4 de jul. 2013

Vall de la Massana, l'Albera.

Introducció
Aquesta vegada us proposem una ruta diferent. L'objectiu no és pujar a un cim concret, sinó fer una circular variada i amb diferents atractius tant paisatgístics com botànics. La vessant nord de l'Albera és una zona fascinant, doncs permet contemplar grans exemplars de faigs, roures i teixos. I tot això a uns 4 o 5 km de Mediterrani. Ara bé, degut al seu clima humit i l'elevada pluviometria es pot gaudir de paisatges sorprenents.

Sortint del nucli de la Vall ens enfilarem per un camí de desnivell constant i de paisatge variat que ens permetrà veure com van canviant les espècies forestals a mida que es guanya altura: sureres, alzines, roures,  faigs i finalment els prats de pastura, ens aniran marcant l'altura per on passem. Durant l'ascens, aprofitarem per accedir al Pic dels Fornets. La segona part de l'itinerari recorre els terrenys més elevats del fons de la Vall de la Massana. Allà és on trobarem el gran exemplar de faig, el Faig del Pou de Gel, motiu principal del nostre recorregut. Ja de tornada accedirem a la Torre de la Massana, des d'on s'obté una vista extraordinària de la Costa Vermella.

En resum, una circular variada i que permet tenir una visió única d'aquest sector més oriental dels Pirineus.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Vall (197 metres)
Punt d’arribada: La Vall (197 metres)
Horari: 7 hores 15 minuts
Cims: Pic dels Fornets, 931 metres
          Torre de la Massana, 791 metres
Distància: 14,6 km
Desnivell acumulat: +1084 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Baixa. És una ruta amb un desnivell acumulat important però no presenta cap tipus de dificultat tècnica. Per gaudir d'aquest itinerari només cal tenir un mínim de condició física.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
L'inici de la ruta podria ser el mateix nucli de La Vall però optem per deixar el cotxe un xic més amunt, aproximadament a 500 metres per una pista transitable. Allà hi ha un aparcament per uns quants cotxes. Així que només començar desfem aquest curt tram de pista.


Dues roques punxegudes destaquen sobre la vegetació. El camí que seguim passa a tocar del Roc de Medes.


Entrem a La Vall i a l'esquerra trobem un cartell molt desgastat amb un corriol que baixa fins a la riera de la Massana.


Creuem la riera per una fusta improvisada. Tot i que no ofereix massa seguretat i és millor passar pels rocs.


A partir d'aquí, aniran apareixent les marques grogues i hem de pujar en direcció al Roc de Medes i al Puig dels Quatre Termes.


A l'esquerra tindrem el Roc de Montbram, que es mostra altiu i feréstec.


Més lluny es pot veure la Torre de la Massana. Per allà hi passarem de tornada.


Els dos protagonistes, ara en una sola imatge.


A la dreta del camí, l'altre roc que vèiem al principi, el Roc de Medes.


La pujada és contínua, amb trams més costeruts i d'altres més suaus però sempre es segueix un corriol ben definit i ombrívol.


Al costat mateix del camí apareix un teix de grans dimensions.


Però uns metres més amunt, tenim el seu germà gran.


Poc a poc les vistes s'amplien. Cap a llevant, ens apareix per primera vegada la Torre de Madeloc.


El Pic dels Fornets. D'aquí a poca estona ens hi haurem enfilat.


El camí passa molt a prop del cim i només cal desviar-nos uns metres fins a les roques que formen aquest cim.


Pic dels Fornets, 931 metres. Ens fem la foto de cim corresponent. D'esquerra a dreta: Xavi, Jordi i Marc.



Algunes vistes que ofereix aquest punt elevat. Mirant cap al nord, tenim el Roc de Montbram i les cases de La Vall.


Cap a l'est, les torres de guaita. La Massana en primer terme i Madeloc més al fons.


El Sallafort, mig tapat pels núvols.


Baixem del Pic dels Fornets i continuem fins al Coll de l'Aranyó.


A partir del coll, entrem a la fageda. No sé què tenen aquests boscos però és una sensació indescriptible, màgica.


On no hi ha faig, apareixen les falgueres. Un altre indicador de les zones humides.


Coll dels Tres Faigs, 1030 metres.


Aquí continuem pujant en direcció sud cap al Puig dels Quatre Termes, resseguint la fageda.


Algun exemplar no ha pogut aguantar el pas del temps i les inclemències meteorològiques.


Unes imatges típiques de fageda. A vegades no ens cal res més per ser feliços.





I així, passejant, buscant i reubicant-nos en alguna ocasió, anem a parar al faig que estàvem buscant: el Faig del Pou de Gel. No cal dir que aquest gran exemplar es troba situat just al costat d'un pou.


A la imatge no s'aprecia la seva magnitud real perquè no hi ha manera de fotografiar-lo sencer.


Contents per haver pogut aconseguir el nostre objectiu, continuem la passejada en direcció a la Jaça de Colomates.


Deixem enrera la fageda i continuem per prats de pastura...


...amb vistes cap al Mediterrani. Salvant les diferències, aquest tram és el que més em recorda a la costa del Cantàbric. Mar i muntanya sempre és una bona combinació!


Ara el terreny és molt còmode.


Des d'aquí es pot observar el següent objectiu, la Torre de la Massana.


No podíem passar per l'Albera sense trobar-nos vaques. Tot i que no sabria dir si són autòctones...


La vall de la Massana des del fons.


Així, poc a poc i amb contínues aturades, ens plantem a la Jaça de Colomates. On aprofitarem per fer un descans merescut i avituallar-nos com cal.
 

Amb l'estómac ple, tot es veu d'una altra manera. Deixem aquest petit refugi i continuem el nostre camí.


La vegetació continua sent l'atractiu principal. Ara un roure...


...ara un faig...


...així ens anem acostant a la Torre de la Massana.


Creuem la riera de la Massana.


És un indret solitari i acollidor.


El camí està ben marcat i no té pèrdua.


Estem arribant al Coll de la Plaça d'Armes, on hi ha una petita cabana.


I a partir d'aquí, encarem l'última pujada del dia. Cal dir que és un ascens curt i que es fa sense dificultats.

Torre de la Massana, 791 metres.


No és estrany que es construís una torre aquí. Les vistes són extenses, malgrat el dia que tenim.



Cotlliure


La Costa Vermella


Roc de Medes


Vall de la Massana


Abans de marxar, una foto de cim.


I la foto de grup corresponent.


Ara sí, abandonem la torre i comencem el descens.


Seguint les marques grogues dels senders de l'Albera Viva continuem en direcció a la Vall.


Última mirada a la Torre de la Massana.


I prenem la pista que ens tornarà al cotxe.


Si voleu una ruta variada per gaudir de la natura i fora dels circuits més transitats, l'Albera és una bona opció!

3 comentaris:

  1. Molt bona!! Me l'apunto... però per la tardor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles, ja veuràs com t'agradarà. Una cosa, busca un dia sense tramuntana que no se t'emporti volant!!!
      Salut!

      Elimina
  2. Aqui un altre que se l'apunta per la tardor, te una pinta ......

    salu2

    ResponElimina