23 d’ag. 2013

Piz Boè (3152 m). Un cim humanitzat.

Ve d'aquí.
I d'aquí.

Introducció
Amb l'ascens al Mangrt vam marxar d'Eslovènia per la porta gran. I per acabar de rematar les vacances, què millor que acostar-nos a les Dolomites italianes. La nostra estada aquí serà purament testimonial, però ens havien parlat meravelles d'aquesta regió de muntanyes rocoses i abruptes. I com que no estàvem lluny i no suposava fer una volta gaire gran, decidim anar-hi.

El cim escollit és el Piz Boè, un tresmil molt senzill. Abans d'entrar en matèria fem un avís als puristes de la muntanya i del "tresmilisme". Es tracta d'una zona molt humanitzada i els telefèrics són a tot arreu, inclòs al cim escollit. Per tant, decidim pujar fins a 2950 metres amb l'ajuda del telefèric i començar l'ascens des d'aquest punt. Si es vol també es pot començar des de Passo Pordoi seguint el camí 627, obviant el telefèric. Però això ja és una decisió que ha de prendre cadascú segons les seves conviccions.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Estació superior telefèric Sass Pordoi (2950 metres)
Punt d’arribada: Estació superior telefèric Sass Pordoi (2950 metres)
Horari: 3 hores 31 minuts
Cim: Piz Boè, 3152 metres
Distància: 5,67 km
Desnivell acumulat: +486 metres
Material: A principis d'estiu poden ser necessaris els crampons. 
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta




Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps. En el nostre cas agafarem el telefèric de Sass Pordoi. Veure més in formació de preus i horaris (aquí).

Ruta 
La jornada es desperta amb un altre dia radiant. La veritat és que hem tingut molta sort amb el temps. Com el dia que vam agafar el telefèric a Velika Planina, aquesta vegada també volem agafar el primer per evitar la gentada. Però aquest no comença fins a les 9. Què hi farem, tocarà esperar. De fet, la ruta és bastant curta.


L'estació superior del Funivia (esquerra), on començarem la caminada. Si es vol fer l'ascens a peu, es puja per una tartera fins a la Forcella Pordoi (dreta).


Des de l'estació superior, on hi ha el Rifugio Maria, hi ha un mirador fantàstic cap a la Marmolada.


I cap al Sassolungo.


Aquí comencem la nostra ruta per un paisatge lunar.


Posant rumb cap al Piz Boè, objectiu del dia.


La primera part del recorregut avança en continu descens fins a la Forcella Pordoi, on s'uneix el camí que ve de Passo Pordoi i trobem el refugi.


Rifugio Forcella Pordoi, 2846 metres.


Una autopista ens acosta a la base del cim.


A aquesta època, mitjans d'agost, la neu és testimonial i no ofereix cap perill. Cap a principis d'estiu la cosa pot ser molt diferent.


Poc a poc ens acostem a l'altiplà de la base del cim. Mentre, sembla que els núvols juguin a fer "tat" amb el Piz Boè.


El Rifugio Maria, punt d'inici de la caminada, i el Rifugio Forcella als seus peus.



Algun núvol sembla que ens vol amagar el cim, però ja marxarà.


Només ens queda l'ascens final. El camí sembla directe però no presenta cap complicació.


Com no podia ser d'altra manera, on hi ha una grimpada, per senzilla que sigui, hi ha l'ajuda d'un cable.


La Nuri sembla que es va acostumant a això dels cables.


Quin paisatge!! Sens dubte, no hi estem acostumats i ens encantem contínuament.


Ara és la Marmolada la que queda tapada pels núvols.


Així, amb curtes grimpades i seguint el camí més que senyalitzat, arribem al cim.


Piz Boè, 3152 metres.


És un cim molt humanitzat, fins i tot hi trobem el Rifugio Capanna Fassa. Aquí, un té l'oportunitat de prendre un cafè a 3152 metres. Per sort, al Pirineu no passa!


No podem abandonar el cim sense fer una mirada a la Marmolada.


La baixada la fem en direcció al Rifugio Boè.


Ens anem allunyant del Piz Boè, que ens mostra una altra imatge.


El descens transcorre per un terreny una mica descompost, però amb camí ben definit.


El Rifugio Boè és un formiguer.


Sense acabar d'arribar al refugi, girem a l'esquerra pel camí que passa per la base del Piz Boè i encarem el retorn.


Tornant a passar per llocs coneguts, com la Forcella Pordoi.


Per acabar, ens despedim amb una imatge del Piz Boè...


...i una altra de la Marmolada.


I fins aquí les nostres vacances d'enguany, desitgem que us hagin agradat els reportatges i ens veiem aviat per muntanyes més properes!! 







4 comentaris:

  1. Molt bona aquesta. La veritat és que els Dolomites ens criden molt. A veure si més endavant.. Hi ha tants plans. ja ja ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les Dolomites són unes muntanyes ideals per anar amb la familia. Els funiculars faciliten molt les coses. I el Piz Boè és molt recomanable si es vol fer una ascensió fàcil. Salut!

      Elimina
  2. Hola Marc,estem mirant aquesta excursió per fer amb la família, que inclou un pastor alemany... Creus que les grimpades són accessibles per un gos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eva, les grimpades no són complicades però potser pujar-hi amb un gos és molt agoserat. De totes maneres, sempre podeu fer la pujada i la baixada pel camí que puja des del Rifugio Boè. De fet, la gran majoria de gent puja per aquí per no fer les grimpades. Una altra cosa, si voleu pujar amb el gos, millor que us informeu bé perquè al Funivia (telefèric) no sé si està permès. En cas de no poder pujar sempre es pot fer la pujada a peu fins al Rifugio Pordoi. No és complicat però incrementa el desnivell i la durada de la sortida.
      No sé si us he ajudat gaire...
      Salut!

      Elimina