20 d’ag. 2013

Velika Planina i Gradišče (1666 metres). El paisatge bucòlic.

Introducció
Les vacances d'enguany no admetien discussió. Des de feia temps, teníem Eslovènia a la llista de destinacions i, finalment, hem pogut fer realitat aquest petit somni. Evidentment, no ha estat tot muntanya. També hem aprofitat els dies per conèixer una mica aquest petit país, amb algunes visites obligades: Ljubljana, Maribor, Celje, Ptuj, Koper, Piran, Idrija, Bled, Predjama o Škocjan han estat algunes parades en el nostre periple per terres eslovenes. Però també hem aprofitat alguna jornada per fer allò que tant ens agrada, caminar per la muntanya o espais naturals.

En aquesta primera entrega us mostrem una caminada fàcil, molt turística. Visitarem un poblat de pastors situat a l'altiplà de Velika Planina. Antigament, en aquest emplaçament hi havia un conjunt de cabanes i els pastors passaven llargues temporades amb el seu ramat. Durant la segona Guerra Mundial, la regió va patir greus destrosses i es va destruir completament. Després d'aquest tràgic episodi, un pastor va voler reconstruir una cabana seguint el mètode tradicional. Actualment, hi trobem un conjunt de cabanes ocupades de juny a setembre i s'ha convertit en un indret turístic de la zona.

Per accedir a l'altiplà existeixen tres opcions. La primera, consisteix en fer l'ascens caminant des de peu de carretera (3 hores). Una segona opció seria fer tot l'ascens amb un combinat de telefèric i telecadira. Mentre que la tercera opció és agafar només el telefèric i fer caminant l'últim tram. En el nostre cas, optem per la tercera.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Estació superior del telefèric (1408 metres)
Punt d’arribada: Estació superior del telefèric (1408 metres)
Horari: 3 hores 42 minuts
Cim: Gradišče, 1666 metres
Distància: 7,23 km
Desnivell acumulat: +381 metres
Material: No es necessita material específic. Cal considerar que la totalitat de la caminada es fa per una estació d'esquí.
Dificultat: Fàcil. Ruta turística de primer ordre.


Perfil de la ruta





Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps. Des de l'aparcament hi ha l'opció de pujar a peu, telefèric o telefèric+telecadira. En el nostre cas vam optar per la versió intermitja, és a dir, només telefèric. A l'estiu comencen a funcionar a partir de les 8 del matí. Més informació de preus (aquí).

Ruta 
A les 8 en punt som davant de l'estació del telefèric. Ens interessa pujar amb el primer viatge per evitar les grans masses de gent que pujaran més tard.


A l'estació superior, ja trobem les primeres indicacions del camí a seguir.


Els telecadires van fent el seus viatges amunt i avall. Però darrera s'alça un paisatge increïble de muntanyes calcàries.


El camí segueix per sota el telecadira amb llargues llaçades. Les parades per contemplar aquestes muntanyes de roca blanca són contínues. Quin paisatge, sens dubte, no hi estem acostumats!


Aquí i allà, trobem algunes cabanes escampades, però encara no hem arribat.


Un detall de la pista que va guanyant alçada lentament.


Més cabanes i vaques. Aquesta, pintada de lila seria la de Milka, no creieu?


Aquests dos passaven per allà, gaudint del paisatge.


Anem a buscar la carena, deixant l'estació del telecadira a la nostra esquerra. Més tard passarem pel turó que es veu a davant, el Gradišče.


Però de moment ens centrem amb l'altiplà, Velika Planina.


Una cinquantena de cabanes ocupen aquesta extensió, formant un paisatge bucòlic.



Si es volen seguir les indicacions hi ha feina, molta feina...


A l'extrem oriental, sobre un turó, s'alça l'ermita Marije Snezne.



 Des d'on es té una bona visió del conjunt de cabanes.


Baixem de l'ermita cap a la plana, passant per algunes d'aquestes cabanes. 


La majoria es troben habitades de juny a setembre. Així que no és estrany trobar gent fent les tasques domèstiques habituals.



Després de passar per una de les cabanes que serveix de museu, on t'expliquen la reconstrucció i la forma de vida dels antics habitants de la zona, abandonem l'altiplà...


...i ens dirigim al Gradišče. No cal dir que és un ascens molt senzill i que no presenta cap complicació.



Gradišče, 1666 metres. Taula d'orientació i bonic mirador de la zona.



Contents, ens fem la foto del nostre primer cim eslovè. No és gran cosa, però sempre fa il·lusió.


Unes vistes de Velika Planina.



I de l'estació superior del telecadira.


A partir d'aquí, desfem el camí fins al telefèric i posem fi a la primera excursioneta per terres eslovenes amb un gran record. A la propera entrega us assegurem una mica més de verticalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada