2 d’ag. 2013

Pica d'Estats, 3143 metres. El sostre nacional.

Introducció
Ara fa cosa d'un any, en Mikel em va comentar que tenia pendent de pujar a la Pica d'Estats, en el seu repte de pujar a alguns dels cims més bonics dels Pirineus segons la guia de la revista Desnivel. A més, jo tenia pendent l'ascensió des de Pinet, així que vaig acceptar la proposta encantat.

Poc a poc vam anar preparant la sortida i al final hem estat un grup nombrós, en total 8 persones. Així la muntanya es gaudeix millor. En aquesta ocasió ens hem trobat en Mikel, en David, la Nerea, en Josep Lluís, en Joan, en Jaume, en Xavi i un servidor. Un grup heterogeni i de procedència ben diferent.

Al tractar-se d'una ruta prou coneguda, no voldria allargar-me massa en la introducció, així que us deixo amb el reportatge.

*Algunes fotos són d'en Xavi

Fitxa tècnica 1r dia: l'Artigue - Refugi de Pinet
Punt de sortida: L'Artigue (1182 metres)
Punt d’arribada: Refugi de Pinet (2240 metres)
Horari: 3 hores 
Distància: 5,4 km
Desnivell acumulat: +1060 metres
Material: Crampons i piolet obligatoris en condicions hivernals. A l'estiu no seran necessaris.
Dificultat: Baixa/Mitjana. Estem parlant d'una pujada intensa on cal un mínim de preparació física.


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta
Ens trobem tots a l'aparcament de l'Artigue. En aquesta ocasió som un grup nombrós i de procedències diferents. Ja els anirem presentant durant el reportatge. De moment, comencem a caminar en direcció al refugi de Pinet.


Els primers passos els farem paral·lels a la riera, per un camí molt ben traçat.


Creuem pel pont i deixem el riu a la dreta. La força de l'aigua en aquest punt és impressionant.


L'ascens continua per la fageda. Una de les coses que més m'agraden de les ascensions per la vessant francesa dels Pirineus és això.


En Mikel, disposat a gaudir de cada moment de l'ascens.


A la cota 1600 els arbres desapareixen i continuem per corriol ben definit.


Una mirada cap al camí seguit.


De vegades, el camí requereix algun esforç complementari.


Refugi de Pinet, 2240 metres. Arribem enmig d'una boira densa que anirà a més a mida que passi el vespre.


Per acabar la jornada, no pot faltar el mític guarda de Pinet. En Patrick ens obsequia amb una vetllada musical.



Fitxa tècnica 2n dia: Refugi de Pinet - Pica d'Estats - l'Artigue
Punt de sortida: Refugi de Pinet (2240 metres)
Punt d’arribada: L'Artigue (1182 metres)
Horari: 11 hores 
Cims: Montcalm, 3077 metres
          Cap de la Coma de Riufred, 3040 metres
          Pica d'Estats, 3143 metres
          Pic Verdaguer, 3131 metres
Distància: 14,2 km
Desnivell acumulat: +1338 metres  -2254 metres
Material: Crampons i piolet obligatoris.
Dificultat: Alta. Es tracta d'un circuit per cims de més de 3000 metres. Són muntanyes tècnicament senzilles però no hem d'infravalorar mai les condicions del joc.


Perfil de la ruta



Ruta 
A diferència del vespre anterior, el dia es desperta radiant i podem veure l'Étang du Pinet.


Un contrallum cap al refugi.


Com es pot veure som un grup nombrós. A l'inici de la pujada, compartim ruta amb dos vitorians que també estaven al refugi.


Aviat, el camí s'endinsa per la vall.


On encara trobarem dues congestes de neu força dura.


Sota els nostres peus, tenim l'Étang d'Estats. Encara es troba cobert pel gel.


De tant en tant, ens toca trepitjar terreny menys amable. Ara toca superar un tram de roques per corriol ben definit i estable.


Fins a la cubeta on hi ha l'Étang du Montcalm. Des d'aquí, en Mikel i en David busquen el camí a seguir.


Poc a poc les vistes s'eixamplen. Mentrestant, continuem pujant ben agrupats, amb conversa la pujada es porta millor...


Alguna congesta de neu en bones condicions, trenca la monotonia de la roca.



Apareix el Montcalm, primer objectiu del dia.


Més neu, ara en camí pràcticament pla i traça molt marcada.


El que escriu, creuant una de les parts més boniques de l'itinerari. Es tracta d'una cresta ampla amb unes vistes extraordinàries cap al Sotllo.


Aquestes són les vistes cap al Sotllo. Per sota es pot veure el camí que ve del Port de Sotllo, la ruta clàssica de la Vallferrera



En David i la Nerea a punt d'arribar al Coll de Riufred.


Coll de Riufred, 2980 metres. La Pica d'Estats (esquerra) i el Pic Verdaguer (dreta).


El Montcalm serà el primer cim del dia.


El camí cap al Montcalm és molt còmode i l'encarem amb facilitat.


