarem al Col de l'Egue.


Última pujada de la jornada fins al Col de l'Egue (2121 m).


Al sud, s'alça el Pic des Llauses.


Al nord-est deixem la Coma de l'Estagnet.


Continuem pel GR en direcció als Estanys de Rabassoles. Aquí pensàvem que les complicacions ja s'havien acabat i que ens esperava un dolç descens. Doncs estàvem totalment equivocats. Algunes congestes amb força desnivell ens barren el pas. La solució menys compromesa és buscar la rimaia, tot i que en algun cas, ens trobem amb algun pas complicat.


El camí de baixada, encarat al Pic de Tarbésou és una meravella. El primer dels estanys de les Rabassoles (Étagn Bleu).


Arribant a l'estany, ens sorprèn una típica imatge "estiuenca". Una congesta entra a l'estany i es trenca en petits icebergs. Curiosa imatge per un 25 de juliol a cota 1900.


El lloc és bonic.


Arribem al segon estany, l'Étang de Rabassoles .


Deixem el GR i prenem un corriol senyalitzat amb marques grogues que ens retornarà a la Restanca.


Ben indicat, com es pot veure.


El camí és evident i està ben acondicionat amb algun pont ferm.


Així, encarem l'últim tram de bosc per camí cada vegada més ample.


Fins a l'aparcament de la Restanca, punt final de la ruta.


Caminada dura, exigent, incòmoda en alguns punts. Però al mateix temps es pot gaudir de l'alta muntanya en estat pur i unes vistes excel·lents!

4 comentaris:

  1. Gran sortida: apuntada a la llista de pendents. No tens track al wikiloc de la ruta? Gràcies.

    Salut i kms

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, en aquesta ocasió no tinc el track penjat al wikiloc perquè vam trobar força neu i ens va obligar a fer molts desnivells extra i moltes marrades que són totalment innecessàries. De totes maneres, vaig trobar la ruta a wikiloc. És d'en Jordi Freixa, en general són molt fiables. Salut i gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. Un bonito recorrido con estupendas fotografías. Sin duda una buena propuesta.

    Josean

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Josean. Es una propuesta para visitar este sector del Pirineo, que no es muy visitado. Salut!

      Elimina