22 d’ag. 2013

Mangrt (2679 m). La prominència dels Alps Julians.

Ve d'aquí.

Introducció
La segona ruta per terres eslovenes havia de ser un cim important. Ja sabem que el símbol nacional i muntanya més important d'Eslovènia és el Triglav, però ens va semblar que el Mangrt també complia les expectatives. És una de les muntanyes més altes del país, només superada pel Triglav i l'Škrlatica, i té una prominència espectacular. A més, té un accés molt curt, fet que ens permetia accedir-hi amb només un matí.

A diferència de l'excursió anterior, aquesta ruta té un element característic, la verticalitat. No cal ser gaire hàbil en matemàtiques per veure que un ascens de poc més de 2 km amb més de 500 metres de desnivell no serà, precisament, un passeig. Ara bé, tot i les contínues grimpades que presenta aquest ascens, no es pot qualificar de difícil, ja que es troba equipat amb cables que faciliten en tot moment la pujada.

Abans d'entrar en matèria, simplement comentar que vam fer la pujada i la baixada per la via normal però també existeix la Via Eslovena que és una ferrata que et permet fer una ruta circular. Això sí, al tractar-se d'una de les muntanyes més importants del país, l'acumulació de gent és increïble.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Aparcament superior de la carretera del Mangrt (2020 metres)
Punt d’arribada: Aparcament superior de la carretera del Mangrt (2020 metres)
Horari: 4 hores 47 minuts
Cim: Mangrt, 2679 metres
Distància: 4,83 km
Desnivell acumulat: +568 metres
Material: A l'estiu no es necessita material específic. De totes maneres, el casc pot arribar a ser útil.
Dificultat: Mitjana. És una ruta vertical amb grimpades contínues però està perfectament equipada.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps. Des de Bovec s'agafa la carretera que va en direcció a Tarvisio. L'últim tram de pujada es fa per una carretera de pagament d'onze quilòmetres que té un preu de 5 € pels cotxes.

Ruta 
Aparquem la furgo en una de les zones habilitades al costat de la carretera. El dia s'ha despertat increïble.


La Nuri ens ensenya el cim que haurem de pujar...


...i us el presentem.



El primer tram és un camí amb poc desnivell que ens porta a la base de l'agulla.


Sense complicacions, la voregem per la mateixa base. Seguint els punts vermells i blancs, trobem les primeres grimpades senzilles. I amb les primeres grimpades, els primers cables que faciliten encara més la tasca.


 Sortint del primer pas equipat. Ja es pot veure la sensació de verticalitat d'aquesta muntanya.


A continuació ve un tram horitzontal, amb les seves correponents ajudes.


Al coll situat entre el Mangrt i l'agulla que acabem de vorejar trobem la bifurcació de camins. Nosaltres seguirem a l'esquerra, per la via normal.


El camí ens porta per un terreny descompost però amb poc desnivell fins a la base de la roca. Des d'on haurem de superar l'escaló que ens separa del coll amb alguna curta grimpada.


A partir d'aquí la tònica de la pujada serà aquesta. Roca, cables i amunt!!


Tot i no ser complicat, la sensació de verticalitat es fa notar.


Encara que sigui a contrallum, un detall de la pujada.


Poc a poc anem superant metres.


A la cota 2360 metres, aproximadament, el desnivell es suavitza i desapareixen les grimpades.


Ara toca superar un altre tram amb desnivell fort, però amb paciència i seguint sempre el camí marcat, es supera sense dificultats.


El cim ja és a tocar i la sensació d'haver aconseguit una gran muntanya es fa evident.


Mangrt, 2679 metres.


Per la seva prominència és un mirador de primer ordre. La llàstima és que no coneixem les muntanyes que ens envolten. Tot i això gaudim de les vistes i us les mostrem.

Cap al nord, les muntanyes d'Austria.


Un mar de muntanyes eslovenes.




El cim que tenim davant, marca la frontera entre Eslovènia, Austria i Itàlia.


Al fons de la vall hi ha Bovec i Log.


Contents pel nostre cim, comencem el descens. Abans fem una última mirada. 


Retornem pel mateix camí. Ara, anem d'esquenes a la roca i de cares al paisatge. Per tant, anem gaudint de cada vista, de cada racó.


I anem baixant metres, observant com d'altres muntanyencs van enfilant el seu camí.


Una pausa del camí vertical...


...i trobem el tram equipat.


Hi ha molta gent, en bona part eslovens i austríacs. De tant en tant es forma alguna petita retenció en algun pas.


Baixem un curt tram de tartera, ja ens acostem al final.


El tram fins a la carretera el fem sense complicacions ni novetats. Així arribem al final de la ruta a aquesta gran muntanya, el Mangrt. I ens agradaria acomiadar-nos-en amb una última imatge de les seves imponents parets.


Amb aquest reportatge diem adeu a terres eslovenes. Però encara queda una última ruta que us mostrarem aviat.

2 comentaris:

  1. Molt xulo. La veritat és que sense els cables, la cosa seria diferent, no? Molt més seriosa.

    ResponElimina
  2. Hola Marc. Sense cables seria comparable a la Canal del Verdet del Pedraforca, per posar un exemple. Es pujaria fàcil però a la baixada s'hauria d'anar amb molt de compte. Salut!

    ResponElimina