En Josep Lluís tampoc es vol perdre la instantània de l'últim tram d'ascens.


Montcalm, 3077 metres.


Una foto de grup. D'esquerra a dreta: Josep Lluís, Xavi, Joan, Mikel, David i Marc. En aquesta primera foto de grup hi falta la Nerea i en Jaume, que han decidit prescindir d'aquest primer cim i ens esperen al Coll de Riufred.
*Des d'aquí, m'agradaria fer una menció especial per en Joan. Amb 63 anys corona el seu primer 3000!!!


Les vistes que ofereix el Montcalm són excel·lents. Us en mostrem un petit recull.




Baixem al Coll de Riufred i continuem en direcció a la Pica d'Estats. Però abans, ens acostem a un cim catalogat recentment com a 3000 oficial, el Cap de la Coma de Riufred.


Aparentment és un bony al mig de la carena però compleix les condicions per ser catalogat cim. Supera els 10 metres de prominència des del coll, concretament 10,7 metres segons els Caçafantasmes.


Cap de la Coma de Riufred, 3040 metres. En aquesta ocasió, només 3 ens hi hem acostat.



Deixem aquest petit bony i ens dirigim cap a la Pica d'Estats.


Pica d'Estats, 3143 metres i sostre del nostre país.


No podíem tenir un dia millor, les vistes són impressionants. A sota, tenim els estanys d'Estats i de Sotllo.


El Sotllo en primer pla i un mar de muntanyes darrera seu.


Un zoom cap a la Maladeta, amb l'Aneto com a cota més elevada.


El Montcalm i Saint-Barthélemy al fons.


La Punta Gabarró, seguint la cresta.


Abans de marxar del cim, immortalitzem el moment. D'esquerra a dreta: Josep Lluís, Xavi, Joan, David, Nerea, Mikel i Marc. A la foto hi falta en Jaume que ja ha començat a baixar. Per cert, si abans hem fet menció especial per en Joan, ara l'hem de fer per en Jaume, que ha pujat al seu primer 3000 amb 69 anys!!


Baixem de la Pica i ens dirigim cap al Pic Verdaguer. Sincerament, no és més que una propina de la Pica d'Estats, doncs pujar-hi són 5 minuts des del coll.

Pic Verdaguer, 3131 metres.


La Pica d'Estats vista des del Verdaguer.


I un servidor amb la Pica de fons.


Hem gaudit de les vistes com animals i la jornada és excel·lent, però ara toca baixar. I hem de desfer tot el camí.

Passant pels estanys que hem vist a la pujada.


Fins al refugi de Pinet.


Aquí recollirem les coses, dinarem i encararem els més de mil metres de descens fins al cotxe. En aquesta ocasió seguim el camí de l'Étang Sourd. (Com es pot veure en el croquis de la baixada)


Aquest camí és més amable que el de la pujada. Una bona opció per fer una variant.


l'Étang Sourd amb la caseta al seu costat.



Étang Sourd, 1865 metres.


Fem una última mirada a les muntanyes on hem passat un dia increïble.


Només ens queda seguir el tram de fageda fins al cotxe.

Fins aquí la nostra ruta al cim més alt de Catalunya però per la vessant francesa. Una bona alternativa per tots aquells que ja conegueu la via clàssica de la Vallferrera.

Per acabar, us deixo un petit video de la ruta, obra de Josep Lluís Alarcón. (Aquí)

7 comentaris:

  1. Magnífic reportatge, felicitats Marc i moltes gràcies pel teu suport i ajuda. Fins la propera, bon estiu !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, va ser un gran dia de muntanya amb tots els aspectes: un cim especial, el temps excel·lent i un grup molt maco. Encantat de compartir ruta amb vosaltres i fins la propera.
      Salut!

      Elimina
  2. Gracias por el pedazo de Reportaje , tengo pendiente la Pica, contando que tengo que dormir en el Refugio ,desde donde es mas facil desde Pinet o desde Vall Ferrerra ? Ojo mi pregunta es desde el Refugio , cual es mas facil....¡¡¡ GRACIAS ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javier, la Pica no tiene complicación técnica por ninguna de las 2 vías y por tiempo desde el refugio hasta la cima están más o menos a la par. La diferencia está en el acceso al refugio. Si vas por Vallferrera dejas el coche a 15 minutos y si vas por Pinet tienes unas 3 horas y unos 1000 metros de desnivel.

      Elimina
  3. Hola Nois ¡ magnific reportatge ¡

    Tinc un dubte, a veure si me'l podeu respondre. Veig que per el segon dia, posseu com a obligatori el us de piolet i grampons. ¿es necesari ara a finals d'agost? ¿que en penseu?

    Moltes gracies ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola David, no sé com està de neu aquest any però crec que a aquesta època no heu de tenir cap problema si aneu sense crampons.
      Salut!

      Elimina
    2. Hola David, no sé com està de neu aquest any però crec que a aquesta època no heu de tenir cap problema si aneu sense crampons.
      Salut!

      Elimina