3 d’ag. 2013

Pic des Trois Seigneurs, 2199 metres. El complement perfecte a la Pica.

Introducció
L'endemà de pujar a la Pica d'Estats, decidim anar a un altre pic emblemàtic de l'Ariege. No ens cal buscar muntanyes molt altes, simplement ens conformem amb grans miradors. En aquest cas, el Pic des Trois Seigneurs compleix les expectatives. A diferència del dia anterior, només serem tres els integrants d'aquesta ruta: en Mikel, en Xavi i un servidor.

La ruta escollida és una circular que surt del Port de Lers i va carenant fins al Pic des Trois Seigneurs. La primera part del recorregut és dura, de pujada directa fins al Pic de Fontanette. Però un cop s'ha assolit la carena es converteix en una passejada contemplativa dels grans cims de la regió. El descens és fora camí fins a l'Étang d'Arbu i per camí perfectament marcat fins a la carretera, on ens espera l'altre cotxe.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Port de Lers (1517 metres)
Punt d’arribada: Camí de l'Étang d'Arbu (1410 metres)
Horari: 5 hores 45 minuts
Cims: Pic de Fontanette, 2002 metres
          Pic de Barrès, 2043 metres
          Pic des Trois Seigneurs, 2199 metres
Distància: 10,1 km
Desnivell acumulat: +792 metres
Material: No es necessita material específic. En condicions hivernals poden ser necessaris crampons i piolet.
Dificultat: Mitjana. El descens des del Pic des Trois Seigneurs fins a l'Étang d'Arbu és directe, sense camins. Molt de compte si es segueix el track.


Perfil de la ruta




Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Pugem amb el cotxe fins al Port de Lers i, a peu de carretera, ja tenim l'indicador que ens marca la direcció a seguir.


La primera dificultat de la jornada serà trobar la manera d'obrir la tanca. Al final decidim passar per sota...


Des del principi, la pujada és directe, sense contemplacions.


A sota es veu l'aparcament del Port de Lers.


El camí és directe, seguint el llom de la muntanya.


Poc a poc, el desnivell va suavitzant i apareix el Pic de Fontanette.


El camí és còmode, fàcil de seguir...


...amb unes vistes espectaculars cap al Mont Valier.


També es pot contemplar el Pic Rouge de Bassiès i la Pica d'Estats i Montacalm al darrera.


Ens anem acostant al Pic de Fontanette, que ens espera amb la seva forma punxeguda.


Pic de Fontanette, 2002 metres. Cim secundari, amb unes vistes més que acceptables de l'objectiu principal del dia, el Pic desTrois Seigneurs.


Una foto de grup dels tres integrants de la ruta. D'esquerra a dreta: Marc, Mikel i Xavi.


Continuem per l'ampla carena. Com es pot veure, és una ruta panoràmica de primer ordre.


Sense esforç arribem al Pic de Barrès. Es tracta d'un munt de rocs que sobresurten de la carena.


Pic de Barrès, 2043 metres. Darrera, a la dreta, apareix el Pic des Trois Seigneurs, prominent.


Deixem enrera el Pic de Barrès...


...i contiuem carenant.


Una curta i còmode congesta ens acosta a la base del pic.


On arribem amb alguna curta i senzilla grimpada.


Últim esforç, l'objectiu de la jornada ja és més aprop.


Pic des Trois Seigneurs, 2199 metres.


Ens fem la foto de grup.


I quedem maravellats amb les vistes. Quin mirador!!


Les muntanyes del Pallars.


La zona per on ens vam moure ahir.


Andorra


La Cerdanya.


La zona d'Orlu.


I finalment, cap a Saint-Barthélemy.


Com podeu veure, és un mirador de primer ordre. Però no ens podem quedar aquí tot el dia i hem de començar a baixar. Primer per un corriol que ens porta a la base del cim. En algun punt ens hem d'ajudar amb les mans, però sense cap dificultat.


Marxem del cim amb recança. Encara volem donar-li un últim cop d'ull.


Com podreu veure a les següents imatges, gran part de la baixada es fa fora de camí. Es demana molta precaució si les condicions del terreny no són favorables i si es realitza aquest mateix itinerari amb gent inexperta.


Baixarem fins a la base del turó marcat amb la fletxa. Un cop allà, nosaltres decidim vorejar-lo per l'esquerra, però recomanem vorejar-lo per la dreta.


L'objectiu és arribar a l'Étang d'Arbu, així que buscarem les millors opcions.


Si cal, es creua algun torrent.


Étang d'Arbu, 1760 metres. Sembla un punt turístic on els habitants de la regió pugen per fer un bany. Nosaltres, només hi posarem els peus...



A partir d'aquí, seguim el camí que porta a la carretera. Mentre baixem relaxadament surten els records i els millors moments d'aquestes dues intenses jornades pels Pirineus.


Abans d'abandonar la perspectiva, sempre és bo fer una última mirada a la zona dels Trois Seigneurs.


El camí va girant i ja es pot veure la carretera. Senyors, això ja s'acaba.


I acabem amb un curt tram d'ombra fins al punt final.


Aquí posem un punt i final a la visita a l'Ariege. Han estat unes jornades intenses amb grans cims, uns miradors de primera categoria i un temps excel·lent. No es pot demanar res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada